I tot plegat és un miratge
- sense oasi -
I tots ho sabem
Però l’engany, aquest,
és un pacte sagrat
- l’autoengany -
És el mateix regal buit
Embolcallat amb bells colors
Lacrat amb llaços que enlluernen
Però la capsa és buida
Tots ho sabem
És la mateixa capsa
Que hem obert i tancat
Tantes vegades, tantes…
I sempre – incomprensiblement -
Amb un xic d’esperança.
-
No amic, mira-la bé, és plena !
Sí, plena de bonics propòsits,
de belles paraules,
Vols de papallones intocables…
I és que tots ho sabem:
és pitjor acceptar la insignificança,
Laberint d’autodestrucció
- Suïcidi intel.lectual -
Tot plegat és un miratge
I ho sabem
Alhora que acceptem l’engany
Per sobreviure
- curiosa valentia…
La capça és molt explícita, el teu poema connota molt bé.
ResponEliminaGràcies per la visita a nervi!
capsa volia dir
ResponEliminaNo hi ha vida sense autoengany en una mesura o altra, ja que no podem eliminar-lo mai del tot, al menys procuréssim que fos un engany que no fes mal a ningú, ni tant sols a nosaltres mateixos. Un poema que arriba ben endins i que donaria per unes quantes hores de conversa...
ResponEliminaLa capsa és molt bonica, és una capsa regal, per això ens enganyem i la volem veure plena...I això que el temps ens diu que ens hi fixem bé, que és buida... Però de vegades ens calen miratges per tirar endavant.
ResponEliminaPetonets i bon cap de setmana.
L'autoengany és allò que ens ajuda a (sobre)viure, company joan?
ResponEliminaReflexió entre esperança i desconsol.
d.
Potser està plena de papallones amb esvoletecs de paraules d’amistat i alegria. Qui sap...
ResponEliminaAbraçades, Joan.
Fantàstic, Joan! Has fet un poema d'una crua realitat, d'un autoengany. Sí una capsa que potser si que ens ajuda a viure petits instants mentre la resta del temps agonitzem.
ResponEliminaM'ha agradat molt, Joan! gràcies per la teva força.
Una abraçada sense autoengany,
La capsa mai és buida del tot, sempre hi ha alguna cosa, encara que no sempre és el que esperem trobar.
ResponEliminahi han tantes maneres de mirar les coses que pots veure.ho com una maravella al matí i al vespre et sembli que és la pitjor cosa que hagis vist mai.
ResponEliminaLa sensació l'hem de controlar nosaltres mateixos
moltíssimes gràcies a tots i totes, ja sabeu que cadascun dels vostres comentaris és una nova finestra que se m'obre al davant i m'ajuda a enriquir-me
ResponEliminauna forta abraçada, sou genials !!
joan ;-)
Sí Joan , la capsa està plena de sorpreses i certament hem d'aprendre a viure amb valentia.
ResponEliminaMolt bon poema, com sempre, amic.
Una abraçada.
gràcies Gabriel !! ;-)potser sí que hi ha quelcom dins la capsa i no sempre ho sabem veure !
Eliminajoan
Si aprenem a mirar, més enllà dels ulls, potser trobem coses que mai hem vist.
ResponEliminaAferradetes!!
potser sí.... Gràcies sa lluna !! aferradetes ;-)
EliminaMolt bé Joan, fantàstic!
ResponEliminaUn poema molt interessant i ben escrit. Tal com dius, quan rebem una capsa i la tenim entre les mans, tot i que ens pugui semblar que està buida i ens deixi desonrientats, sempre s'ha de mirar bé fins al fons, des del moment que ens l'han enviat, algun contingut hi ha que no el sabem veure amb el primer cop d'ull. Sempra hauriem de profunditzar fins el fons i trobar el motiu pel que algú ha pensat amb nosaltres i ens està passant per alt el perquè.
M'ha agradat molt.
Una abraçada, tot i que fins ara no me'l he pogut mirar!
Gemma
moltes gràcies gemma per la teva visita i comentari
Eliminauna abraçada !!
joan
El autoengaño, suena desolador pero es muy cierto. Hermoso poema Juan.
ResponEliminaUn abrazo con afecto.
gracias betty !
Eliminaun beso
joan
Em quedaré amb el desig de veure-la plena de quelcom que és intangible però omple, cada dia en obrir-la, el nostre esperit per enfortir ideals i continuar en la lluita de viure.
ResponEliminaUn poema ple de sensacions, de ben segur ha estat el miratge d'obrir la capsa.
Preciós, com sempre, un autèntic plaer llegir i visionar els teus pomes i bloc.
Una abraçada plena
Núria N. de RC
gràcies núria pel teu contacte, com sempre tan ple d'afecte
Eliminauna abraçada i fins aviat ! ;-)
joan
La caixa és buida i és plena. Tot depèn dels ulls que la miren, de la necessitat de creure en alguna cosa, del delit de consol i d'autoengany. Ens cal obrir-la cada dia per trobar-li un pessic d'alegria, un polsim d'amor, un xic d'entusiasme que ens ajudi a viure.
ResponEliminaEts un mag de la poesia.