BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

28 de set. 2012

vULL gaUdIR dEL Teu eScLAt





I
Inspiro - amb ulls oberts - 
aromes de pell verge,
abans d’assaborir la polpa.
Desitjo tant sentir-te als llavis
gaudint del teu esclat dins la meva boca !

II
Em perdo en tu
mentre et pentino amb els dits,
-          DeLIcaDaMenT -  , esperant el teu assentiment…
Recorro els teus braços , les mans teves,
el teu bescoll i les espatlles,
alhora que brises fresques
entren als nostres cossos- EnTReN…

III
Fem Lliscar les robes,
que siguin ofrenades a l’altar dels sexes !
Parlem ara amb boques afamades,
descobrim-nos entre muntanyes i valls,
dins els rius que baixen cabalosos.
Gaudim-nos ara, sense pell,
i empassem-nos la felicitat.

-          A la fi , som predadors de la mateixa presa, aMoR... -



ARTICLE DE SALA I MARTIN , MOLT RECOMANABLE


JA US HE MARCAT EN NEGRETA, SUBRATLLAT  i/o  EN COLOR EL MÉS IMPORTANT DE L'ARTICLE... L'HEM DE TENIR EN COMPTE DONCS ESTEM AL MIG...



16 September 2012
La Recerca de la Felicitat
Xavier Sala i Martín

Els marits possessius tendeixen a reaccionar predictiblement  quan la seva esposa els anuncia que es divorcia: primer posen cara de sorpresa, després neguen els fets, tot seguit amenacen amb no signar els papers i, finalment, intenten fer-li creure que la separació l’enfonsarà econòmicament a ella ja que, sense ell, la dona no és res.
Després de la massiva manifestació de l’11 de Setembre on una part important dels catalans va expressar el seu desig de demanar el divorci d’Espanya, la reacció de la maquinària espanyola està seguint el guió predictible dels marits possessius.

Primer, la sorpresa. El silenci inicial i el boicot dels polítics espanyols a la conferència que el president Artur Mas va fer a Madrid demostra que els va agafar amb el pas canviat. Mas va argumentar que els catalans els hem intentat explicar durant 30 anys que no estàvem còmodes i les respostes han estat la negativa, el menyspreu, la indiferència i l’insult. I ara posen cara de sorpresa!

Després del desconcert inicial, la negació. Primer diuen que no hi havia tants manifestants perquè els 6 milions de catalans que no es van manifestar (entre els que hi sóc jo) tots són espanyolistes. Després explicaran que els que hi van anar, ho van fer enganyats per un pèrfid aparell propagandístic nazionalista (i ressaltaran la z) que intenta desviar l’atenció de la crisi. Diran que el dèficit és mentida, que el dèficit de Madrid i Balears és superior al català, i que no només Catalunya no està maltractada sinó que és deslleial ja que està demanant uns 5.000 milions al fons de rescat espanyol. El què no explicaran, però, és que aquests 5.000 milions que Espanya li prestarà (i no pas regalarà) a Catalunya queden petits al costat dels 300.000 milions d’euros que Catalunya ha regalat (i no pas prestat) a Espanya durant els darrers 30 anys. I no hauran entès res.

Aleshores passaran a la justificació: tot el què han fet ho han fet perquè Catalunya és Espanya i hi ha una constitució! Les escoles catalanes han d’ensenyar en espanyol (i no pas en suec) perquè Catalunya és Espanya i la constitució diu que a Espanya els nens tenen dret a ser ensenyats en Espanyol. I és veritat. Però clar, si el que volem no ho podem tenir perquè formem part d’Espanya, només hi ha una solució, no?

El següent pas serà negar-se a concedir la separació. Però com que en una democràcia és molt difícil negar-se a acceptar la voluntat de la majoria, diran que al referèndum haurien de votar tots els espanyols! I és que hi ha qui pensa que Catalunya i els catalans som propietat d’Espanya i que, per tant, la decisió l’han de prendre tots els espanyols. En països on les dones són propietat dels homes, elles no es poden separar sense l’aprovació dels marits. Però en els països lliures, democràtics i moderns, la dona que vol el divorci no necessita l'aprovació de ningú. Per tant, tal com va dir el seleccionador Vicente Del Bosque, el futur de Catalunya està en mans dels catalans. I si els catalans volem la independència de forma majoritària (i encara està per veure si aquesta majoria existeix a les urnes), la tindrem. Digui el què digui la constitució Espanyola. Digui el que digui la gent d’Alcorcón.

I finalment, vindrà la batalla psicològica:

intentaran fer-nos veure que nosaltres, sense ells, no valem res. 

Intentaran explicar que tot el que tenim és gràcies a Espanya, el seu "enorme" mercat, la 

seva marca, la seva immaculada reputació internacional i la seva extraordinària 

generositat.

Ens diran que el nostre principal mercat és Espanya i que si ells no compren cava, les 

nostres empreses s’arruinaran.

 Ens diran que si marxem, ens faran fora de l’Euro i de la UE i que impediran que mai no 

siguem europeus. I que sense ells i sense Europa serem més pobres que Xipre (per cert, 

l’il.luminat que va dir això hauria de saber que el PIB per càpita de Xipre és un 81% més

 elevat que el d’Extremadura!)

Ens diran que haurem d’assumir la part proporcional del deute de l’estat Espanyol (80% del PIB) i que, sumat al 20% que ja té la Generalitat, tindrem un deute insostenible del 100% del PIB. Diran que fora d’Espanya, Catalunya mai no tindrà finançament (ignorant que Catalunya no té finançament ara tot i que ara està dins d’Espanya). I que el deute de la Generalitat és bo escombraria i que, per tant, si Catalunya fos independent, encara ho seria més.

I tot això serà només per fer-nos entrar por al cos. Els suposats estudis que estimaran “amb precisió” que el PIB català caurà en un 10%, 30% o 60% seran tots una monumental farsa. Cap d’aquests estudis tindrà cap credibilitat perquè sense saber com serà el procés, si hi haurà boicots, en quines condicions quedarem dins d’Europa, on anirà a parar la part que els catalans hem dipositat al FMI o al BCE, etc és impossible saber quins seran els costos i els



2/

beneficis. És veritat que nosaltres tenim cava i que ells ens poden boicotejar. Però ells tenen Rioja i nosaltres ens hi podem tornar. Amenaçar amb la sortida de l’euro o la UE quan no hi ha cap llei que ho digui és una amenaça que no té cap credibilitat. I quan Espanya diu que els seus socis i amics ens faran fora d’Europa, està anant un farol: Espanya no té ni els amics ni el suport internacional del què es vanagloria. I si no, que recordin que quan Argentina va expropiar Repsol tot violant les lleis internacionals, Europa no va moure ni un dit per defensar Espanya i el govern de Rajoy es va quedar sol.
I els que diuen que haurem d’assumir la proporció del deute espanyol que recordin que aquest deute l’ha signat el govern espanyol i es ell qui l’ha de tornar. El que és segur és que si som part d'Espanya, aleshores sí que som corresponsables del deute del govern espanyol. Si no ho som, aleshores ja ho veurem. Si ens volen passar la factura pel 16% del total corresponent a la població de Catalunya a nosaltres, que truquin a l’ambaixada catalana i, si el divorci és amistós, en parlarem. Parlarem del deute, i de la proporció de diners que el Banco de Espanya té dipositats al BCE i de l’or que Espanya té al Fons Monetari Internacional, i d’AENA i altres empreses públiques espanyoles, i de l’hipòdromo de la Zarzuela i de tot el que faci falta. I si no és amistós i parlen de boicots, amenaces i d’expulsions d’Europa, aleshores es menjaran el deute amb patates perquè l’únic responsable del deute és el govern d’Espanya.

Resumint, després de la manifestació del dia 11, comença una batalla mediàtica i política que intentarà ficar-nos la por al cos. Es diran mentides i s'exagerarà. I se’ns insultarà i menystindrà. Ara bé, quan més virulenta sigui la campanya, quan menys intel.ligents i més testiculars siguin els arguments, quan més ens insultin i quan més ens denigrin, més quedarà palesa la seva desesperació.

La nostra reacció davant dels insults i les campanyes de 

la por ha de ser la serenor, la generositat i la fermesa.

Serenor perquè, per més que bramin, la riquesa de les nacions no la determinen els veïns. La nostra riquesa dependrà de la nostra competitivitat, del nostre sistema educatiu, de la nostra intel·ligència, de la nostra capacitat de fer coses ben fetes i de les nostres ganes de llevar-nos ben d’hora ben d’hora.

Generositat, perquè a tothom ha de tenir ben clar que a Catalunya serà ben tractat, pensi el que pensi, parli la llengua que parli i s’hagi posicionat com s’hagi posicionat en el passat. Catalunya serà un país de llibertats on no hi haurà llistes negres o persecucions i on tots els ciutadans (i emfatizo la paraula ciutadans) i totes les llengües seran respectats.

I finalment, fermesa. De la mateixa manera que serem generosos, serem ferms i 

defensarem amb il·lusió, arguments i vots, el nostre 

dret a la vida, la llibertat i la recerca de la felicitat.







27 de set. 2012

ReMoR de SeNtiMeNtS





I
Sento a la llunyania
la remor de les onades
que trenquen a l’escullera…
Sento com es transforma en lament ;
lament cadenciós,
amb veu pregona,
que voleia fins el meu silenci…
Voleia i em llepa el pensament, el cor i els budells;
em pessiga, em mossega i em colpeja
volent abraçar-me fortament per dins.



II
Sento a la forària
la remor de sentiments
que em xiuxiueja el teu nom, delicadament,
mentre em desperta el record d’aquells estius de somni ;
de mans entrellaçades, de carícies,
d’espurnes als ulls…
Els mateixos ulls  que encara reflexen la petja del teu vaixell ,
on ara es condensa el meu enyor
 i et plora,
plora per mi; per nosaltres, plora.



III
Es per això que em despullo,
corro cap a la cala
per llençar-me als teus braços .
Com un adolescent enjogassat
no miro si esquitxo ni si hi ha onades,
no m’importa si l’aigua és freda
ni tan sols si hi ha horitzó.
I nedo per trobar-te,
nedo, nedo…
M’estimo més morir ofegat
que ser nàufrag fora el mar.


PEL.LÍCULA MOLT RECOMANABLE : " LA EDUCACIÓN PROHIBIDA "



ÉS LLARGA PERÒ VAL MOLT LA PENA !!

UNA PEL.LÍCULA QUE TRENCA ESQUEMES I QUE CONVIDA A LA REFLEXIÓ SOBRE EL MODEL D'ESCOLA QUE TENIM AL S. XXI, D'ON VENIM I ON PODRÍEM ANAR... PER QUÈ NO ?

ALS DE MATARÓ JA FA TEMPS QUE ENS PENJA !!



Un la té penjant perquè és mestre i no vol que li diguin des de fora què ha d'ensenyar, com i en quina  llengua ho ha de fer.
Un altre la penja perquè se sent molt lluny de la manera de pensar i de fer d'Espanya en general i està fart d'haver de justificar per què sent el que sent.
L'altra està farta de pagar per coses que a la resta d'Espanya o no es paguen o són més barates.
L'altre perquè ...

26 de set. 2012

ADÉU ESPANYA !



1-     S’adormirà esgotat, sabent que  a la sala d’operacions  ha salvat tantes vides com ha pogut.
2-  Anirà al llit molt cansada, després de transmetre part dels seus coneixements als seus alumnes i sobre tot d’haver-los escoltat.
    3-  Acabarà el seu torn, exhaust, després d’haver rescatat de la mort a dos adults, dues criatures i un gos.
   4-  Tancarà els ulls orgullós, recordant com a la tarda va torturar i assassinar sis toros.

Als tres primers el govern espanyol els ha  retallat el sou i els vol fer treballar més hores, l’altre guanya molt més per una sola jornada de treball i és qualificat per alguns “ d’heroi “ .
Als tres primers el Rei els demana que facin més sacrificis dels que ja fan, al quart li penja la Medalla d’Or de les Belles Arts.

Així és Espanya, “ welcome to Spain “ ! És per això que molts catalans, farts de tantes coses ja hem començat a dir : “ ADÉU ESPANYA ! “



24 de set. 2012

FOTOS DE LA TARDORAL POÈTICA A CORRÓ D'AMUNT


O QUAN RECITAR I ESCOLTAR POESIA EN BONA COMPANYIA ES CONVERTEIX EN UN IMMENS PLAER















 GRÀCIES SINTU I NÚRIA !!


La fotògrafa que ens ha immortalitzat és l’Anna Mas, a qui podeu seguir a través de la seva pàgina web www.annamas.net  i  a  " Can Facebook"  (http://www.facebook.com/AnnaMasFotografia) i a qui podeu recomanar sempre que algú necessiti un bon fotògraf . Aquí en teniu una mostra més artística: 



Gràcies Anna per la teva bona feina, un altre dia però a veure si em treus amb cabells ! :-)



22 de set. 2012

TARDOR INAUGURADA




AHIR NIT, AMB LA CELEBRACIÓ DE LA TARDORAL POÈTICA A CORRÓ D'AMUNT, VA QUEDAR INAUGURADA OFICIALMENT L'ENTRADA DE LA TARDOR 2012...

 

En un paratge  magnífic ( tranquil, silent, fresc...) a la falda del Montseny,  amb un bon grup de persones sensibles i amants de la poesia... no es pot demanar més !


Sumat a l'hospitalitat i simpatia de l'organitzadora i mestressa, la Núria, i amanit amb l'espontaneïtat i l'alegria encomanadissa del seu company, el Sintu, ... doncs això que va ser una nit ben especial.

 

Vull agraïr especialment també l'esforç de tots i totes les persones assistents, amics i coneguts i familiars... Als que ja coneixia fa més temps pel món virtual i que sempre és especial conèixer en persona: M Roser, Helena, Sílvia, Enric... i els qui encara no coneixia gaire: Glòria, Galionar, Toni...

A la cantireta per venir de tan lluny a portar la seva genialitat i al Jordi Dorca per fer l'esforç de posar-se a recitar per primera vegada davant d'un públic, val a dir , entregat ...  :-)
 

Arreveure família , abraçades i visca Catalunya ! :-) 

Gràcies i fins ben aviat

joan

21 de set. 2012

TARDORAL POÈTICA A CORRÓ D'AMUNT... parlarem de FaNTaSIes ErÒTiQUeS ( I DIVENDRES, PER FI !! )






AVUI , DIVENDRES 21 DE SETEMBRE A LES 9h DEL VESPRE DURANT EL RECITAL DE POESIA A CAN CABEÇA NOU, AL BELL MIG DE LA NATURA, PARLAREM D'EROTISME...




L’ERÒTICA DE LES FANTASIES



I
Entre llençols, xopats d’elixirs,
t’imagino amb desig encès.

Conscientment,
traspasso límits per enamorar-me de tu
i et faig sublim,
allà, on la mateixa Alícia es meravellà.

Amb impunitat, et faig meva entre les flames,
i et dibuixo somriures picardiosos,
mirades lascives i llavis ardents,
només per mi.


II
Et despullo, lentament,
deixant que em despullis.

Desinhibits i descarats,
resseguim els cossos i enganxem les pells
mentre es desfan les boques




III
En llenços imaginaris et pinto nua,
amb pell verge i llavis de sexe rosats ;
cridant-me al teu costat per sucar-nos al plaer.

Mentre ens fem l’amor,
omplim els pentagrames de bleixos, somriures i mirades.



IV
A l’albada del món real, arribo amb el sexe entre les mans
escupint, desvergonyit, el nostre secret.

Es creuaran les meves fantasies i els teus defectes,
aquí ,on Alícia, criatura immadura, s’ofega amb l’angoixa.

Jo et somriuré, vanagloriat, pensant que t’he fet meva;
i tu, despietada, sense saber-ho, em faràs infidel.


  
V
En llenços imaginaris, pintaré fantasies
fins que arribi l’albada.


I ME'N VAIG PITANT ! QUE NO VULL PERDRE' M  NI ARRIBAR TARD !
JA US EXPLICARÉ.   :-)




Arxiu del blog

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....