BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

11 d’oct. 2015

El Pèndol de la vida




El pèndol

No hi ha fang, ho sap,
però les cames, clavades,
no es poden moure.
L’univers l’envolta oprimint
i s’ofega i s’angoixa
mentre el rimmel
li dibuixa a la cara formes grotesques.
Llàgrimes negres, avui,
li fa mal la vida…
Preguntes sense resposta.

Tanmateix, absurdament,
espera pacient un millor demà.
Sap que vindrà i , ara,
l’ enyora…
Enyora els dies en què  sent lleugeresa.
No té ales, ho sap,
però pot volar per sobre el fang…
El cel blau, l’acotxa,
i se sent lliure
i plora Llàgrimes de colors
mentre li somriu a la vida…
No hi ha preguntes, avui?
Millor, no cal,
no sempre hi ha respostes…  

                                                                                                   2015©joanabellaneda



6 de set. 2015

L'atzucac




Com assaborir la vida
si l’ara no és més
que un efímer present
que ve del futur
per formar part del passat?
Com degustar el moment
si és tan fràgil, delicat,
que a cada sospir se’n va?
Com aturar aquesta contínua pèrdua?
Quin turment és aquest, Déu!
I és tan esgotadora aquesta lluita,
aquesta veu malaltissa ,
impossible d’ignorar,
que et martelleja les entranyes
dia rere dia, rere dia…
No, no,no… Tot és no !
I t’adones que l’enemic és dins,
el pitjor lloc possible.
El pànic t’atrapa
i crides auxili als de fora.
Quin atzucac, tanmateix,
no saber viure la vida
i ser un esporuguit mortal!

2015©joanabellaneda

22 d’ag. 2015

I ens buidem alhora...




Què prodigiosos
aquells batecs desbridats
en què compartim el gaudi
fent entrega de Tot el que som
-          Sense mesquineses  -
i ens buidem alhora
per reomplir-nos de joia mútua !

… i la Mel s’escorre per la Creu
i fa vessar el Calze…

-          Heus ací la veritable Ressurrecció!

2015©joanabellaneda


9 de maig 2015

és quan corro que hi veig clar





A cada albada
torno a ser carn i ossos.
Sovint desperto d’un somni
per viure  malsons
i, a voltes, sóc la gota
que cau lliscant
pel vidre
o la fusta, plena de corcs,
empresonada sota el vernís,
o sóc un punt i a part
al bell mig de l’infinit,
atrapat en la semàntica
de l’existència.

Tanmateix, em llevo,
em disfresso
i em dibuixo somriures
als llavis
mentre els ulls em ploren
en silenci, sabent-se buits.

-          Quantes petites farses
                     dins la Gran Farsa! -

I suporto hores i hores
fins que,
cansat de pensament,
a cada posta,
tanco els ulls de nou
per deixar de ser
carn i ossos.
I, allà, on el subconscient
no entén de disfresses,
visc altres vides…
Com aquell que s’atipa
de vins barats.


1 de maig 2015

Es pot sentir la natura ? ( poesia per a infants)



I
He pujat dalt del turó,
-La natura em meravella!-
i aquella vista tan bella
m’ha omplert el  cor d’emoció
II
Volent parlar amb les muntanyes:
-          COM ESTEU?- he preguntat.
-COM ESTEU, COM esteu,
com esteu?
-          VOLEU PARLAR?
- PARLAR, PARlar, parlar ?

III
Cansat de semblar un babau,
m’he sentat, m’he relaxat
i la natura ha parlat
 en aquell moment de pau.

IV
Ho ha fet amb els seus colors,
amb el vent, que m’abraçava,
 amb el sol, que m’escalfava,
i amb l’aroma de les flors.


V
Aquest poema us vol dir
               que a la vida hi ha ocasions
                 en què els silencis són bons
                 i només són per sentir.



“Si els humans han nascut amb dos ulls, dues orelles i una sola llengua, 
és perquè s’ha d’escoltar i mirar dues vegades abans de xerrar.”

Madame de Sevigné,
1626 – 1696, escriptora francesa


“ La consciència és a l’ànima
el que el cor és al seu cos “

2015©Joan Abellaneda



22 d’abr. 2015

Moments d'AmOr




Néstor, “Parella nua abraçada” 1912-13 

( "Web del Museu Nacional d’Art de Catalunya de Barcelona, http://www. museunacional.cat” )

Deixaren l’ofrena d’ una nova flor
a l’altar del seu amor.
Mirant-se als ulls,
es donaren les gràcies mútuament
I , després de besar-se,
s’uniren en una forta abraçada
amb tot el cos, allargant-la…
Com aquell que no vol deixar anar

tanta felicitat !


Feliç diada de Sant Jordi !
2015@joanabellaneda

11 d’abr. 2015

I és que a casa meva tots som importants!

POESIA PREVENTIVA







I és que a casa meva tots som importants!

I
La mare que escombra,
que endreça, que frega
mentre a la cuina
l’olla fa xup-xup.

                                                      I eL pARe….DeScaNSa.

La mare que planxa,
que plega la roba, que pensa
la llista del que cal comprar
                                               i en la rentadora que s'ha de posar.                                                                                                                                                                                          
                                                                                         I eL pARefA eSpOrT.

Ja no ploris més,
tranquil.la Marteta,
la mare ja ve!
Camí de la cambra
endreça sabates i peces de roba
 i pensa en la feina que queda per fer.

                                                                                        I eL pAReeS  RelAxa.                               

 I.2
Al quarto dels nens
dos germanets juguen
a pares i mares.
La nena que escombra,
que frega, que endreça
mentre a la cuineta
l’olla fa xup-xup.

                                                                  I El NeN ….qUe DeScaNSa


II
Deus estar de broma,
que això és del passat!
Doncs, a casa meva
si la mare escombra
qui frega és el pare.
I si els meus germans
junts fan l’amanida
jo faig tots els llits.

També parem taula,
dinem tots plegats,
xerrem i fem plans.
I és que a casa meva


TOTS SOM IMPORTANTS!



30 de març 2015

de joia i silenci





Pel  camí del mar
dues mans , que es buscaven,
per fi  es  van trobar.
El so cadencial
d’una mar viva i  profunda
les gondolava…
-Silenci !
La joia ,tan fràgil és
que els mots l’esberlen.
Car tota espurna és irrepetible,
única i efímera.
I tanmateix, algunes perduren
per sempre .
Paradoxes de la memòria.
-Silenci!
Les dues mans s’aferraren
mentre les envoltava,
a poc a poc,
l’eternitat d’un instant,
un instant
DE JOIA I SILENCI.
-Shhhh…


25 de gen. 2015

Mare, vull la lluna!




 I 
M'agrada la lluna 
Penjada allà dalt 
Quan és tan rodona 
Que sembla un fanal
 Fa tanta claror 
Que més d'un estel 
Pensant que és l'albada
 Va i marxa del cel

 II 
Però avui no hi ha lluna 
Potser s'ha dormit 
 I a sobre dels núvols 
S'ha fet un gran llit.

III
Mare, la vull veure! 
Tu saps quan vindrà?
 "Si tanques els ulls 
I et deixes portar 
Allà al món dels somnis 
Segur que hi serà."


Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....