BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

21 de des. 2013

Vinc del Món dels Infants I



I.lustració cedida per : Jaume Bosch


I

Tot sovint m’enfilo als arbres
i, saltant per les capçades,
em deixo dur per les brises
viatjant pels munts i les valls.

I , tot baixant les parpelles,
dibuixo el món dels meus somnis
on les flors són llepolies
i es fan petons de colors.

I quan el vent em fa empentes
em giro i , alçant els braços,
contracorrent corro i crido :
-          M’agrada la llibertat !


II

Tot sovint em pujo als núvols
i , saltant de l’un a l’altre,
espero que surti la lluna
perquè em parli dels estels.

I quan la son ja m’abraça ,
sota els llençols m’arrauleixo,
servant els petons de la mare
que em mediquen de les pors.

I m’endinso al món dels somnis
on volo, com les gavines,
i allà visc mil aventures
viatjant per tot l’infinit.


ps.- poema dedicat a tots els infants, de cos i/o esperit,
 i especialment a les meves nebodetes: Mireia i Mariona.

2013 @joan abellaneda 



 

6 de des. 2013

2 de des. 2013

RESSENYA LLIBRE AL WEB DE L' ARC



«A l'altre costat del mirall»
(poemes per sobreviure...) Joan Abellaneda i Fernàndez 

 

que com el pots comprar dius ?  Doncs hi ha dos camins principals que porten al mirall :

1. Si el vols en format e-book ( els que sou de fora de Catalunya o de Spain per exemple és una bona opció ! ) , per 2 euros te'l pots descarregar directament a través del web de BUBOK .

2. Si el vols en paper, recorda que ho tens ben explicat al bloc del llibre tan si el vols directament com a través meu( dedicat, rentat i perfumat ).

 

TASTET DEL PRÒLEG

  De la Natura, la primera part del poemari, gaudi estètic, ens introdueix en la senzillesa i en l'essència de la realitat existent. El mirall es converteix en una porta oberta a un espai aparentment (in)transcendent:
Desperten els pobles
amb el so de la veu calma de la mar
que pica a les finestres, trapella.



          El poeta reflexiona sobre una natura vivencial i juganera, en la qual —com en la filosofia pura de Kant—, impera la necessitat sobre la finalitat:

Cansat, en un badall que tanca els ulls,
l'horitzó s'empassa la immensa blavor
mentre grinyolen tramoies
al vell firmament.


          De l'eròtica i de l'amor, la segona part del poemari, ens mostra el vessant més íntim —confidencial i prohibit— del poeta. El mirall es converteix en un forat secret. I la lectura dels poemes ens fa sentir —ser-ne— còmplices:

Per un forat voldria veure com et busques amb les mans
a l'entrecuix els teus llavis, humitejats de passió,
i els dibuixes, resseguint-los, donant entrada al plaer.


          Els miralls, és clar, continuen presents:

Emmirallant-nos en cada carícia,
resseguim els límits amb dits experts
i allisem la seda i el vellut, amorosits.


          Del desconsol i l'esperança, la tercera i última part del poemari, ens retorna a la llàgrima primigènia i silenciosa, tancant el cercle. Ja sabem que són els miralls els que ens observen i no nosaltres a ells:

I a l'aire, faig giravoltes sense rumb ni sentit,
doncs ja no tinc por del que em diguin els ulls del mirall.


          El mirall, ara, és capaç de desvestir-nos i mostrar-nos tal com som en realitat, nus, adoptant un paper decisiu:

Quan el mirall del poeta,
més enllà de l'últim punt,
et mostra l'ànima nua
i et bull la vida per dins.

—No, no es pot explicar—


          No, no tindria cap sentit escriure poesia. Sense sentiment, sense emoció, sense intensitat, sense confidències, sense passió... no tindria ni sentit ni credibilitat. Lector, lectora, atureu-vos; ara sí. El mirall està davant vostre. Jo, també, ja he creuat la línia divisòria:

Allà on no existeix el revers;
on l'espai, finit, es fa comprensible,
on només el mag pot entrar.
Allà on hi ha l'essència...
Allà voldria anar jo,
a l'altre costat del mirall.


Toni Arencón i Arias
Sant Esteve de Guialbes, Novembre de 2013

29 de nov. 2013

TINC UN LLIBRE , EL VOLS ?


SÍ AMICS I AMIGUES, EL QUE HI HA  " A L'ALTRE COSTAT DEL MIRALL"
ÉS UN RECULL DE POEMES PER SOBREVIURE,
EL MEU PRIMER LLIBRE EDITAT EN SOLITARI !!

EN AQUEST POEMARI TROBAREU 65 POEMES MEUS DIVIDITS EN TRES GRANS TEMES:
-  POEMES DE LA NATURA
-  POEMES DE L'ERÒTICA I DE L'AMOR
-  POEMES DEL DESCONSOL I L'ESPERANÇA
I NO US PERDEU EL PRÒLEG QUE ÉS UN LUXE, DEL GRAN AMIC I ARTISTA ( escriptor i pintor ) :
Toni Arencón i Arias

SI US FA IL.LUSIÓ TENIR-LO ENTRE LES MANS , VISITEU EL BLOC DEL LLIBRE I ALLÀ US  EXPLICA DIFERENTS VIES PER FER-HO !!
" A L'ALTRE COSTAT DEL MIRALL" BLOG

PETONETS !!    ;-)

27 de nov. 2013

Acte Homenatge Any Espriu i Marató de TV3


per si esteu a prop i us ve de gust !!



22 de nov. 2013

TotS elS MiRaLLs TrEncAré !!!



Trencaré tots els miralls
per barrar portes als fantasmes
d’antigues misèries.
Viuré sense prejudicis…
Vull descobrir-me a cada instant.

Trencaré tots els miralls
que em van dur a l’infern
i em llançaré de cap
a les aigües verges
d’una vida nova .

Ja en tinc prou de laments,
de records pesarosos,
de llàgrimes de planyença,
de fatics i de tristors.
Ja en tinc prou !

Sí, trencaré tots el miralls,
els faré miques.
Vull renéixer
abans de morir
i ,si és possible encara,
cercar la felicitat.



“ i penseu que no és pas el sol que surt,
ans són els núvols que se’n van. El sol sempre és allà “.  
 2013©joan abellaneda


29 d’oct. 2013

Que s'estovin les pedres !





Vinc de les entranyes de l’ànima
De les més fosques fondalades
De la desconeixença …
Vinc de la fredor de les cavernes
On he vagat sense rumb
Sol amb les meves pors
Allà he plorat, per dins,
Com les coves immenses
Buiden el plor
Allà m’he foradat la pell
Amb les pròpies urpes
I he vist la mort reflexada als bassals
Oferint-me grans menges.
Vinc del no-res tenebrós
Debilitat per l’angoixa
Però sóc aquí, ho veieu ?

Sóc aquí perquè he lluitat
Sense forces
I li he escopit a la cara a la compassió
Sóc aquí perquè vaig sentir veus fora
I vaig voler creure en elles
Sóc aquí indefens de nou
Temorenc de tornar a trepitjar els llots
De creure només  els meus ulls
D’embogir amb la veu incansable
Dels meus pensaments

Vinc de les entranyes
I sóc aquí
Per alliberar aquests versos.

Que ens facin companyia
Mentre s’estoven les pedres…



13 d’oct. 2013

In-de-100s…



"Hylas i les nimfes" John William Waterhouse


I els seus sexes s’entrellacen,
es besen, s’acaricien,
es llepen, s’acotxen…
entre boques
entreobertes que  vessen
paraules d’amor.

El desig desperta al món
dels plaers on les nimfes
descarades es masturben, on
no hi ha normes, ni
límits ni decència.

Cerquen l’èxtasi, viure
la vida prop dels espadats
on la infinitud i la mort s’uneixen
i  res no importa més enllà
del present mentre
l’orgasme el abraça
llargament…

“ I és que massa sovint el seny i  la prudència ens tornen tan apàtics que , fins i tot,  ens perdem en les seves amples avingudes.” 2013©joan abellaneda


29 de set. 2013

GALA ENTREGA PREMIS BLOGS CATALUNYA 2013



Per segon any consecutiu vam ser-hi, i tot i que no ha pogut ser vam tenir el premi de poder compartir la vetllada amb la cantireta, que també era finalista a la mateixa categoria de literatura. Com bé dius Montse l'important és el que hem anat i anem construínt dia a dia amb la nostra família, els nostres amics, la nostra feina docent i la nostra passió per la poesia.

AH, I L'ANY VINENT HAUREM DE TORNAR-HO A INTENTAR, POTSER ENS DONEN EL PREMI A LA PERSEVERANÇA !!!!   ;-)

FELICITATS AL BLOG GUANYADOR :   " El lloc del crim. Novel.la negra "


23 de set. 2013

VERDÚ 2013 : LES PRIMERES FOTOS !!! ;-)

VA ESTAR UNA VETLLADA ENTRANYABLE, COM SEMPRE PASSA QUAN ES COMPARTEIX LA PARAULA, ELS SENTIMENTS, LES EMOCIONS...






GRÀCIES HELENA, CANTIRETA, JOAN I JORDI ( POETES ) 
I A TOTS ELS QUE VAU VENIR I ALS QUE NO VAU PODER , TAMBÉ !  ;-)


16 de set. 2013

vERSOS A vERDÚ !! HI ESTEU CONvIDATS/ADES !!!!!


Si viviu a prop o aquest cap de setmana hi esteu a prop de Verdú i voleu compartir una estona de poesia....




15 de set. 2013

A cada baula hi érem tots ( fins i tot molts que no hi eren… )



Amb fermesa , enllaçàrem les mirades
i  alçàrem les mans,
orgullosos de mostrar-li al món
aquesta certesa del sentir  Català,
la d’un poble despert  i tenaç
que no pot, ni vol,  renunciar a volar !

I fou en aquesta unió volguda
que , un a un, esdevinguérem part del tot,
com els grans de sorra dels bells turons,
com les espurnes al mar de l’albada…
I en un present, viscut amb plenitud,
Invocàrem el passat i el futur alhora
perquè aquesta ofrena
vol ser  Homenatge i  Estel  .

I encara que alguns  es tapin els ulls i les orelles,
 ja per sempre quedarà el  testimoni  d’aquest compromís ferm
que deixarà petja pels camins de la memòria.
I  a cada baula  hi érem tots,
-          fins i  tot molts que no hi eren… -
lliurement enllaçats ,
sense panys ni  cadenats.
Oberts al món…
I tan convençuts, que  ja ningú, mai més,  ens podrà falsar !

A Catalunya, 12 de Setembre  del 2013


9 de set. 2013

AQUÍ COMENÇA LA CADENA DE BLOGS CAP A LA INDEPENDÈNCIA




I A CADA BAULA I SEREM TOTS...


Som ja més de 260 blocs que ens anirem enllaçant 
durant la setmana del 9 al 13 de setembre.
I serà en aquesta unió volguda
que , un a un, esdevindrem part del tot,
com els grans de sorra dels bells turons,
com les espurnes al mar de l’albada…
El meu té l'honor d'encetar aquesta cadena virtual i passar el testimoni al segon blog :








6 de set. 2013

I a Cada BaUla Hi sEreM tOtS

ESCALFANT MOTORS PER A LA VIA CATALANA I PER LA CADENA BLOGGAIRE !!  ;-)




A cada baula hi serem tots


I serà en aquesta unió volguda
que , un a un, esdevindrem part del tot,
com els grans de sorra dels bells turons,
com les espurnes al mar de l’albada…
I en un present, viscut amb plenitud,
invocarem el passat i el futur alhora
perquè aquesta ofrena
vol ser Homenatge i  Estel  .

I  a cada baula  hi serem tots,
lliurement enllaçats ,
sense panys ni  cadenats.
Oberts al món…
I tan convençuts, que  ja ningú ens podrà falsar !


A Catalunya, Setembre  del 2013
“ I aquesta part de la Història, encara per escriure, ens espera. No decebeu la pròpia sort ! “

2013©joan abellaneda


3 de set. 2013

Petjades...

“   A voltes ho veig tot tan clar que  tinc por de quedar  encegat  “   2013©Joan abellaneda




A la platja infinita em desperto
entre petjades alienes .
Al meu davant,  la terra  espera…
Somric   - el  sol  m’acarona -
ja no hi ha ombres al meu davant
i vull escriure el meu camí…



31 d’ag. 2013

CANVI DE CATEGORIA, EL MEU BLOC HA PASSAT A CATEGORIA " LITERATURA " . VOTACIÓ PREMIS BLOGS CATALUNYA 2013 ! QUEDEN POCS DIES PER PODER VOTAR JA !!




Aquest any de nou participo amb el meu blog als premis blogs Catalunya. Si t'agrada el blog i em vols votar és molt fàcil i ràpid.     EL TERMINI DE VOTACIONS ACABA EL DIA 2 DE SETEMBRE !

 Per fer-ho, primer caldrà registrar-se com a usuari a la web de STIC.CAT. El registre és molt senzill i està a la part dreta del web .

El meu blog és a la categoria :Literatura  , és el tercer i com ja sabeu molts es diu " 2012+1. Esquitxos d'una vida " . El segon de la mateixa llista és erroni, és el de l'any passat.  ;-)

gràcies en avançada !
;-) JOAN.

30 d’ag. 2013

MOU-TE, MOVEM-NOS PER LA VIA !!! AUTOCARS I serveis públics per omplir trams ...




per si a  algú li interessa, tota la informació sobre els autocars que s'estan muntant per omplir els últims trams que queden   :   MOU-TE PER LA VIA  







27 d’ag. 2013

Sota la blava infinitud





Sota la blava infinitud m’acotxo
mentre inspiro profunda, lentament,
des del silenci…
-          No vull despertar les busques del rellotge-
I sento la pau, la del fons, la que s’apropa als misteris.

M’agradaria tant poder retenir aquest conhort a la pell
però és tan voluble cada instant !
Se’n va ,  -  com tot, com tothom -
mentre els ulls se’m tanquen
volent allargar el record…

“  i a cada poema  intento posar ordre al Pensament “
                                                                            2013©Joan abellaneda


29 de jul. 2013

I si no ...

" El que avui sembla absolut
       demà serà  relatiu."  
                                    joan abellaneda © 2013




I si les ombres que ara ens dansen
no fossin tan reals com semblen ?
I si no hi hagués sortida
perquè no hi ha entrada ni laberints,
si no existissin els extrems
ni el mig que els compara ?
I si acceptéssim la imperfecció
i assaboríssim  l’entrevall  de la consciència,
tingui o no sentit la vida…

I si no hi hagués problema ni solució,
ni errada ni encert, ni raó ;
ni mèrit ni pecat,
ni mentida ni veritat;
ni abans ni després…

I si no fóssim uns herois
i tot plegat fos més senzill del que es proclama.
I si l’amor no fos un engany
ni aquesta poesia una farsa ?


24 de jul. 2013

LA RUMBA DE MATARÓ: Reina del Maresme



VINE, VINE A MATARÓ... I A MÉS COMENÇA LA SEVA FESTA MAJOR

 " LES SANTES " :  AQUÍ TENIU EL PROGRAMA PER SI US ANIMEU !!


13 de jul. 2013

d'O....MES.



d’O….MES


És dins l’escalf del teu ventre seductor
Que em desfaig lentament
Sense pausa ni detura
Fins que el meu jo mesquí desapareix
I es filtra per les teves entranyes
Per trobar-te i retrobar-se …


I als meus ulls t’obres
com una gruta verge.
Esquerda
 on
em
 vull
p
e
r
d
r
e
.
.
.

I en tu entro, hipnotitzat, fins el final…
Amb la convicció que en tu i amb tu
Trobaré, per fi, el misteri de la vida eterna
De l’amor nu.

Ens trobarem, doncs, allà on es mostren les carns vermelles
On els llavis lluents es mosseguen
On les llengües s’allarguen excitades
I els cossos, com preses acorralades,
S’agiten per l’ofec mentre ballen danses ancestrals.

S’agiten…
fins que arriba
un esclat encegador
I sota cascades de foc
 s’abrusen impúdicament
I vessen el goig i la mel
 pels seus sexes
envescats.
J
O
I
A
h
h
¡!




12 de jul. 2013

Trobada blocaire a " Ca la Cantireta" a Verdú !!




LA TROBADA TINDRÀ LLOC EL DIUMENGE 21 DE JULIOL A VERDÚ

SI CLIQUEU AL CÀNTIR  EN TINDREU TOTA LA INFORMACIÓ :  US HI APUNTEU ??



6 de jul. 2013

d'Arrels...



Oblidar-te ?
Com et podria oblidar
Si en tu s’obrí  la paraula
Si tu em donares la saba
Per créixer amb humilitat
Si és per tu que sóc qui sóc.

Com et podria oblidar
Si en tu van volar els estels
Si  xopat de llibertat,
Corria amb l’empenta del vent
Entre matolls i pinedes,
Tot  amoixant  fantasies.

Com et podria oblidar
Si  acollit per les muntanyes
I la veu dolça del mar
M’omplires  els ulls de llum .
Si acotxat pel  llençol blau
M’ofrenares les estrelles
Que vetllen pels somnis d’estiu.

Obidar-Te?  Com Et podrIa oblidAr
Si en tu neix el meu  record.
Com podria oblidar la terra,
Si a la terra he de tornar…


Pd.- dedicat al meu passat i avantpassat, al meu  poble   i a les  terres que l’abracen( on viuran sempre les meves arrels ) .



“ La por a la mort es venç plantant-li cara a la vida “.   Joan Abellaneda©2013


ViaCatalana EL VIDEO PROMOCIONAL !!

ViaCatalana La roda de premsa

1 de jul. 2013

Lo Cantich nº 19 Etopeia

Hi col.laboro amb la secció " L'erotisme a la literatura " de la pàgina 86 a la 91 . En aquest número hi col.laboren també la Cantireta i en Joan G. Pons

24 de juny 2013

FORGES









13 de juny 2013

Regalem-Nos El Temps...



Regalem-nos el temps de la pausa
i donem cabuda al més senzill,
tornem a les essències
-tan preuades, tan oblidades… -
I nus,
sense més vels que amaguin la imperfecció,
deixem que la mirada ens retrobi
i la carícia
i l’abraçada
i el petó…

Regalem-nos el temps dels somriures confidents
i tornem a l’alegria del present,
fem un dic per resisitir  el record
entrellaçant-nos en cos i paraula.
I amb els sexes deixatats
llancem avions de paper
que portin els nostres projectes
gravats a les ales,
cap el futur… Que ens esperi !

Regalem-nos el temps de la complicitat,
de la pau de les ànimes i els cors,
per poder somiar abraçats.
I  acotxats sota el cel dels estels,
tornem, somrients, a les essències del present…



31 de maig 2013

On Vaig Perdre La il.lusió ?



I
On vaig perdre la il.lusió
que (jo) necessito tant ?
Potser la vaig espantar
perquè no és bo somiar tant ?
Potser, volent compartir,
algú me la va  estricar?

Està en joc la meva vida,
està en joc la meva sort !

II
On vaig perdre la il.lusió
que (jo) necessito tant ?
La vaig perdre entre tempestes
o em va voler abandonar ?
La vaig cobrir d’enyorances
sabent que mai tornaran ?
La vaig perdre a les entranyes
o me la van arrencar ?

Està en joc la meva vida,
està en joc la meva sort!

III
Com la flauta d’Hamelín,
que serveixi aquest lament
i com  dolça melodia
que s’escampi amb encanteris.
Jo ja he sortit a trenc d’alba
i he pujat al primer raig
però em torno a debilitar…
Ai, il.lusió, si m’escoltes
sisplau,  em vens a trobar ?

Dóna’m l’oportunitat,
està en joc la meva vida,
està en joc la meva  sort !


13 de maig 2013

10 de maig 2013

Potser Penso Tant La Vida Que...



-Em meravella el batec diminut de la papallona…-

I ( jo ) no sé dir-t’ho més alt
si no és en el silenci d’una íntima abraçada…
És tan fràgil l’essència de l’amor
que una gota de pluja la pot esvanir.

I no sé dir-t’ho més clar
si no és amb un gest mesurat…
És tan delicada l’ànsia per sentir-se estimat
quan són tan grans les ferides dins el buit !

I no puc mostrar-me més nu
si no és rere el vel d’un tímid esguard…
( SÍ! ) , vull dir-te que t’EsTimO
però és que amb mots no t’ho sé dir.
… Les mancances m’aquieten.

I és que els covards no sempre saltem al buit…

“ Potser penso tant la vida
que m’oblido que és real… “





3 de maig 2013

Curiosa valentia !!





I tot plegat és un miratge
- sense oasi -
I tots ho sabem
Però l’engany, aquest,
 és un pacte sagrat
- l’autoengany -

És el mateix regal buit
Embolcallat amb bells colors
Lacrat amb llaços que enlluernen
Però la capsa és buida
Tots ho sabem
És la mateixa capsa
Que hem obert i tancat
Tantes vegades, tantes…
I sempre – incomprensiblement -
Amb un xic d’esperança.

-          No amic, mira-la bé, és plena !

Sí, plena de bonics propòsits,
de belles paraules,
Vols de papallones intocables…
I és que tots ho sabem:
és pitjor acceptar la insignificança,
Laberint d’autodestrucció
- Suïcidi intel.lectual -

Tot plegat és un miratge
I ho sabem
Alhora que acceptem l’engany
Per sobreviure
- curiosa valentia…


Arxiu del blog

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....