- Al final , potser no és la mort que ve,
és la vida que se'n va...
- No és el mateix acabar bé que començar bé...
- No és un axioma que allò que comença malament
hagi d'acabar pitjor...
Fins i tot, us diria que no tot el que mal comença acaba.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev... -
Per segon any consecutiu vam ser-hi, i tot i que no ha pogut ser vam tenir el premi de poder compartir la vetllada amb la cantireta, ... -
Amb fermesa , enllaçàrem les mirades i alçàrem les mans, orgullosos de mostrar-li al món aquesta certesa del sentir Cat... -
“ A voltes ho veig tot tan clar que tinc por de quedar encegat “ 2013©Joan abellaneda A la platja infinita em desperto ... -
Aquesta nit, cansat d’arrossegar pes, em vaig despullar davant la lluna, que veient els meus fatics, em parlà: - No t’adon...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
Es preciós Joan!
ResponEliminamoltes gràcies gemma :-)
EliminaEsperar que lo que se termina empiece bien en donde sea, un abrazo
ResponEliminael buen deseo también ayuda, sin duda mari
Eliminagracias ! abrazos
avui escrivia que som injustos amb el temps. És l´única cosa que no ens abandonarà mai, simplement, quan toqui, marxarem junts
ResponEliminauna abraçada company
molt boniques paraules les teves enric
Eliminaenriquidor com sempre... :-)
Fantàstiques i ben certes, encara que sovint no hi fem cas.
ResponEliminaAferrades!
gràcies sa lluna, fins aviat
Eliminaaferradetes !
Exacte, ningú no ho podria expressar millor que tu, un poeta, no matem els nostres pares sinó que aquests donen la vida, si més no simbòlicament per nosaltres.
ResponEliminaUna abraçada catalano-valenciana
Vicent
gràcies vicent pel teu enriquidor comentari
Eliminala vida és com una carrera de relleus i anem passant el testimoni oi ...
Molt ben trobat.
ResponEliminaMargarit diu que tots els finals són mals finals. Prefereixo no creure-m'ho.
gràcies helena per la teva aportació, com sempre enriquidora i profunda
Eliminauna abraçadeta
La vida se'n va, ben bé així...
ResponEliminaés una altra manera de veure les coses, no m'agrada la imatge de la mort, una imatge que a la nostra cultura sovint és macabra...
Eliminaabraçades ! .-)
Trobo que l'ideal és començar bé i acabar bé...Si es pot!
ResponEliminaPetonets.
tu sempre tan pragmàtica i positivista !!! :-)
Eliminagràcies m roser !!
No són tan obvies aquestes obvietats, no!
ResponEliminano glòria, tens raó no són tan òbvies però tenen vocació eh !!
Elimina:-)
Morir igual a una porta oberta? Complicat pensament.
ResponEliminaBones reflexions, amic Joan.
Una abraçada.
l'has ben copsat gabriel la intenció del meu pensament, és una forma més positiva d'afrontar la mort
Eliminagràcies per la teva visita
joan
Paso a visitarte y me encuentro con estas sabias frases.
ResponEliminaUna interesante y muy buena entrada.
Abrazos.
gracias betty por la visita i la buena valoración
Eliminaun abrazo bien fuerte
joan