Fràgil meravella, vol de papallona
pregunta d’absurdes respostes
prisma que llums despulla
de la terra, la llavor.
Fruit que madura
amb molta fortuna caurà tot sol
el seu camí és la gleva
indefugible retorn.
Ble desarmat que tremola
gotim absolt per la pluja
enveja dels Déus immortals
És la vida , fràgil meravella
vol de papallona.
Hola Joan,
ResponEliminaHas fet un poema preciós i molt encertat.
Has adreçat el vol de la papallona cap el meravellós món de la poesia, el lloc que millor lliga amb el seu encant.
Una abraçada Joan i sobretot no deixem d'escriure.
Fins a la propera lectura.
Gemma
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEi Joan,
ResponEliminaHe eliminat el segón comentari perquè l'he repetit sense adonar-me'n
Gemma
Joan, m’ha fet il•lusió aquest poema, doncs la foto en que l’has il•lustrat m’ha agradat molt. Gràcies per les papallones blaves és tot un regal. De vegades, gairebé sempre, hem de fer volar la imaginació, doncs és el que ens fa ser lliures, encara que sigui davant una pantalla d’ordinador.
ResponEliminaAbraçades de tornada.
Volar como una papellona, que bonito poema que has hecho.
ResponEliminaSiempre que me paseo por el campo miro si veo, me gustan mucho y por aquí se suelen ver, e incluso he cogido alguna en mi casa.
Abrazos
que bonic!!..que delicat...., que "volàtil"..., que suggerent....
ResponEliminaque perfumat..., que primaverenc!!!!!
felicitats.....en vols de papallones màgiques que travessen el teu blog..........en totes direccions.....