BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

31 de maig 2013

On Vaig Perdre La il.lusió ?



I
On vaig perdre la il.lusió
que (jo) necessito tant ?
Potser la vaig espantar
perquè no és bo somiar tant ?
Potser, volent compartir,
algú me la va  estricar?

Està en joc la meva vida,
està en joc la meva sort !

II
On vaig perdre la il.lusió
que (jo) necessito tant ?
La vaig perdre entre tempestes
o em va voler abandonar ?
La vaig cobrir d’enyorances
sabent que mai tornaran ?
La vaig perdre a les entranyes
o me la van arrencar ?

Està en joc la meva vida,
està en joc la meva sort!

III
Com la flauta d’Hamelín,
que serveixi aquest lament
i com  dolça melodia
que s’escampi amb encanteris.
Jo ja he sortit a trenc d’alba
i he pujat al primer raig
però em torno a debilitar…
Ai, il.lusió, si m’escoltes
sisplau,  em vens a trobar ?

Dóna’m l’oportunitat,
està en joc la meva vida,
està en joc la meva  sort !


10 de maig 2013

Potser Penso Tant La Vida Que...



-Em meravella el batec diminut de la papallona…-

I ( jo ) no sé dir-t’ho més alt
si no és en el silenci d’una íntima abraçada…
És tan fràgil l’essència de l’amor
que una gota de pluja la pot esvanir.

I no sé dir-t’ho més clar
si no és amb un gest mesurat…
És tan delicada l’ànsia per sentir-se estimat
quan són tan grans les ferides dins el buit !

I no puc mostrar-me més nu
si no és rere el vel d’un tímid esguard…
( SÍ! ) , vull dir-te que t’EsTimO
però és que amb mots no t’ho sé dir.
… Les mancances m’aquieten.

I és que els covards no sempre saltem al buit…

“ Potser penso tant la vida
que m’oblido que és real… “





3 de maig 2013

Curiosa valentia !!





I tot plegat és un miratge
- sense oasi -
I tots ho sabem
Però l’engany, aquest,
 és un pacte sagrat
- l’autoengany -

És el mateix regal buit
Embolcallat amb bells colors
Lacrat amb llaços que enlluernen
Però la capsa és buida
Tots ho sabem
És la mateixa capsa
Que hem obert i tancat
Tantes vegades, tantes…
I sempre – incomprensiblement -
Amb un xic d’esperança.

-          No amic, mira-la bé, és plena !

Sí, plena de bonics propòsits,
de belles paraules,
Vols de papallones intocables…
I és que tots ho sabem:
és pitjor acceptar la insignificança,
Laberint d’autodestrucció
- Suïcidi intel.lectual -

Tot plegat és un miratge
I ho sabem
Alhora que acceptem l’engany
Per sobreviure
- curiosa valentia…


Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....