______FenT eQuiLibRis__________
Tinc por…
M’he despertat de nou,
Com cada dia,
Fent equilibris sobre la línia fràgil
Que separa els meus dos móns.
Tinc por, sí, i em sento marejat…
No sóc equilibrista
I em declaro covard.
M’espanta el present i el futur,
Fins i tot
el passat,
Absurd , oi
?
I m’espanta l’aquí I el més enllà
I aquest futur tan cert
Que a tots ens espera…
Tinc por…
M’he despertat de nou,
Com cada matí,
Fent equilibris entre el Bé i el Mal .
No sóc equilibrista i he caigut tantes vegades!
I tanmateix no sóc capaç de parar
I a cada reinici em sé més i més dèbil
I més poruc
i més covard
Tinc por…
I m’he despertat de nou ,
Com cada dia, fent equilibris…
Hola Joan, és un poema commovedor. M'agrada molt perquè és proper i tramets intensament aquesta angoixa que tots hem sentit. Tens un blog molt bonic, fa goig de venir-hi. Una abraçada
ResponEliminaSilvia-allan
Bon primre i plujós dia d'abril senyor Joan mataroní escriptor maratonià!!!!
EliminaI tu precisament parles d'equilibri? La gent balança anem del bracet amb aquest tema tan fotut, fotut tan.
Hi ha una línea que pot acostar-nos massa a un horitzó no tan llunyà cap el deliri i una certa demència, que fa perdre el seny perquè l'ànima ho demana i a vegades cal claudicar i saber tornar enrere fent un salt, o fent tentines o de cap per avall i fent força de braços i respirant amb consciència per SABER i ENTENDRE i això si es vol, que el cervell és molt senyor.
La imatge de les persones a la corda fluixa és la imatge de poder i voler, de la força, de la constància i la discplina, del risc i de l'aventura. La vida és així.
El parlar del bé i del mal és l'únic que trobo una mica vist. Hi ha bé i mal? Hem de separar-ho tant?
No, no som equilibristes. I, com diu el meu profe de ioga, quan caus cal aixecar-te i si arreplegues alguna cosa de terra, millor ;) (no vull dir un bitllet de 500, sinó potser un pensament que germina, un xiclet esclafat, aplanat llis com un segell que vol estar en una col·lecció de xicles aixafats, un pèl de gata calicó ja sigui el blanc, el negre o el de color torró, etc. Grans coses.
Una abraçada des de Malgrat (que té una història, el nom...bé es podria dir Bongrat).
Mena
moltes gràcies sílvia per la visita i el comentari, celebro molt veure't per aquí també ! :-)
Eliminai moltes gràcies Mena per la teva divertida aportació, plena d'enginy i alhora engrescadora
abraçadetes variades !!!!joan
la por ha de ser la força per tirar endavant, és la única manera
ResponElimina"I a cada reinici em sé més i més dèbil/ I més poruc i més covard", jo del revés, cada cop sóc més forta! Les dues coses poden ser veritat, però.
ResponEliminaEl equilibrio en todo es la perfección de la que no se adquiere en el primer momento, sino con el paso del tiempo.
ResponEliminaFeliz lunes de Pascua Joan
Joan
ResponEliminaTots ens llevem fent equilibris. Jo, personalment mai ser si m'he despertat pel dret o per l'altra banda.
Tanmateix sempre es tracta de lluitar en positiu, sí, sempre en positiu.
Bons versos, com sempre, bona exclamació, intensa i amb força.
Una abraçada enorme.
Gabriel M.
Si et mantens fidel a tu mateix saps que l'home i la dones, L'Home és un i dos, complementant-se i una màtrix de l'ànima que no del cos, fes-me cas, fidel a tu mateix, i eixiràs content i fort a cada primavera, i sobretot fent el que tu vulgues, vulgues, vulgues, vulgues....
ResponEliminaEquilibris cada dia i de moltes menes, Joan! No saps com t'entenc!!!
ResponEliminaUna abraçada sense perdre l'equilibri!
Fas equilibris, fem equilibris, Tota la vida fins l'hora de morir fem equilibris perquè el cor bategui i ens mantingui vius, quilibris perquè ens estimin i per poder estimar; equilibris perquè la vida i la mort no ens xucli i ens faci caure.
ResponEliminaUn poema preciós, amb equilibris o sense, que és el que compte i el que tu saps fer, com un malabarista, fent obrir els ulls amb una mirada d'il·lusió.
Una abraçada
En aquest moment que ens ha tocat viure, tots en fem d'equilibris, de vegades caiem , i de vegades no, però sempre anem trampejant el dia a dia...Els més difícils de mantenir, són els equilibris interiors, però si ho aconseguim, és com haver fet realitat un somni.
ResponEliminaPetonets.
La vida ja és això… Caminar fent equilibris: esperant acovardits futurs incerts, fugint de passats inoblidables, recercant el Bé, escapant del Mal (de vegades també a l’inrevés). Vaja, per no avorrir-se!
ResponEliminaUna sensació de vertigen que em resulta familiar. Et felicito, molt ben expressat.
ResponEliminaEstem sempre a la corda fluixa...
ResponEliminaS'ha de tenir equilibri i valor per aixecar-se quan es cau.
Y quien no ha hecho esta clase de equilibrios amigo, creo que es algo con lo que lidiamos todos los dias.
ResponEliminaAbrazos y linda semana.
Ho patim tots o ho gaudim, és com el got mig buit o mig ple, si n'ets conscient ja jugues amb avantatge.
ResponEliminaM'agrada com m'arriba!!
Aferradetes i bona tarda!
moltes gràcies a tots i totes pels vostres comentaris, sou genials, no sabeu com us agraexio a totes i tots les vostres visites i aportacions, sempre m'esperonen
ResponEliminauna abraçada immensa, que us abarqui a tots
fins aviat
joan
i qui digui que no fa equilibris cada dia entre el be i el mal menteix. Com deia Cohen, ens vam creure que erem forts pero no ho erem tant. Millor aixi, ser conscients de que i qui som i tirar endavant com poguem.
ResponEliminaMagnific Joan i disculpa que de vegades trigui tant en comentar-te.Necessito una mica de tranquilitat i de temps no per llegir i ja esta si no per fer una mica meu tot el que em donen els altres.
Gracies per ser-hi. Una abraçada
moltes gràcies enric per la teva complicitat, una abraçada !
EliminaGenial, Joan!!! Com deia l'Ángel González s'ha de molt valent per viure amb por.
ResponEliminamotes gràcies sílvia de nou
ResponEliminai fins aviat !