FORATS NEGRES ( Conte )

Em dic Pol, tinc onze anys i tothom diu que ,quan no estic a la lluna, sóc un trapella que sempre es fica en embolics. La veritat, no sé per què ho diuen; jo intento portar-me bé, però per qualsevol tonteria els adults s’enfaden; sembla que visquin amargats ! Us explicaré el que em va passar aquest dissabte  i vosaltres jutgeu si tinc raó o no…

Els dissabtes al matí sempre fem el mateix: el pare va a plaça, la mare i jo fem neteja i després faig deures, perquè m’obliguen és clar . Quan acabo la feina d’escola em deixen jugar, però fins i tot això m’ho controlen. A mi m’agraden molt els jocs virtuals, seria capaç de passar-me tot el matí fent partits de futbol, fent carreres de cotxes o anant per una ciutat matant a qualsevol que se’m posés al davant; però els pares em diuen que puc jugar una horeta i prou perquè em poso massa histèric; ja veieu, confonen l’emoció amb els nervis. La norma és canviar de joc i anar al terrat a jugar a pilota o deixar anar la imaginació…

Us explico, doncs…

Estava jo al terrat de casa jugant a encistellar una pilota a una galleda ( la cistella es va trencar un dia que practivava a fer “ mates” amb les dues mans) i resulta que després d’estar llençant durant vint llargs minuts la  vaig encertar. Això en sí mateix ja va ser una gran sorpresa, doncs val a dir que sóc un negat per al bàsquet, però la sorpresa no va ser res comparat amb el tema que us volia explicar.  Resulta que, quan vaig anar a buscar la pilota, la galleda era buida !

Jo, que estava segur d’haver-la encistellat, primer vaig fer una ullada ràpida per tot el terrat i veient que no hi era vaig tornar a mirar dins la galleda… Res!   Ben segur que devia fer una cara de panolis que si arriba a haver algú amb mi encara estaria pixant-se de riure !No us amagaré que jo tinc moltíssima imaginació però allò s’escapava dels meus límits. Així que, com sóc curiós de mena, vaig començar a investigar aquell fet prodigiós.

En primer lloc,  vaig agafar una  pilota de tennis mig podrida que hi havia al terra  ( sóc bastant desendreçat, ho reconec )  i ficant el nas a la galleda i aguditzant la vista la vaig deixar caure dins...

- Us imagineu què va passar ? Doncs efectivament, la piloteta va desaparèixer. Astorat, vaig agafar la galleda i, posant-la de cap per avall li vaig picar al cul; “ Pom, pom, pom ! “Res, no hi havia res, el cul era ben dur. La meva sorpresa creixia per moments davant aquella meravella inexplicable. Vaig començar a rumiar, potser era un forat negre que havia caigut de l’univers la nit passada i s’havia instal.lat a la galleda de casa nostra. És una llàstima que els forats aquests no siguin blancs en lloc de negres, doncs a la nit seria molt més fàcil  trobar-los entre les estrelles.

Per comprovar la meva hipòtesi vaig continuar investigant. El següent pas va ser ficar la mà dins la galleda-forat negre i vaig  veure com, mica en mica, desapareixien els dits, el palmell, el canell, el braç… l així fins arribar al cap !
 

I aquí estic, a la Terra, li dieu;  en un planeta  que no és el meu, al qual he arribat viatjant a través d’una galleda-forat negre i el pitjor és que no sóc capaç de trobar el forat de tornada. Espero que els pares no llencin la galleda ; ja enyoro veure’ls, encara que siguin tan pesats!

Això sí, no penso pas plorar, els demostraré que sóc capaç d’espavilar-me tot sol i sobretot, que no sempre és culpa meva tot el que em passa !