BÉCQUER EN CATALÀ.

 

Il.lustració: Enamorados

Lozano Sidro - (Adolfo Lozano Sidro)

Aquest és un poema dividit en cinc estrofes cadascuna formades per quatre versos (OCTOSÍL.LABS) ASSONANTS  ELS VERSOS PARELLS I SOLTS ELS SENARS. En els recursos retòrics, hi ha abundància de metàfores i personificacions. 

Al fer la traducció he intentat respectar al màxim la mètrica de l'autor, espero que us agradi. Especialment a la Marta, companya de feina, professora de literatura castellana a la meva escola, que va ser qui em va suggerir la lectura d'aquest poema del gran Bécquer.

Títol : " Dos i un "

Dues  llengües de foc roig

que, al mateix tronc enllaçades,

s’acosten, i en la besada

formen una sola flama;

dues notes  que al llaüt

alhora la mà arrenca,

i a l’espai es descobreixen

i harmonioses s’estrenyen;

 

dues ones que ensems vénen

a morir sobre una platja

i que en trencar es coronen

amb un plomissall de plata;

 

dos esquinçalls de vapor

que de l’estany sobresurten

i en avenir-se allà al cel

combinen un límpid  núvol;

 

dos camins que alhora brollen,

dos petons que a l’ensems creben,

dos ressons que s’emboliquen,

això són els nostres éssers.

Traducció: © joan abellaneda 2012

Del poema original :

Títol: Rima XXIV “ Dos y uno “

Dos rojas lenguas de fuego

que, a un mismo tronco enlazadas,

se aproximan, y al besarse

forman una sola llama;

 dos notas que del laúd

a un tiempo la mano arranca,

y en el espacio se encuentran

y armoniosas se abrazan;

dos olas que vienen juntas

a morir sobre una playa

y que al romper se coronan

con un penacho de plata;

 dos jirones de vapor

que del lago se levantan

y al juntarse allá en el cielo

forman una nube blanca;

 dos ideas que al par brotan,

dos besos que a un tiempo estallan,

dos ecos que se confunden,

eso son nuestras dos almas.

Autor: © G.A. Bécquer 1871