BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

13 de juny 2011

Exposició Poètica Visual [ Recital d’imatges i poesia per la discapacitat ]






Dissabte passat dia 11 de juny vam fer al prat un acte, organitzat pel gran Toni Arencón, on vam llegir alguns poemes davant un públic molt especial. Va ser entranyable, irrepetible diria jo...


Jo els vaig dedicar aquesta reflexió, es titula:  

DISCAPACITAT  I  PREJUDICIS

Si busquem al diccionari ens dirà que prejudici “ és  actitud no raonada” i prejutjar “ és jutjar sense just coneixement ”.
Podem dir, sense recances, amb la raó als llavis : ja n’hi ha prou de prejudicis, parem ja de prejutjar… Deixem ja de ser tan cruels!
Si tornem al diccionari,  diu que discapacitat “ és persona amb un un defecte, sigui físic o mental”.
Què bo, com m’agrada el diccionari…  Doncs ara ja podem dir que tots som discapacitats, amb major o menor mesura, perquè tots tenim mancances però també bones virtuts.
Escolteu bé i no em digueu que arreu no hi ha escampats:

Prejudicis perquè no sap contestar, perquè li costa parlar o simplement per l’aspecte…
Prejudicis per com beu, perquè sol no pot menjar, perquè no segueix les normes…
Prejudicis perquè veu amb un bastó, perquè condueix cadires, perquè té al cervell ferides…
Prejudicis perquè sí…

Cada persona és un ser,
no hi ha cap que sigui igual
però tots ens mereixem tastar la felicitat.
Parem ja de prejutjar,
deixem-nos de prejudicis.
Tots necessitem ajuda o la necessitarem, no volem que ens tinguin pena, volem sentir acostament i sentir-nos estimats.
Recordeu sempre això : “ Amb mancances i virtuts, en major o menor mesura, tots,
tots som discapacitats.”




MÉS INFORMACIÓ I FOTOS DE L'ACTE:  EL PRAT, 11 DE JUNY DE 2011

5 comentaris:

  1. Buena reflexión Joan

    ResponElimina
  2. Felicitats per la tasca feta. No hi ha més discapacitat que el que no s'ho reconeix... Que segueixi l'amor per la feina ben feta.

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina
  3. Calen reflexions com aquesta per prendre consciència social.

    ResponElimina
  4. Sí, és cert tots som persones i com a tals ens de desig, de vida i de mort, així patim i ens sentim en molts moments de la nostra vida handicapats per algun motiu o altre, això de la paraula "normalitat" cal recordar que ve de "norma", mesura matemàtica que ens indica la majoria dels casos i en acabat no és més que això.

    Una abraçada Joan i enhorabona per la tasca que esteu fent.

    ResponElimina
  5. M'ha agradat molt el que expresses sobre la discapacitat. Tots tenim alguna cosa que ens fa ser discapacitats, alguns no s'ho volen ni reconèixer, d'altres els costa acceptar-ho. És molt necessari els missatges com els teus.

    M'agrada molt aquest bloc: és acollidor i hi transmets una tendresa que no trobo en molts altres.

    Una abraçada,

    Materile

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Arxiu del blog

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....