"Escriure no és més que buscar a les palpentes el món
real."
Maria Aurèlia Capmany
No és un vulgar crit…
I
No és aquest un crit
vulgar,
és un
esgarip primigeni,
és un
plany sec, inevitable,
que ve
del més enllà
del més
endins, infinit i etern.
És un
crit embolcallat d’espines
que s’obre
pas sense mesura,
sense
detura ja,
esgarrant-me
les entranyes
fins
que el perboco amb ràbia
volent
trencar la foscor de la nit.
-
No puc seguir caminant a les palpentes,
vaig descalç i el terra és ple de vidres trencats… -
II
No és
aquest un crit vulgar,
és un
plant que renega del silenci buit
-
del teu i del meu, fins i tot dels seus-
És un
crit que vol desfer la seda dels capolls
perquè
,abans de morir, les papallones volin.
-El temps
és massa estricte amb nosaltres… -
III
No és
aquest un vulgar crit,
és un
corrent alliberador
que no
vol entendre d’angoixes
ni de
penes ni compassions,
ni de
queixes condicionals…
IV
-
Qui sap ? Potser algun dia
les meves
llàgrimes vermelles
tornaran
a ser cristal.lines…
Aquest és un crit que cada vegada que el veig em produeix una esgarrifança, més que un crit, és un esgarip...Quan en Munch el va pintar devia tenir un estat d'ànim molt negre, sembla que vulgui trencar totes les bellesa de les coses subtils...
ResponEliminaBon diumenge.
és cert m roser és un quadre que desperta moltes sensacions i molt intenses... un gran quadre sens dubte
Eliminafins aviat !!
només la força de l'amor pot vèncer....Només la valentia, la lluita, la joia....pot vèncer...Amem-nos,lluitem, joiosos del tresor de la nostra llengua. De la nostra amistat....Endavant...........
ResponEliminasàvies paraules tresa !! hem de ser valents/es
Eliminauna abraçadeta i gràcies per la visita i el comentari ! :-)
Un crit envoltaat d'un plany eteri present i punyent.
ResponEliminaMolt bons versos, cada vegada que vinc disfruto llegint-te
Una abraçada
gràcies gabriel per les visites i el comentari
Eliminafins aviat, company !
cap crit es vulgar, com tampoc ho son els teus versos.
ResponEliminaSincerament trobo que es un poema magnific-
No calen mes comentaris-
Salut amic
moltes gràcies enric pel teu comentari, estic content que t'agradi el poema
Eliminauna abraçada i fins aviat !
És el crit de la por a la vida, de l'angoixa d'existir i de la culpa pel fet d'existir, és el crit que tots duem a dins, i que tot i que ens diguen, és el corrent de l'època de la ciència, ens diguen feixistes, ens llima aquest crit l'espiritualitat, el saber que la vida, el cos hem de oferir-lo a allò que més odiem i estimem per tant, mentre que l'ànima, allò que ens identifica és per allò sagrat.
ResponEliminaÉs el crit de l'estar sol, de no saber que hi ha algú, molts que ens cuiden i esperen.
Una fortíssima abraçada catalano-valenciana
Vicent
un gran anàlisi vicent, efectivament és un crit de l'angoixa per la soledat davant la mort, ni més ni menys
Eliminagràcies, com sempre, per la teva bona " companyia virtual "
una abraçada !
Un crit esfereïdor i un gran poema Joan.
ResponEliminaUna abraçada.
Gemma
gràcies gemma per la visita, sí és cert que el crit és esfereïdor, el quadre és realment bestial ! a mi em colpeix cada vegada que el miro
Eliminafins aviat !!
El teu crit en forma de poema és alliberador com el quadre devia ser-ho pel seu autor, que tenia el trastorn bipolar.
ResponEliminasí helena, el poema intenta ser una finestra per on pugui alliberar-se aquesta angoixa en forma de crit brutal
Eliminano sabia això del trastorn bipolar del pintor, gràcies per ajudar-me a enriquir-me una mica més cada dia
una abraçadeta !
Més que un crit és la veu d'un dolor fondo, visceral.
ResponEliminasí glòria és dolor, angoixa i por tot barrejat i en la més crua de les essències
Eliminagràcies per seguir compartint amb mi
una abraçadeta !!
Un poema desgarrador, y si, algun dia volveran a ser cristalinas, todo pasa.
ResponEliminaUn abrazo.
gracias betty por tu visita y comentario esperanzador
ResponEliminaun abrazo con sonrisa en los ojos
joan