BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

11 d’oct. 2015

El Pèndol de la vida




El pèndol

No hi ha fang, ho sap,
però les cames, clavades,
no es poden moure.
L’univers l’envolta oprimint
i s’ofega i s’angoixa
mentre el rimmel
li dibuixa a la cara formes grotesques.
Llàgrimes negres, avui,
li fa mal la vida…
Preguntes sense resposta.

Tanmateix, absurdament,
espera pacient un millor demà.
Sap que vindrà i , ara,
l’ enyora…
Enyora els dies en què  sent lleugeresa.
No té ales, ho sap,
però pot volar per sobre el fang…
El cel blau, l’acotxa,
i se sent lliure
i plora Llàgrimes de colors
mentre li somriu a la vida…
No hi ha preguntes, avui?
Millor, no cal,
no sempre hi ha respostes…  

                                                                                                   2015©joanabellaneda



16 comentaris:

  1. Es tractaria del pèndol entre l'enyorança i l'esperança. Molt bon poema, Joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies Helena ! Records ! ;-)

      Elimina
  2. Rosa Maria11/10/15

    Un present que ens oprimeix, l'enyor d'un temps passat més feliç i l'esperança d'un demà millor....sempre l'esperança!

    A mi m'ha arribat així. M'agrada Joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies Rosa Maria per la teva visita i interpretació que enriqueix el poema. petonets ! ;-)

      Elimina
  3. Una enorme sonrisa en una mirada triste, un mundo perfecto en su equilibrio; una triste sonrisa en la cara de una payaso.
    Bello poema Joan.

    Un abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. muchas gracias Lore por tu aportación, un beso ;-)

      Elimina
  4. Tots esperem un demà millor, mentrestant, si cal plorar, ho farem amb aquestes llàgrimes de colors...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies M Roser, sempre és una alegria rebre les teves visites i comentaris ! Records !!! ;-)

      Elimina
  5. Muchos trozos de nuestra vida son así sin respuesta dando vueltas alrededor de ellas.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. cierto Mari, un abrazo y gracias por venir ;-)

      Elimina
  6. les paraules, la poesia, l'amor de les paraules, l'amor de la poesia..L'impuls de llançar al vol les campanes de victòria...d'aixecar el vol, la nostra llibertat..Molt bé, Joan..Endavant..SEMPRE...

    ResponElimina
    Respostes
    1. endavant Gràcies per les teves enriquidores paraules ! ;-)

      Elimina
  7. les paraules, la poesia, l'amor de les paraules, l'amor de la poesia..L'impuls de llançar al vol les campanes de victòria...d'aixecar el vol, la nostra llibertat..Molt bé, Joan..Endavant..SEMPRE...

    ResponElimina
  8. Quebé descrius aquests dies que traben el pas i et remouen per dins, quan només les llàgrimes negres t' acompanyen i esperes amb enyor les llàgrimes de colors. És talment com un pèndol la nostra vida. Com ho és el poema que tanca dins un cercle l'esperança per retrobar-nos.
    Què dir-te, Joan? Què dir quan has llegit tan endins de l'ànima! Quanta sensibilitat!
    Una doça i càlida abraçada plena de llàgrimes de color!
    Núria Niubó de RC

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies a tu Núria per acompanyar-me amb les teves sàvies i càlides paraules. Records i un petonet molt gran ! _;-)

      Elimina
  9. Bon poema, Joan, fa pensar!

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....