Em llevaré…
Em llevaré
Encara que el
parpelleig de l’albor
No arribi al meu
balcó
Em llevaré
Encara que em manqui
l’ànsia
I m’acovardeixi el
fred
D’un futur que veig
fosc i llunyà i tèrbol
Em llevaré
Encara que el mirall
Em doni l’esquena i
renegui de mi
Em llevaré, per tu
Ni que sigui per
donar-te un últim petó
Per mi, em llevaré
No sigui que el nou
dia
No comenci amb una albada.
Em llevaré
Encara que em manqui
l’ànsia
No sigui que avui
Llostregi més tard …
I EL SOL VA SORTIR A LA NIT...
Finalment, si ens llevem (ben d'hora, ben d'hora ;)) encara que no en tinguem ganes... finalment, arriba un dia que en tornem a tenir ganes, només cal persistir.
ResponEliminaBon cap de setmana, Joan i una abraçada.
sí carme, s'ha de persistir per poder sobreviure
Eliminagràcies pel comentari i la visita
ptons
joan
Sempre hi ha un motiu per llevar-se.
ResponEliminaUn pot ser fer fer feliç al que t'estima o potser per estimar-te a tu mateix.
Avui m'he llevat amb vertigen, i aquí estic gaudint dels teus versos que són plens de fortaleza interior.
Després d'un dia, un altre en ve, deia la meva mare, mai hem de perdre l'esperança. Aquest poema n'és ple.
Una abraçada de tot cor
Núria de RC
gràcies núria pels teus mots plens d'ànim i pel teu caliu
Eliminauna abraçadeta
joan
M'arriba molt, aquest poema. Estic d'acord amb el que en diu la Carme.
ResponEliminagràcies helena, celebro molt que t'hagi agradat
Eliminauna abraçada i fins aviat :-)
Ens llevarem i gaudirem d les petites coses q la vida ens dóna. Bon cap d setmana
ResponEliminasí elena, cal tenir esperança en que les coses canvien tard o d'hora
Eliminagràcies per la teva visita i comentari
a veure si aviat puc llegir algun nou poema teu ! ;-)
fins aviat !
Ens llevarem, però ho hem de fer primer per nosaltres perquè un nou dia truca a la porta i no el podem decebre i gaudirem de totes les coses que se'ns ofereixen i després ho farem pels altres, per compartir amb ells el goig de viure...
ResponEliminaPetonets.
és això m roser el que encara no surt de mi, primer per mi... necessito massa els altres...ai !!!! debilitats...
Eliminagràcies per la teva perspectiva sempre positiva
abraçadetes !!
Bonito poema Joan, que pases un feliz fin de semana
ResponEliminamuchas gracias mari, tu tambien pasa un buen fin de semana, no pases demasiado frio con tanta nieve !! :-)
EliminaEm llevaré, encara que hi ha dies que fa mandra, perquè la vida em crida. I cada dia em regala un somrís.
ResponEliminaboniques paraules, la vida em crida i cada dia em regala un somrís...intentaré tenir-les en compte glòria
Eliminagràcies pels teus mots
abraçadetes !
M'agrada aquesta mena de subtil coïsor i ganes de lluita. Malgrat el que pugui coostar, s'ha de fer i intentar fer-ho amb la major llum possible.
ResponEliminaMolts ons versos.
Una forta abraçada
gràcies gabriel pels teus ànims i la teva bona anàlisi del poema, realment en el fons hi ha una lluita tot i que es presumeix desigual, és aquí la coïsor que entreveus
Eliminafins la propera company !
Em llevaré encara que sigui per veure el teu rostre
ResponEliminapetons
gràcies montse per la visita ! :-)
EliminaSempre hi ha un motiu i sinó ho buscarem!
ResponEliminaGràcies Joan.
Aferrades.
si sa lluna aquest és el missatge del poema, per més que costi " em llevaré..."
Eliminagràcies per la visita
abraçadetes !
Hui precisament Joan m'he llevat una mica trist i com que la meua dona estava treballant i jo treballe per les vesprades nits, he trucat a ma mare i m'ha alçat l'esperit, i és que sempre es torna al primer amor, i a més el teu poema m'ha donat forces, gràcies Joan.
ResponEliminaVicent
doncs si el meu poema t'ha pogut ajudar vicent encara estic més content i aprofito per enviar-te molts ànims vicent
Eliminagràcies per compartir company !
Un bon poema Joan. No hem de deixar mai de caminar, seguir pels camins intrincats de la vida, que no ens manqui la voluntat i mai podrem arrepentirnos de no haver tirat endavant
ResponEliminaUna abraçada
Montse Lloret
és així montse, tot i que sovint costa, costa molt però és cert seria pitjor arrepentir-nos de no haver-ho ni tan sols intentat
Eliminagràcies pel teu suport !
abraçades
Quan ens despertem, sentim l'escalfor del llit i el benestar que provoca al cos la nit que acaba de passar. Et sents una mica impotent al pensar que t'has de destapar i has de posar els peus a terra però entretant, dins teu, si barreja la incògnita del que et portarà el nou dia... aconsegueixes superar la mandra i t'aixeques fent un gran esforç per no tornar enrere!
ResponEliminaBon poema Joan.
Una abraçada.
Gemma
gràcies gemma per la teva aportació, també m'enriqueix
Eliminauna abraçadeta !
M'acabo de llevar i em vénen ganes de tornar-hi. Molt bonic, Joan!!
ResponEliminagràcies sílvia sempre m'alegra la teva visita i la teva valoració
Eliminauna abraçadeta
joan
Que bonic!! Em llevaré, és tota una esperança. M'ha agradat molt.
ResponEliminaNo m'atreveixo a escriure perquè hi ha l'ocellet que em mira i segons com es posa a volar i m'impedeix que continuï. No facis soroll, em llevaré abans que tu i al bellmig de l'estança et contemplaré, seguiré el teu respir. Un petó ben tendre, poeta!
gràcies maria teresa, per la teva visita i el teu amable comentari
ResponEliminano pateixis per l'ocellot és inofensiu !
abraçades
joan