BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

30 de des. 2011

RESURRECCIÓ !




Les primiceres albors de les brises,
bleixos d’amors virginals,
lleven les boires de l’eterna nit
pentinant les herbes malmeses
en les tribals danses de les ànimes furtives
i les valls, despullades, llueixen de nou.

La vida bull com el magma dels volcans mil.lenaris
que han estat cridats en la teúrgia dels conjurs.

Escampen les boires, llueixen les valls.
Resurrecció!


P:D.- Fem de l'any nou, ESPERANÇA !
         FELIÇ 2012
         Joan


28 de des. 2011

LA FLOR DE PASQUA



I

Ara, que la Flor més Bella, s’abandona a si mateixa
i, en silenci, mor vessant llàgrimes de sang;
com a ofrena de la joia viscuda.
Ara, que encara recordo
que jo sí he viscut el Nadal.
Ara, que ja li guardo les guirnaldes i el record.
Ara, em pregunto…



II

Què ha fet que compartíssim les menges plegats
fent del caliu familiar el nostre Centre,
i que agafats de les mans, buféssim alhora els núvols
mentre cantàvem nadales , petits i grans .
Què ho ha fet si no ha estat aquesta saba ancestral
que ens ve regalada, per retornar a la terra .

Què ha fet que el Tió tornés a ser màgic el dia de Nadal,
que la il.lusió viscuda tan intensament
fos  Una, fos Nostra, a la fi.
Què ho ha fet si no han estat aquestes llavors
que només creixen en ànimes fèrtils,
adobades, amb dedicació i esforç, des del Gènesi

Què ho ha fet sinó?



III

Ara, que la Flor de Pasqua, mor en silenci,
li escortaré la grana.
Si pogués germinar dins meu
li guardaria fidelment l’essència
i el seu color enamorat.



23 de des. 2011

ENCARA ETS A TEMPS...





Si no has vist mai el sol
enmig d’una gran tempesta
ni has sentit l’abraçada de l’escalf
quan el cor se t’esquerdava
en esbiaixar-te les gèlides ventades…
Para l’oïda, encara ets a temps.

Si no has vist mai l’arc de Sant Martí
entre una plugeta fina,
camuflada en negra nit,
 quan surt la llum de la Lluna…
Surt del catau, encara ets a temps.

Si no has olorat l’aroma de la flor
que neix sota els camps nevats
i evapora el gel
amb la seva incandescent aurèola…
Tanca els ulls, encara ets a temps.

Si no has sentit dins l’arbre de Nadal
el cant màgic dels ocells
que nien a les seves branques
sota el reflex dels estels…
Abraça fort als teus menuts
i cerca-ho tot dins els seus ulls,
 encara ets a temps.

“ I wanna know
Have you ever seen the rain
Coming down on a sunny day…”





21 de des. 2011

COM SI FOS L'ÚLTIM...



I
Cau la nit sobre les teulades, calmosament,
mentre els carrers descansen.
Les llars s’encenen
i les finestres parpellegen en despertar-se.
A la ciutat,  s’escampen les guspires
com un màgic plugim de purpurina.

II
Al caliu de les estances,
els arbres de Nadal revifen
i aquest misteri de la renaixença
se’ns presenta de nou, en silenci.
Els infants obren les parpelles ,
de bat a bat,
com fan davant els miratges,
mentre els llumets esdevenen sospirs de colors.

III
I de sobte, cada arbre es transforma en tendre homenatge
d’on pengen records i carícies,
enyorances i alegries…
Tots, a l’abast dels estels.

IV
I quan la nit tanca els ulls,
els infants, esgotats d’emoció,
obren la porta dels somnis.
I allà, on també és Nadal,
dormen en una establia,
 bressolats amb la innocència,
mentre esperen els regals.
I la màgia, que mai descansa,
viatja fins el firmament.
Allà on el Vell Estel
 va escriure, amb foc, l’inici de la Llegenda.


V  ( Epíleg )
I al matí , quan s’acomiadin els somnis
i ens trobem de nou aquest món de cara,
amb les seves mancances
i els seus misteris,
entomem cada dia com si fos l’últim,
 com un gran present, agraïts.
No oblidem mai quin és el més preuat dels regals…




15 de des. 2011

MASSA LLUNY ÉS ENLLÀ...



Ho veieu ?

És el mateix cos innocent, putrefacte ja,
que cau una vegada i una altra…
Cos sense cara, sec,
que es trenca en una ganyota.

La mateixa sang ennegrida, tan espesa ,
que ja ni esquitxa ni corprèn…
Sang vessada en la ruïna immunda,
que s’amuntega entre les boires.

I a les trinxeres, els assassins
amaguen les vergonyes,
les seves i les nostres,
i maten sense escrúpols.
I torna la mort inútil…
És el mateix cos  innocent,
inexpressiu i putrefacte
que cau, un vegada i una altra.
Massa lluny cau …


Ho veieu ?

El mateix sac d’ossos
i la dona maltractada
i la puta violada
i l’infant sense temps…
I tots, tots cauen
una vegada i una altra.
A l’altra banda del mur cauen …
I els màrtirs ja es van extingir
i els justos van desarmats .

Massa lluny és enllà de les pantalles,
doncs la sang no esquitxa i ells cauen,
sense esperança,
cauen.


12 de des. 2011

AMB FORÇA...


Amb força...
Arrenca-li a la foscor la teva ombra
i fes que llueixi al Sol.

 Amb força...
Arrenca-li a l'ànima les penes
i deixa que balli feliç.

Amb força...
Arrenca-li al diari les pors
i escriu, amb braó, el nou relat.

Amb força...
Arrenca-li a la mort la teva vida
i  viu amb força.

xxxxXXxxx


Amb força...Com aquesta veu:


11 de des. 2011

Res roman estagnat


Ni tan sols les ombres,
ni el sol que visita els meus ulls,
ni aquest pensament
que massa sovint em tenalla.

Ni aquesta pena
que esdevé degotim i rodola,
erràtica, rodola
cercant un destí que encara gateja.

Res…

Ni tan sols aquest poema
que un colom em va estricar
i vola per dur-me il.lusions.

Res no és estàtic,
ni tan sols el silenci,
que ara comença…


7 de des. 2011

En ti viviré

Cada idioma tiene su música y su sabor, y hoy tenia ganas de probar mis sentimientos en la lengua de mis antepasados


¿ Recuerdas ?

Yo era la estatua de fango
que se hundía en el lodo,
disolviéndome en mí mismo,
sin esperanza, desorientado.

Y tú, me diste tus piernas
y, delicadamente, me volviste a modelar
con las gotas puras del rocío
y los albinos rayos del amanecer.
Y llenaste mi cuerpo vacío
con los suspiros de tu mirada,
con el néctar de tus labios
y el aroma de tu sexo.

Y ahora, abrigado con tu ansia de vivir,
intento salvar mi destino
viviendo de cara,
aunque sepa que me sangra el alma
y por dentro muero…
Como ofrenda por tu amor,
moriré luchando
sabiendo que en ti viviré.


 

5 de des. 2011

MARATÓ DE TV3 : QUADRE, POEMA i CANÇÓ

EM DÓNA FORÇA i CONFORT PODER COL.LABORAR EN LA MARATÓ AMB LA MEVA HUMIL AFICIÓ DE " POETA CALLEJERO, ANTIC TROBADOR...". ÉS PRECIÓS, GRÀCIES PER AQUEST PRECIÓS QUADRE CAMILA!

EXPOSICIONS I VENDA :  ANEU A L'ENLLAÇ. PODEU COL.LABORAR AMB LA MARATÓ

 COM EL POEMA NO ES VEU BÉ, US L'ESCRIC AQUÍ SOTA:


Generositat

Escolteu!

Fem que la llum de la torxa ancestral
que ara ens bull en el més endins,
no mori en el finiment d'uns cossos
quan el descans pregon els gomboldi.

No ho dubteu...

La màxima benvolença és l'ofrena de vida.


AH !  I HEU ESCOLTAT LA CANÇÓ DE LA MARATÓ ? ÉS PRECIOSA !!


3 de des. 2011

ESTIC BEN ORGULLÓS AVUI !!

Em vaig presentar a un concurs de contes curts celebrat a Mataró ( Premi Helena Jubany , el qual tenia un premi editorial i econòmic de 3000 euros )

Bé, doncs NO HE GUANYAT ! Però d'entre 52 participants el meu treball va entrar a formar part dels 8 aspirants finals al premi.
Qui no es conforma és perquè no es conforma !

Això sí, aprofito per dir-vos una cosa, que ja he dit a algun de vosaltres. Crec que el contacte i els comentaris amb vosaltres són un privilegi que no té preu, ni es pot comparar amb cap premi.

No us enganyaré , quan sigui més gran, si tinc la sort d'evolucionar i millorar com a escriptor, el meu somni és publicar un llibre en paper.

En fi, una abraçada

2 de des. 2011

I em preguntes si t'estimo ?





I
M’ENAMORES

Perquè els meus ulls et busquen
i es fascinen amb la dansa de la flama,
quan, per fi, et troben.
Perquè ets la màgica foguera
on vull cremar les passions.

Perquè els teus llavis, que tant anhelo gustar,
són maduixa amb xocolata, són desig, són llimonada.
Són entrada i laberint
on  vull perdre el meu alè.

Perquè els meus somnis, que amb tu somio compartir,
et despullen i em sacsegen cada nit.
Perquè en ells t’encadeno al meu altar;
et llepo la pell de seda,
amb la meva llengua en flames
i et robo el sexe,
els orgasmes i el perfum.


II
T’ESTIMO

Perquè ets…
La Rosa, roja de saba,
ofrena de sang del Vell  Drac .
Estrella que al Sol enlluerna.
Calze  de l’últim sopar.
Cova on nien els gemecs.
Lluna dels meus dies
i Sol de les meves nits.

I em preguntes si t’estimo?

Si estimar,
és saber que no ets pas meva,
perquè tu no ets de ningú,
sí, t’estimo.

Si estimar,
 és saber que et mereixes més amor;
t’estimo, sí .



26 de nov. 2011

EL PUTO CÀNCER




I
La teva por  és ara la meva ràbia.
Ràbia, sí; tinc ràbia
per no tenir l’amagatall on puguis defugir el dolor,
per no tenir les paraules que voldries sentir.

II
Ràbia, tinc ràbia
per sentir-me dolorit i amagar-t’ho,
perquè tinc por per tu,
perquè voldria plorar a la teva espatlla, però m’empasso els sanglots.
Tinc ràbia, sí.

I si tingués les urpes dels predadors
t’esquinçaria les sofrences,
però jo també sóc botí.
I, sí ; tinc ràbia.
Una ràbia que m’esquerda per dins
quan et presentes  al meu judici.

III
Ràbia,  per trencar-me en aquest poema.
Ràbia, per saber-me dèbil i trair-te.
Ràbia, per no ser digne de la teva fe.
Ràbia, ràbia, ràbia…

IV
Però ara sóc amb tu
i et miro als ulls, sense llavis;
i t’ho dic tot.
Si vols el meu braç,
t’acompanyaré en aquest camí incert
on t’ha dut  la profecia.

V
Si tu poses el cor, jo posaré la sang.    
Quan vegis davant  la foscor; si cal, tiraré del sol
i quan sentis la feblesa, et daré suaus somriures.
                                           
Si tu poses l’horitzó, jo el pintaré de verd.





25 de nov. 2011

És per això que canto....



Amb l’extingida convicció de l’ermità,
embafat pel greix dels pensaments inútils,
cerco llunyans silencis en munts enyorats.

Rere l’instint, torno a llaurar camins abandonats,
amb l’erràtica raó convalescent encara,
 d’aquestes tendres ferides que no vull pas amagar,
conscient  que la pròpia memòria em voldrà traïr.
                                                 Tard  o d’hora , ho farà…

Camino doncs, aquesta vegada a peu nu
i em poso les ulleres de prop
doncs vull distingir els detalls, de l’ara i l’ aquí.
Em pregunto quants presents m’hauré perdut
somiant a ple sol amb les pupil.les tancades.
I amb calma serena, ressegueixo , amb el cor dels dits,
coneguts paratges que,  de sobte, se’m fan estranys.
                                                                  I de nou, m’il.lusiono…

He malbaratat massa temps pintant paisatges idíl.lics,
badant amb el batec immortal dels estels,
embriagant-me amb  elixirs  de la Terra Promesa,
i a la fi, me n’he anat al llit amb les frustracions.

Ara sé que el futur  xucla la sang  del present
i l’intento ignorar, amb remordiments encara…
Però al mirall li dic:
                             - ja no vull valer per dos, ni morir dues vegades !


I el passat ? – em direu. El conec, és clar,
i el noto sota la pell quan em poso per abric els vells records.
Però el seu escalf m’afebleix, em desorienta sovint
i m’arrossega  més enllà de les fosques obagues.

Ara sé , també, que no es pot viure dels records en soledat,
millor guardar-los al bagul de les golfes fugint dels  seus planys…
Per mirar enrere , estàtua de sal és Edit.
                                                         Ja tornarem , en companyia.


No vull passats ni futurs ,  
necessito passar fred per no oblidar que visc encara…
Si em refredo , em faré infusions calentes
amb aromes de present i un bon rajoli de passió.
És així com vull reconquerir els límits del meu cos
i gaudir , amb l’ànima nua,  de la pell suau de l’albada.

                              No vull passats ni futurs , és per això que canto…

21 de nov. 2011

POEMES PER A LA MARATÓ

OSTRES... ACABO DE REBRE UN REGAL I L'HE DE COMPARTIR


ARC, participa a la marató d'enguany de TV3 dedicat als transplantaments de teixits i òrgans, els relataires fem poemes i els artistes els il.lustren, jo tinc la satisfacció de `poder participar gràcies a la Montse Assens. Després els quadres s'exposaran i qui vulgui els podrà comprar, la recaptació anirà íntegrament per a la MARATÓ DE TV3 !!!



GRÀCIES MONTSE !

18 de nov. 2011

DUES RECOMANACIONS: MÚSICA I LECTURA

AQUEST CAP DE SETMANA US DEIXO DESCANSAR DE POEMES I US CONVIDO A :



ESCOLTAR BON JAZZ ( recomanat per en Toni )


   

A CONÈIXER EL PRIMER LLIBRE EDITAT PER UN BON AMIC RELATAIRE

MÚSICA  AMAGADA  de   Joan Bustos ( podeu llegir el primer capítol )

BLOG DEL LLIBRE  ( per a conèixer més detalls )



Pd.- No hi ha res com tenir bones amistats amb les quals poder compartir...


16 de nov. 2011

Somnis eròtics







Avui t’he somiat, egoistament,
amb tal passió, que t’he fet meva
sense el teu permís. Infidel.
De tu, m’he disfressat, inconscientment,
volent robar-te el cos i l’ ànima.

La meva albada, però, ha estat un malson
doncs, despert en el somni, sentia el teu desig
més encara…

I aquí em trobo, amb les mans brutes,
ejectant vergonyes
en silenci.




14 de nov. 2011

UN POLÍTIC IL.LUMINAT O MASSA CLAR ??



EI, TROBO A FALTAR ELS INDIGNATS EN AQUESTES ELECCIONS, ON SOM ????

10 de nov. 2011

El mirall de les ànimes marfoses o el camí del Sol



Aquesta nit, cansat d’arrossegar pes,
em vaig despullar davant la lluna,
que veient els meus fatics, em parlà:

-          No t’adones que de mi t’atreu la llum
i la que veus no és pas meva,
és al Sol que has de buscar
doncs jo, tan sols, sóc el mirall
de les ànimes marfoses.

No us ho creureu,
però em reconfortà i, tot picant-me l’ullet,
em va aviar, sense més.
A les pupil.les obertes dels meus ulls
ja no hi era la lluna.
No sé si es va girar o vaig ser jo
que vaig començar, nu, el camí del Sol.

Arxiu del blog

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....