BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

9 de maig 2015

és quan corro que hi veig clar





A cada albada
torno a ser carn i ossos.
Sovint desperto d’un somni
per viure  malsons
i, a voltes, sóc la gota
que cau lliscant
pel vidre
o la fusta, plena de corcs,
empresonada sota el vernís,
o sóc un punt i a part
al bell mig de l’infinit,
atrapat en la semàntica
de l’existència.

Tanmateix, em llevo,
em disfresso
i em dibuixo somriures
als llavis
mentre els ulls em ploren
en silenci, sabent-se buits.

-          Quantes petites farses
                     dins la Gran Farsa! -

I suporto hores i hores
fins que,
cansat de pensament,
a cada posta,
tanco els ulls de nou
per deixar de ser
carn i ossos.
I, allà, on el subconscient
no entén de disfresses,
visc altres vides…
Com aquell que s’atipa
de vins barats.


11 comentaris:

  1. Potser te'l comentaré al meu blog!

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies Helena, per mi és un plaer sempre que em comentes algun poema ja ho saps! ;-)

      Elimina
    2. Ja he publicat el comentari, Joan.

      Elimina
    3. Està genial, moltes gràcies Helena!
      ;-)

      Elimina
  2. Respostes
    1. moltes gràcies Glòria, la veritat és que surt de molt endins. M'agrada que t'agradi! ;-)

      Elimina
  3. Gràcies Joan per la teva poesia que transmet i que vé de dintre, gràcies per la llum i la magia que transmeten les teves paraules
    abraçades

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies a tu Elena per ser tan amable i pels teus mots que m'esperonen.
    Un petonet ;-)
    Joan

    ResponElimina
  5. "Fugir és de covards

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....