BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

31 de maig 2013

On Vaig Perdre La il.lusió ?



I
On vaig perdre la il.lusió
que (jo) necessito tant ?
Potser la vaig espantar
perquè no és bo somiar tant ?
Potser, volent compartir,
algú me la va  estricar?

Està en joc la meva vida,
està en joc la meva sort !

II
On vaig perdre la il.lusió
que (jo) necessito tant ?
La vaig perdre entre tempestes
o em va voler abandonar ?
La vaig cobrir d’enyorances
sabent que mai tornaran ?
La vaig perdre a les entranyes
o me la van arrencar ?

Està en joc la meva vida,
està en joc la meva sort!

III
Com la flauta d’Hamelín,
que serveixi aquest lament
i com  dolça melodia
que s’escampi amb encanteris.
Jo ja he sortit a trenc d’alba
i he pujat al primer raig
però em torno a debilitar…
Ai, il.lusió, si m’escoltes
sisplau,  em vens a trobar ?

Dóna’m l’oportunitat,
està en joc la meva vida,
està en joc la meva  sort !


23 comentaris:

  1. Cal trobar-la ben aviat!!
    Qui sap si -en sentir aquest lament- et vindrà a trobar??

    Aferradetes d'ànims, per si poden ajudar. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. és clar que ajuden sa lluna, moltes gràcies !! ;-)

      Elimina
  2. Em deixes signar també a sota? per si la il·lusió et fa cas i de rebot també em fa cas a mi...

    Ai, il·lusió, si m'escoltes
    sis plau em vens a trobar?

    No et vaig perdre per descuit
    et van venir a robar...

    Bon cap de setmana, Joan, amb una mica d'il·lusió, per petitona que sigui...

    ResponElimina
  3. Potser la trobaràs entre els versos, de vegades s'amaga perquè la busquem de nou i llavors ens faci "mes il·lusió" retrobar-la. Amb aquest clam, segur que torna amb força!

    Una abraçada, Joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies sílvia pels teus mots plens d'ànims !!
      una abraçadeta
      joan

      Elimina
  4. De vegades s'amaga en el punt volat de la "l"... per això ningú no hi para esment. Insistim. És visible.

    :0)


    ResponElimina
  5. Un poema maquíssim Joan, com acostumen a ser tots els teus, ara, espero que la il·lusió vagi sempre amb tu i no t'hagis de lamentar de res del que reflecteixes en el teu poema. MOLT BÉ JOAN!

    ResponElimina
  6. Un poema molt bonic...Però la il·lusió no es pot perdre mai! Somnia tan com vulguis que els somnis en tenen cura i compartint
    hi surts guanyant, perquè n'intercanvies amb els altres...I segur que no et va voler abandonar, perquè sabia que l'enyoraries...
    Si surts a trenc d'alba , a cada revolt del camí hi trobaràs alguna il·lusió nova i segur que amagades entre les roses silvestres, hi ha les que s'havien extraviat, segurament buscant algú més, que també les volgués fer realitat...
    Petonets , Joan.

    ResponElimina
  7. Amb el d'allò més bé que escrius, dius que has perdut la il·lusió???

    ResponElimina
  8. Si s'ha perdut la il·lusió cal buscar-ne urgentment de noves.
    Sense il·lusions no és pot viure feliç!

    ResponElimina
  9. Moltíssimes gràcies, de nou, a totes ! Sou genials, cada comentari vostre és enriquidor per mi i us l'agraeixo molt de debò !!!

    unes abraçadetes ben grans !! ;-)
    joan

    ResponElimina
  10. D'il·lusió sempre s'ha de viure però quan llegim aquests versos... són realment colpidors, molt molt bons però també colpidors.
    Una abraçada, amic.

    ResponElimina
  11. quan estic de baixon acostumo a fer dues coses: sortir a correr al passeig maritim qu va de Calella a Malgrat i posar-me cançons del Bruce Springsteen, els sons de la gent senzilla que em fa baixar de ves a saber quin nuvol- N´ hi ha una que es diu Better Days que diu: qualsevol idiota te una rao per auto compadir-se i convertir el seu cor en pedra. Aquesta nit aquest idiota esta a mig cami del cel , nomes fa una milla que ha deixat l´ infern, i em sento com si estigues tornant a casa....
    Precios poema company

    ResponElimina
  12. Una ilusión de la que no se pierde ya que siempre hay otra ilusión en la que hay que agarrarse.
    De nuevo contigo, un abrazo

    ResponElimina
  13. gracias mari, por tus palabras llenas de optimismo !

    hasta pronto, un abrazo
    joan

    ResponElimina
  14. La sort ens la fem nosaltres, Joan. Perdre la il•lusió?: Mai. Tot i així, faré una crida a moltes papallones perquè bateguin juntes les seves ales i, d’aquesta manera, la il•lusió et pugui venir a retrobar.
    Abraçades blaves.



    ResponElimina
  15. Es perd i es torna a trobar, mirant el cel, contemplant la lluna, un arbre que s'enlaire, observant la llum del crepuscle, deixant que les onades ens acariciin i sobretot llegir els teus poemes.

    ResponElimina
  16. La ilusion siempre vuelve mientras haya vida, mientras haya vida hay esperanzas.
    Un poema hermosisimo.
    Un fuerte abrazo y linda semana.

    ResponElimina
  17. moltíssimes gràcies Roser i Betty per les vostres mostres d'ànim

    una abraçadeta !
    joan

    ResponElimina
  18. Maravilloso poema! Un vewrdadero canto a la esperanza. ¡Felicitaciones! Un abrazo

    ResponElimina
  19. muchas gracias alma por tu valoración tan amable

    una abrazo
    joan

    ResponElimina
  20. No conec ningú que alguna vegada no hagi perdut la il·lusió. Diria que és molt difícil mantenir-la, però, aleshores, l'hem de buscar amb imaginació o n'hem de buscar una altra.
    Sense il·lusió sentim com cada dia ens morim una miqueta, i les forces se'ns escapen. Has fet un poema preciós, preciós!! Felicitats!!!
    Sempre amb il·lusió!
    Una abraçada il·lusionada per tu,
    Maria Teresa

    ResponElimina
  21. gràcies maria teresa !!!! ;-) ptonets !

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....