I
On vaig perdre la il.lusió
que (jo) necessito tant ?
Potser la vaig espantar
perquè no és bo somiar tant ?
Potser, volent compartir,
algú me la va estricar?
Està en joc la meva vida,
està en joc la meva sort !
II
On vaig perdre la il.lusió
que (jo) necessito tant ?
La vaig perdre entre tempestes
o em va voler abandonar ?
La vaig cobrir d’enyorances
sabent que mai tornaran ?
La vaig perdre a les entranyes
o me la van arrencar ?
Està en joc la meva vida,
està en joc la meva sort!
III
Com la flauta d’Hamelín,
que serveixi aquest lament
i com
dolça melodia
que s’escampi amb encanteris.
Jo ja he sortit a trenc d’alba
i he pujat al primer raig
però em torno a debilitar…
Ai, il.lusió, si m’escoltes
sisplau, em vens a trobar ?
Dóna’m l’oportunitat,
està en joc la meva vida,
està en joc la meva sort !
Cal trobar-la ben aviat!!
ResponEliminaQui sap si -en sentir aquest lament- et vindrà a trobar??
Aferradetes d'ànims, per si poden ajudar. :)
és clar que ajuden sa lluna, moltes gràcies !! ;-)
EliminaEm deixes signar també a sota? per si la il·lusió et fa cas i de rebot també em fa cas a mi...
ResponEliminaAi, il·lusió, si m'escoltes
sis plau em vens a trobar?
No et vaig perdre per descuit
et van venir a robar...
Bon cap de setmana, Joan, amb una mica d'il·lusió, per petitona que sigui...
Potser la trobaràs entre els versos, de vegades s'amaga perquè la busquem de nou i llavors ens faci "mes il·lusió" retrobar-la. Amb aquest clam, segur que torna amb força!
ResponEliminaUna abraçada, Joan.
moltes gràcies sílvia pels teus mots plens d'ànims !!
Eliminauna abraçadeta
joan
De vegades s'amaga en el punt volat de la "l"... per això ningú no hi para esment. Insistim. És visible.
ResponElimina:0)
Un poema maquíssim Joan, com acostumen a ser tots els teus, ara, espero que la il·lusió vagi sempre amb tu i no t'hagis de lamentar de res del que reflecteixes en el teu poema. MOLT BÉ JOAN!
ResponEliminaUn poema molt bonic...Però la il·lusió no es pot perdre mai! Somnia tan com vulguis que els somnis en tenen cura i compartint
ResponEliminahi surts guanyant, perquè n'intercanvies amb els altres...I segur que no et va voler abandonar, perquè sabia que l'enyoraries...
Si surts a trenc d'alba , a cada revolt del camí hi trobaràs alguna il·lusió nova i segur que amagades entre les roses silvestres, hi ha les que s'havien extraviat, segurament buscant algú més, que també les volgués fer realitat...
Petonets , Joan.
Amb el d'allò més bé que escrius, dius que has perdut la il·lusió???
ResponEliminaSi s'ha perdut la il·lusió cal buscar-ne urgentment de noves.
ResponEliminaSense il·lusions no és pot viure feliç!
Moltíssimes gràcies, de nou, a totes ! Sou genials, cada comentari vostre és enriquidor per mi i us l'agraeixo molt de debò !!!
ResponEliminaunes abraçadetes ben grans !! ;-)
joan
D'il·lusió sempre s'ha de viure però quan llegim aquests versos... són realment colpidors, molt molt bons però també colpidors.
ResponEliminaUna abraçada, amic.
quan estic de baixon acostumo a fer dues coses: sortir a correr al passeig maritim qu va de Calella a Malgrat i posar-me cançons del Bruce Springsteen, els sons de la gent senzilla que em fa baixar de ves a saber quin nuvol- N´ hi ha una que es diu Better Days que diu: qualsevol idiota te una rao per auto compadir-se i convertir el seu cor en pedra. Aquesta nit aquest idiota esta a mig cami del cel , nomes fa una milla que ha deixat l´ infern, i em sento com si estigues tornant a casa....
ResponEliminaPrecios poema company
Una ilusión de la que no se pierde ya que siempre hay otra ilusión en la que hay que agarrarse.
ResponEliminaDe nuevo contigo, un abrazo
gracias mari, por tus palabras llenas de optimismo !
ResponEliminahasta pronto, un abrazo
joan
La sort ens la fem nosaltres, Joan. Perdre la il•lusió?: Mai. Tot i així, faré una crida a moltes papallones perquè bateguin juntes les seves ales i, d’aquesta manera, la il•lusió et pugui venir a retrobar.
ResponEliminaAbraçades blaves.
Es perd i es torna a trobar, mirant el cel, contemplant la lluna, un arbre que s'enlaire, observant la llum del crepuscle, deixant que les onades ens acariciin i sobretot llegir els teus poemes.
ResponEliminaLa ilusion siempre vuelve mientras haya vida, mientras haya vida hay esperanzas.
ResponEliminaUn poema hermosisimo.
Un fuerte abrazo y linda semana.
moltíssimes gràcies Roser i Betty per les vostres mostres d'ànim
ResponEliminauna abraçadeta !
joan
Maravilloso poema! Un vewrdadero canto a la esperanza. ¡Felicitaciones! Un abrazo
ResponEliminamuchas gracias alma por tu valoración tan amable
ResponEliminauna abrazo
joan
No conec ningú que alguna vegada no hagi perdut la il·lusió. Diria que és molt difícil mantenir-la, però, aleshores, l'hem de buscar amb imaginació o n'hem de buscar una altra.
ResponEliminaSense il·lusió sentim com cada dia ens morim una miqueta, i les forces se'ns escapen. Has fet un poema preciós, preciós!! Felicitats!!!
Sempre amb il·lusió!
Una abraçada il·lusionada per tu,
Maria Teresa
gràcies maria teresa !!!! ;-) ptonets !
ResponElimina