BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

3 de set. 2013

Petjades...

“   A voltes ho veig tot tan clar que  tinc por de quedar  encegat  “   2013©Joan abellaneda




A la platja infinita em desperto
entre petjades alienes .
Al meu davant,  la terra  espera…
Somric   - el  sol  m’acarona -
ja no hi ha ombres al meu davant
i vull escriure el meu camí…



14 comentaris:

  1. Preciós poema ple de sentits agradables.
    M'ensumo la flaire d'aquesta platja infinita.
    Una abraçada, Joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies Gabriel, ja saps que és un plaer rebre les teves visites i comentaris

      una abraçada
      ;-)

      Elimina
  2. Pues sigue aprovechando este sol que te acaricia y del poco verano que queda.
    Lo foto es graciosa, un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. así lo haré mari, un fuerte y caluroso abrazo ;-)

      Elimina
  3. Et serà difícil escriure el teu camí, en aquesta platja, tan atapeïda de petjades...Una foto ben curiosa.
    El sol t'acarona i tu somrius, Ja t'havies posat protecció? he, he...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sí m roser és difícil escriure el propi camí, aquí hi ha la paradoxa i la metàfora d'aquest poema
      una abraçada, sense protecció ;-)

      Elimina
  4. A voltes estic tan encegada que ho veig tot tan clar!

    ResponElimina
  5. que bo helena !!! ;-) gràcies per la visita i per compartir la teva aguda intel.ligència, que ens enriqueix a tots i totes

    ResponElimina
  6. sempre podrem trobar lloc per la nostra petjada, i el que es millor : cada dia el mar, el vent o les gavines s'encarreguen d'esborrar-les... així doncs, toca posar-se de nou. Preciós poema.

    ResponElimina
  7. moltes gràcies Kira per la visita i pel teu comentari tan enriquidor i amable

    salutacions des de mataró
    ;-)

    ResponElimina
  8. Joan,
    M'estic convertint en una fan teva, gràcies per les teves reflexions.

    Mercè.

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies a tu mercè per la teva visita i per ser tan amable amb mi
      una abraçada des de mataró ! ;-)

      Elimina
  9. Joan, quan un s'allibera d'aquesta manera no hi ha més camí que l'avanç, l'acte que duu a posar en pràctica el pensament i el sentiment.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. després d'una aturada llarga, necessito avançar i vèncer les pors.... així ho faré
      gràcies vicent de nou !! ;-)

      Elimina

MOLTES GRÀCIES.

Arxiu del blog

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....