BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

29 de set. 2011

I, mentre, vull tancar els ulls ! ( versió 2.0 del poema “ Inútils “ )






I
Són budells ensagonats el que tinc entre les urpes,
xopes de patir i cansades de desesper,
que recargolen, irades, malsons que retornen.
I per més que m’allunyi duc la punxa sota la pell
i el mal s’enfonsa a cada passa.

I vull tancar els ulls...

II
Només les llàgrimes, carregades de temps caducs,
podran reparar el descans trencat
en la lenta espera a que les boires escampin,
gota a gota…

I, mentre , vull tancar els ulls.



27 de set. 2011

INÚTILS !

NA.- Aquest poema vol ser un punt d'inici de debat obert sobre el tema del donar i rebre. La meva opinió és que , a banda dels pocs sers més propers: fills, família de sang, amics reals o sigui pocs..., en la majoria de relacions humanes quan donem és a canvi de quelcom... que no ha de ser mateial... potser a canvi d'acceptació , de reconeixement, d'autosatisfacció, de... i això en sí no és dolent ni ens ha de fer avergonyir ... és humà i es pot acceptar amb naturalitat per què no ?

qui s'anima a rebatre'm ?

j.




I
Són budells ensagonats el que tinc entre les urpes,
xopes de desesper i cansades de patir,
que recargolen, irades, malsons que retornen.
I per més que m’allunyi duc la punxa sota la pell
i el mal s’enfonsa a cada passa.

Inútil !  Inútil aquest esforç inútil.

II
Només les llàgrimes, carregades de temps caducs,
podran reparar el descans trencat
en la lenta espera a que les boires escampin,
gota a gota…

Inútils esforços !  Inútils!

III
Traiem-nos els vels i mostrem la cara !
Tant costa reconèixer que ningú dóna, sense voler res a canvi ?

…Inútils  !

24 de set. 2011

Torna a caure la tardor


AQUÍ TENIU UN POEMA QUE VAIG ESCRIURE LA TARDOR PASSADA. CLIQUEU SOBRE EL TÍTOL...




21 de set. 2011

VERSOS.CAT UN BLOG FINALISTA ...

Finalistes Premis Blocs Catalunya 2011

Una vegada finalitzat el procés de votació popular dels Premis Blocs Catalunya 2011, publiquem els blocs finalistes que concorren aquest any per a cada categoria temàtica. Com a conseqüència de l’evolució pròpia de la xarxa, els blocs que s’han inscrit per a una mateixa temàtica han estat categoritzats en funció del perfil de la seva autoría. Llistat finalistes:  AQUÍ


El treball d'aquest grup de poetes i poetesses és realment mereixedor del premi. Fan recitals poètics arreu del País i treballen dia a dia per la llengua. Des d'aquí , el meu espai humil, la meva admiració i suport.
FELICITATS !!!



20 de set. 2011

Jo sóc d'una terra





I
Jo sóc d’una terra abundosa i florida
on la tija més humil , creix sense detura.


II
Sentiu com s’exclamen el flabiol i el tamborí
musicant la veu de la multitud que vol viure gojosa ?
Sentiu com el poble fa pinya per estintolar el castell
mentre les mirades confidents mostren en silenci suprema admiració
i en un acte de fe, quan l’nfant toca el Cel, s’adonen que Tots són Un?

Jo ho sento…

III
Sentiu com la Senyera s’alça  solemne
i escampa, en la quietud del blau, camins de sang i foc
testimonis d’una nació que sempre ha sofrit per fer Història?
                      Sentiu, com parlen i canten, com ploren i riuen,
com llegeixen el que escriuen, com escolten i recorden,
com acullen i homenatgen,  com sospiren pel Demà?

Jo ho sento , de tan a prop, que em conforta la brasada.

IV
Jo sóc d’una terra
 on el gall, sempre alerta,  al sol desvetlla perquè comenci el nou dia...

 Jo sóc d’una terra que a ningú vol mal.


17 de set. 2011

Per què al mirall...?




És per manca d'amor- dolços núvols de sucre-
que cerca sortides al laberint
on instints malaltissos el perden.
Per què al mirall torna un trist Romeu sense cor ?

És per set de bondat – enlluernadors dolls-
que es prova en l’esforç que desfà les cadenes
gravades a les columnes que aguanten el Cel.
Per què al mirall s’agenolla un vençut Samsó sense rínxols ?

És per por a les mancances – tèrbols pous –
que es rabeja en les paraules assuavides
sabent que les trairà injustament.
Per què al mirall li dóna l’esquena un insensat Fill Pròdig ?

I és per l’evidència de tants anys – camins gastats-
que sap que molts propòsits moren en inútils conats
que busquen endarrerir veritats ja escrites.
Per què al mirall Jesús ja no hi és a la Creu ?





13 de set. 2011

La Flor de la Lluna


Només en la intimitat compartida, ja sense disfresses,
podem sentir aquesta entrega excelsa
 que floreix en un instant de llum blanca,
 camí d’una perfecció meravellosament efímera ,
                                                                           com la Flor de la Lluna.


Busquem ser un de sol en l’ofrena d’amor i en el gaudi
i cada llambrec és un regal que junts desembolquem,
                                                                                   encara amb il.lusió .

I em sento tan feliç per tu i per nosaltres…




11 de set. 2011

Les meves arrels són “ tus raices”, a veure si “ mentiendes”!



NA.- Sovint, en voler arrencar les plantes bruscament, les arrels queden a terra.

I
Sí, sento la veu que parla aquesta llengua
que em declama els pensaments
                       -companys inseparables som i junts morirem -
I sé que una llengua no es pot extirpar
amb arguments dictats amb paraules forasteres.
Ens volen silenciar la llengua i no s’adonen
que no es pot fer callar un raonament
que , per més malícia que faci,
sempre xerra en català.


II
I sento la veu que parla aquesta llengua
en l’esclat emotiu d’una nova naixença
quan els llavis de la mare s’acosten amb tendresa
xiuxiuejant notes suaus que acotxen el somni de la innocència
que retorna, com un reflexe, en l’instant més transcendent.
Ens volen silenciar la llengua i no s’adonen
que no es poden refredar les emocions
que neixen dels més íntims records.


III
Sento la veu que parla aquesta llengua
al despertar de la flor que obre la primavera
cercant el seu destí en mig d’un jardí preciós
mentre li plou el pol.len daurat en un llambrec
entre carícies de brises i besos de pètals.
Ens volen silenciar la llengua i no s’adonen
que no es poden esborrar  les sensacions tatuades a la pell
a cada descoberta de la vida.


IV
Sí, sento les arrels que m’alliguen a unes terres fèrtils
on creixen vides plenes de present.
Sí, les sento i m’emociona la ventura de convenir-hi,
mentre visqui el meu record,
al sentiment d’un poble que és tan august
que batega més enllà de la carn.
Sí, i mil vegades sí diré, doncs si no ho sentís
no tindria sang, ni arrels ni dignitat.



2 de set. 2011

Pressumpció de culpabilitat



Se’l declara culpable…

I

Per haver cregut que un somriure sincer ha de ser correspost
en el pla mateix dels inconscients reflexes
que l’espill torna sense condicions.

Per consumir-se en el propi foc enlloc de perbocar-lo
com feren les bèsties mítiques de les llegendes
justificant la crueltat amb la vènia dels romanços.

II

Per socórrer  tants cossos anònims que imploren
obviats per  mans que s’amaguen ocupades
carregant pensaments miserables d’inútils vanitosos.

Per oferir-se a consolar en una ofrena de temps
seient en la confidència de la cambra dels rellotges muts
on el ressò del pensament no espera resposta.


III

Per desfogar la fúria de les frustracions
acceptant com a presa el propi cos
escorxat pel mirall malvat de les misèries
que refracta la llum vora el penya-segat.

Per voler ser honest en un món buit
mancat de béns immaterials.
Se’l declara culpable…Culpable, per innocent !



El riu era pluja eterna



M’he capbussat en el plaer , sense pell,
- estic xop  i no em vull eixugar…
Mentre le parpelles encegaven aquests ulls distrets
he copsat la frescor de l’aigua
entre els planys de la roca.
I el riu ha estat pluja eterna, per un instant.



Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....