TEQUILA !!

EL MEU NEN ÉS PERCUSSIONISTA !

CLIQUEU AQUÍ SI ELS VOLEU ESCOLTAR !!

VAL LA PENA EH !!   ;-)

Potser Penso Tant La Vida Que...

-Em meravella el batec diminut de la papallona…-

I ( jo ) no sé dir-t’ho més alt

si no és en el silenci d’una íntima abraçada…

És tan fràgil l’essència de l’amor

que una gota de pluja la pot esvanir.

I no sé dir-t’ho més clar

si no és amb un gest mesurat…

És tan delicada l’ànsia per sentir-se estimat

quan són tan grans les ferides dins el buit !

I no puc mostrar-me més nu

si no és rere el vel d’un tímid esguard…

( SÍ! ) , vull dir-te que t’EsTimO

però és que amb mots no t’ho sé dir.

… Les mancances m’aquieten.

I és que els covards no sempre saltem al buit…

“ Potser penso tant la vida

que m’oblido que és real… “

Curiosa valentia !!

I tot plegat és un miratge

- sense oasi -

I tots ho sabem

Però l’engany, aquest,

 és un pacte sagrat

- l’autoengany -

És el mateix regal buit

Embolcallat amb bells colors

Lacrat amb llaços que enlluernen

Però la capsa és buida

Tots ho sabem

És la mateixa capsa

Que hem obert i tancat

Tantes vegades, tantes…

I sempre – incomprensiblement -

Amb un xic d’esperança.

-          No amic, mira-la bé, és plena !

Sí, plena de bonics propòsits,

de belles paraules,

Vols de papallones intocables…

I és que tots ho sabem:

és pitjor acceptar la insignificança,

Laberint d’autodestrucció

- Suïcidi intel.lectual -

Tot plegat és un miratge

I ho sabem

Alhora que acceptem l’engany

Per sobreviure

- curiosa valentia…

SobRe LA teVa PeLL nuA

Sobre la teva pell nua

Anhelo pintar sobre la teva pell nua les meves fantasies

I traçar les línies prohibides que dibuixen els teus llavis

-Tots-

Anhelo lliscar per les teves corbes, suaument,

I modelar el contorn del teu cos tendre.

Amb ulls tancats ho faria per guardar-te a la memòria

I posseïr-te al meu caprici sense demanar-t’ho

-sense normes-

Cobejo sentir la teva olor més íntima

-Intensament-

I gravar el so del teu gemec  apassionat, a cau d’orella,

Nascut de la joia de l’entrega  a la vida.

Cobejo la brillantor de les teves galtes enceses

I el ritme del teu cor accelerat- acompassat amb el meu-

Amb ulls tancats ho faria per guardar-te a la memòria

I posseïr-te quan volgués, com un caprici sense sentit

-sense normes-

Voldria pintar  la teva pell , ser el poeta del teu gaudi ,

el músic del teu eretisme…

 El teu creador voldria ser.

Per què plou, si el cel és clar ?

I

Plou, sobre bassals plou

i ja no és aigua, que és sang

i ja no es fonen  les angoixes.

Plou, i jo tinc l’ànima xopa

d’enyorances, xopa

de pors i mancances,

de malsons, xopa…

II

Plou, sobre bassals plou

i ja no és aigua, que és sang

I ja no aclareix el dolor.

Per què plou, si el cel és clar?

I jo tinc tinc l’ànima xopa

i el cos, sense pell, em cou

i ja no tinc escut

ni trobo refugi en aquest desert…

III

Plou, sobre bassals plou

i els rius baixen plens,

es desborden els pantans

i s’inunda tot de pena.

Per què plou si el cel és clar?

I jo m’ofego

o m’adormo, tant s’hi val.

Potser demà, si desperto, surt el sol ...

Fa tant que no el sento sobre la pell

que ja ni  recordo el seu escalf .

I és que una vida són tres dies de sol

i , si no m’he descomptat,

quatre ja m’han passat…