RELAT EN SUPORT ALS INDIGNATS ACAMPATS A LA PLAÇA CATALUNYA I ARREU D'ESPANYA
CLAM a la INDEPENDÈNCIA dels polítics
Aquest clam dins el meu cap
cada dia sento més clar,
I ja valent, irreprimible,
es vol proclamar al vent.
Ja estem cansats dels polítics.
Els polítics: bla, bla, bla...
Ja ho déiem.... Ja ho farem...
Els polítics : bla, bla , bla…
Jo prometo…. Ja ho veurem....
Potser és hora d’actuar...
La raó, el dia a dia,
la hipocresia dels que manen,
la prepotència, el poder...
Interessos, conveniències...
És que això ho vam heretar...
És que això no es pot tocar...
I així viuen...(són molt vius )
a la poltrona, ben descansats!
Ja tenim el pap ben ple!
Segueix insistint el meu cap.
Tant se val d’on venim,
si del sud o del nord,
aquí tenim les arrels
som el poble i tenim veu !
som el poble i tenim veu !
El meu és un clam del poble.
La història ho ha ben demostrat...
El poble també té poder,
potser ara és el moment
d’un nou amotinament!
El polític ja no ens cal:
ara pacto, ara enganyo,
ara amago, o dic mitja veritat.
El polític: bla, bla, bla...
Si ell diu negre, jo dic blanc
Com! , que ahir vaig dir blau?
Segur que no em vas entendre!
Potser va ser un malentès,
el que volia dir era verd!
Els polítics: JA N’HI HA PROU!!
Ja ens han tocat la moral,
doncs el verd no es pot tocar...
que ens han segat l’esperança!!
És per això que el meu clam
no el pot fer seu cap polític,
doncs no és pas seu, és del poble...
Ens hem de tornar a organitzar,
la Democràcia agonitza...
Jo proposo un nou sistema:
que gestione els afers,
sense mirar interessos,
cercant només amb saviesa
el que és millor per tothom.
Aquest CLAM...
ha de ser el NOSTRE,
el clam del poble i per al poble...
que no confia en EL SISTEMA
i valent proclami al vent :
Volem ser independents,
INDEPENDENTS... DELS POLÍTICS!!
FINS AVIAT
JOAN
Molt be, no es fàcil donar musicalitat i ritme a un poema de reclam social, però tu ho has aconseguit, enhorabona.
ResponEliminaSalutacions des de
els-relats.blogspot.com
Joan el teu poema es per tenir-lo a la porta de la nevera al vidre de la finestra i als morros dels polítics. A la meva comarca mentre un regidor guanya 6000 euros al mes, l'hospital ha tingut de tancar una planta...
ResponEliminaDes del far salut.
onatge
Molt bé, Joan.
ResponEliminaEls poetes també estem "indignats"
Marta
Bona nit, he arribat al teu blog per mitjà d´Onatges, i m´ha agradat molt el que escrius.
ResponEliminaSi m´ho permets, et voldria seguir.
Veig que ets de Teià, jo no sóc nascuda allà, però hi he viscut durant quasi 10 anys (allà prop de les Escoles)...no sé....m´ha fet gràcia. És un lloc tan bonic i hi vaig ser tan feliç...
Molt bé! Explicar les coses mai és bo de fer però fer-ho en vers sovint costa no dos ni tres sinó quatre o deu vegades més.
ResponEliminaM'encurioseix el poder sebre com pintes els fons dels teus articles de colors diversos. Blogspot encara guarda molts de secrets per aquesta sargantana.
Salut i bona lectura!
Certa l’exposició que fas, cert que el sistema no funciona per la gran massa, però ja ho saben. El sistema treballa per a ell, pel seu benefici. A la resta li donen les escorrialles i encara en volen treure profit.
ResponEliminaEl sistema és molt difícil fer-lo canviar, els millors recursos són a les seves mans, des del capital als recursos humans. Al poder que representa el capital, no l’importa el mitjans, el que val és assolir el fi proposat, sense parar esment si corromp el sistema polític i social.
Ànims, però per assolir un canvi substancial cal coratge i gosadia, i una fèrria voluntat. El poder sap que el poble aviat es cansa, i ell seguirà manant i el poble patint
Molt bé, Joan
gràcies joan pel teu comentari tan sincer i cru, tens raó que serà difícil un canvi però jo , que sóc idealista de mena, i estic indignat de fa molt de temps estic il.lusionat amb aquest moviment espontani del poble
ResponEliminauna abraçada sincera des de mataró
joan