BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

5 març 2016

Desig



desig.

Somio
la maduixa dels teus llavis
que a la boca se’m desfà.
I somiant, de plaer, moro.

Somio
l’aroma de la teva pell,
d’un somriure vertical,
i el tacte de la nuesa.
I moro, per somiar.

Somio
l’alè del teu desig,
i la corba d’un plaer
que friso per resseguir.
I per somiar moro.

I somio
els teus orgasmes
a cau d’orella
i el teu cap sobre el meu pit.
I, així, somiant, m’adormo…
Potser desperti
i els pètals , plens de rosada,
ja siguin a terra com una catifa
on els nostres cossos nus,
abraçats de cap a peus,
descansin satisfets.

Tatuat a la teva pell
vull deixar el meu   desig.

I ho somio…

                                                                                              2016©joanabellaneda

11 oct. 2015

El Pèndol de la vida




El pèndol

No hi ha fang, ho sap,
però les cames, clavades,
no es poden moure.
L’univers l’envolta oprimint
i s’ofega i s’angoixa
mentre el rimmel
li dibuixa a la cara formes grotesques.
Llàgrimes negres, avui,
li fa mal la vida…
Preguntes sense resposta.

Tanmateix, absurdament,
espera pacient un millor demà.
Sap que vindrà i , ara,
l’ enyora…
Enyora els dies en què  sent lleugeresa.
No té ales, ho sap,
però pot volar per sobre el fang…
El cel blau, l’acotxa,
i se sent lliure
i plora Llàgrimes de colors
mentre li somriu a la vida…
No hi ha preguntes, avui?
Millor, no cal,
no sempre hi ha respostes…  

                                                                                                   2015©joanabellaneda



6 set. 2015

L'atzucac




Com assaborir la vida
si l’ara no és més
que un efímer present
que ve del futur
per formar part del passat?
Com degustar el moment
si és tan fràgil, delicat,
que a cada sospir se’n va?
Com aturar aquesta contínua pèrdua?
Quin turment és aquest, Déu!
I és tan esgotadora aquesta lluita,
aquesta veu malaltissa ,
impossible d’ignorar,
que et martelleja les entranyes
dia rere dia, rere dia…
No, no,no… Tot és no !
I t’adones que l’enemic és dins,
el pitjor lloc possible.
El pànic t’atrapa
i crides auxili als de fora.
Quin atzucac, tanmateix,
no saber viure la vida
i ser un esporuguit mortal!

2015©joanabellaneda

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....