BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

9 de febr. 2013

No és un vulgar crit…


"Escriure no és més que buscar a les palpentes el món real."
Maria Aurèlia Capmany





Il.lustració: El crit d'Edvard Munch. L'obra data del 1893

No és un vulgar crit…


I
No és aquest un crit vulgar,
és un esgarip primigeni,
és un plany sec, inevitable,
que ve del més enllà
del més endins, infinit i etern.
És un crit embolcallat d’espines
que s’obre pas sense mesura,
sense detura ja,
esgarrant-me les entranyes
fins que el perboco amb ràbia
volent trencar la foscor de la nit.
-          No puc seguir caminant a les palpentes,

vaig descalç i el terra és ple de vidres trencats… -


II
No és aquest un crit vulgar,
és un plant que renega del silenci buit
-          del teu i del meu, fins i tot dels seus-
És un crit que vol desfer la seda dels capolls
perquè ,abans de morir, les papallones volin.
-El temps és massa estricte amb nosaltres… -


III
No és aquest un vulgar crit,
és un corrent alliberador
que no vol entendre d’angoixes
ni de penes ni compassions,
ni de queixes condicionals…

IV
-          Qui sap ? Potser algun dia
les meves llàgrimes vermelles
tornaran a ser cristal.lines…





18 comentaris:

  1. Aquest és un crit que cada vegada que el veig em produeix una esgarrifança, més que un crit, és un esgarip...Quan en Munch el va pintar devia tenir un estat d'ànim molt negre, sembla que vulgui trencar totes les bellesa de les coses subtils...
    Bon diumenge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. és cert m roser és un quadre que desperta moltes sensacions i molt intenses... un gran quadre sens dubte

      fins aviat !!

      Elimina
  2. 3A serramià i samsó9/2/13

    només la força de l'amor pot vèncer....Només la valentia, la lluita, la joia....pot vèncer...Amem-nos,lluitem, joiosos del tresor de la nostra llengua. De la nostra amistat....Endavant...........

    ResponElimina
    Respostes
    1. sàvies paraules tresa !! hem de ser valents/es
      una abraçadeta i gràcies per la visita i el comentari ! :-)

      Elimina
  3. Un crit envoltaat d'un plany eteri present i punyent.
    Molt bons versos, cada vegada que vinc disfruto llegint-te
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies gabriel per les visites i el comentari
      fins aviat, company !

      Elimina
  4. cap crit es vulgar, com tampoc ho son els teus versos.
    Sincerament trobo que es un poema magnific-
    No calen mes comentaris-
    Salut amic

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies enric pel teu comentari, estic content que t'agradi el poema
      una abraçada i fins aviat !

      Elimina
  5. És el crit de la por a la vida, de l'angoixa d'existir i de la culpa pel fet d'existir, és el crit que tots duem a dins, i que tot i que ens diguen, és el corrent de l'època de la ciència, ens diguen feixistes, ens llima aquest crit l'espiritualitat, el saber que la vida, el cos hem de oferir-lo a allò que més odiem i estimem per tant, mentre que l'ànima, allò que ens identifica és per allò sagrat.
    És el crit de l'estar sol, de no saber que hi ha algú, molts que ens cuiden i esperen.

    Una fortíssima abraçada catalano-valenciana

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. un gran anàlisi vicent, efectivament és un crit de l'angoixa per la soledat davant la mort, ni més ni menys

      gràcies, com sempre, per la teva bona " companyia virtual "
      una abraçada !

      Elimina
  6. Un crit esfereïdor i un gran poema Joan.

    Una abraçada.

    Gemma

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies gemma per la visita, sí és cert que el crit és esfereïdor, el quadre és realment bestial ! a mi em colpeix cada vegada que el miro

      fins aviat !!

      Elimina
  7. El teu crit en forma de poema és alliberador com el quadre devia ser-ho pel seu autor, que tenia el trastorn bipolar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sí helena, el poema intenta ser una finestra per on pugui alliberar-se aquesta angoixa en forma de crit brutal
      no sabia això del trastorn bipolar del pintor, gràcies per ajudar-me a enriquir-me una mica més cada dia
      una abraçadeta !

      Elimina
  8. Més que un crit és la veu d'un dolor fondo, visceral.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sí glòria és dolor, angoixa i por tot barrejat i en la més crua de les essències
      gràcies per seguir compartint amb mi
      una abraçadeta !!

      Elimina
  9. Un poema desgarrador, y si, algun dia volveran a ser cristalinas, todo pasa.
    Un abrazo.

    ResponElimina
  10. gracias betty por tu visita y comentario esperanzador

    un abrazo con sonrisa en los ojos
    joan

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....