BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

22 de febr. 2013

DESPERTA AMIC: VERSIÓ CANTADA DEL POEMA



Lletra: Joan Abellaneda
Música: Carles Ferran
Arranjaments i instrumentació: Carles Ferran i Dan Aniés







I

Desperta amic,
desperta i obre els ulls.
Així veuràs que no estàs sol,
que som un poble, i ens hem d’unir
per a lluitar pels nostres drets.
Què no t’adones ?
Aquesta història no està escrita !

Desperta amic,
desperta el poble.
Què no t’adones que la història et necessita ?
Som les persones que la fem, som les persones !


II

Desperta amic,
desperta i alça el puny.
Així veuràs que no estàs sol,
que som un poble, i ens hem d’unir
per a lluitar pels nostres fills.
Que ara ens toca a nosaltres
començar un nou relat, ens ha tocat !

Desperta amic,
desperta el poble.
Què no t’adones que la història et necessita ?
Som les persones que la fem, som les persones !



III

Desperta amic,
desperta i crida al vent.
Així veuràs que no estàs sol,
que som un poble, i ens hem d’unir
per a lluitar contra el poder.
Que les regles s’han trencat,
ja no val aquest taulell.
Que els diners els ha encegat
i les peces cal canviar !

Desperta amic,
desperta el poble.
Què no t’adones que la història et necessita ?
Som les persones que la fem, som les persones !


15 de febr. 2013

Místique SEX perièncieS



Il.lustració: " El rapte de Psyche " ( 1895)

....

Místique SEX perièncieS

Lliscant com un regalim
 per la seda que insinua el teu cos
resseguint amb dits pertorbats
la passió dels teus llavis
moldejant els teus contorns
més enllà dels horitzons
gaudint del teu cos
amb tu, junts i alhora ,
esperant que el sol es reivindiqui
en una nova albada
i llueixi imponent
al reflexe dels teus ulls
desvestint les ànimes
fins que esdevinguin miralls
i ens perdem  sense pors
en laberints infinits
agafats de la mà
banyant-me amb les teves abraçades
en una entrega sense límits
sense normes
bevent del teu sexe i combregant
és així, en la passió de l'amor,
que intueixo quelcom diví
que la meva fe s’eixampla
i ja no m’importa,
als teus braços, morir.

 ©joan abellaneda i fernàndez 2013


9 de febr. 2013

No és un vulgar crit…


"Escriure no és més que buscar a les palpentes el món real."
Maria Aurèlia Capmany





Il.lustració: El crit d'Edvard Munch. L'obra data del 1893

No és un vulgar crit…


I
No és aquest un crit vulgar,
és un esgarip primigeni,
és un plany sec, inevitable,
que ve del més enllà
del més endins, infinit i etern.
És un crit embolcallat d’espines
que s’obre pas sense mesura,
sense detura ja,
esgarrant-me les entranyes
fins que el perboco amb ràbia
volent trencar la foscor de la nit.
-          No puc seguir caminant a les palpentes,

vaig descalç i el terra és ple de vidres trencats… -


II
No és aquest un crit vulgar,
és un plant que renega del silenci buit
-          del teu i del meu, fins i tot dels seus-
És un crit que vol desfer la seda dels capolls
perquè ,abans de morir, les papallones volin.
-El temps és massa estricte amb nosaltres… -


III
No és aquest un vulgar crit,
és un corrent alliberador
que no vol entendre d’angoixes
ni de penes ni compassions,
ni de queixes condicionals…

IV
-          Qui sap ? Potser algun dia
les meves llàgrimes vermelles
tornaran a ser cristal.lines…





5 de febr. 2013

Obvietats sovint obviades II





  • Al final , potser no és la mort que ve,

és la vida que se'n va...



  • No és el mateix acabar bé que començar bé...




  • No és un axioma que allò que comença malament
hagi d'acabar pitjor...

Fins i tot, us diria que no tot el que mal comença acaba.



Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....