Vinc del món dels infants…
Del “present continuous”, vinc.
D’allà, on el passat tan sols desperta
al món dels somnis
i s’esfuma cada matí,
mentre el futur es desperta en subjuntiu.
Vinc del món dels infants…
D’allà, on la innocència és tan real
com la senzillesa
i , potser, tan senzilla com la realitat.
De les emocions incontralables, vinc.
De les sensacions que, per sempre,
es tatuen a la pell .
Del plor i del riure espontanis,
de les pors irracionals, vinc
( venim… ).
No oblidem l’origen
o
esdevindrem tan adults
tan, que res no tindrà sentit
ni gust ni tacte ni aroma
ni esperança…
I'm coming to tell you I'm fine...;-)
ResponEliminaPetons, xato.
I'm happy to hear that, montse !! Hugs ! ;-)
EliminaTant de bo que d'aquest món dels infants que venim, en conservem,els somnis, la innocència, la senzillesa el plor i el riure...Si és així, serem uns adults que sempre tindrem a flor de pell els sentiments que ens permetran gaudir de la vida...
ResponEliminaUn poema preciós.
Petonets, Joan.
Efectivament, m'agrada que vingues, que vinguem dle món dels infants, d'aquells que no veuen la maldat sinó que simples i plans van pel món sense voltes i esperonant el seu minso passat, que com tots els passats ha de ser conservat, llarg o curt.
ResponEliminaUna abraçada catalano-valenciana
Vicent
No hay que olvidar de donde venimos y seguir viviendo con la sencillez de los niños.
ResponEliminaBonito poema, con un abrazo.
Venim i anen. Estem sempre d'anada i de tornada.
ResponEliminaBons versos, amic meu.
Una abraçada
M'agrada aquest poema. Fa pensar, en especial les estrofes finals.
ResponEliminaPer no oblidar d'on venim,
ResponEliminad'aquest món dels petits,
cal que ho portem dintre sempre.
Meravella de poema, aquest món ets tu.
Aferradetes :)
Genial, Joan, m'ha encanta (en present)!! Jo també en vinc i encara hi torno perquè no vull oblidar.me'n mai.
ResponEliminaGràcies a tots i totes ( montse, m roser, vicent, gabriel, mari, glòria, sa lluna, sílvia ) sou genials i cada comentari vostre és un regalet per mi
ResponEliminapetonets + abraçades ;-)
Qui perd els seus orígens....
ResponEliminaCert, l'infant sempre serà present en l'adult. De fet, som el resultat de la suma de totes les nostres etapes de la vida. Aprofitem-ho
salut i versos
si gregori, la meva por és que oblidem massa sovint aquelles coses bones que gaudíem a la infantesa, oblidem ser feliços...
ResponEliminauna abraçada i gràcies per la teva visita i comentari
;-)