BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

30 de març 2015

de joia i silenci





Pel  camí del mar
dues mans , que es buscaven,
per fi  es  van trobar.
El so cadencial
d’una mar viva i  profunda
les gondolava…
-Silenci !
La joia ,tan fràgil és
que els mots l’esberlen.
Car tota espurna és irrepetible,
única i efímera.
I tanmateix, algunes perduren
per sempre .
Paradoxes de la memòria.
-Silenci!
Les dues mans s’aferraren
mentre les envoltava,
a poc a poc,
l’eternitat d’un instant,
un instant
DE JOIA I SILENCI.
-Shhhh…


Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....