Per què plou, si el cel és clar ?

I

Plou, sobre bassals plou

i ja no és aigua, que és sang

i ja no es fonen  les angoixes.

Plou, i jo tinc l’ànima xopa

d’enyorances, xopa

de pors i mancances,

de malsons, xopa…

II

Plou, sobre bassals plou

i ja no és aigua, que és sang

I ja no aclareix el dolor.

Per què plou, si el cel és clar?

I jo tinc tinc l’ànima xopa

i el cos, sense pell, em cou

i ja no tinc escut

ni trobo refugi en aquest desert…

III

Plou, sobre bassals plou

i els rius baixen plens,

es desborden els pantans

i s’inunda tot de pena.

Per què plou si el cel és clar?

I jo m’ofego

o m’adormo, tant s’hi val.

Potser demà, si desperto, surt el sol ...

Fa tant que no el sento sobre la pell

que ja ni  recordo el seu escalf .

I és que una vida són tres dies de sol

i , si no m’he descomptat,

quatre ja m’han passat…