I
Admiro castells de Sant Joan
i, sota la pluja d’espurnes,
imagino il.lusions de colors.
- pessigolles divertides m’esquitxen-
Somric per la foto del record.
Fins i tot us diria
que no és forçat el somriure.
I no sóc jo qui fa el poema,
tans sols escric
el que la consciència em dicta.
II
Comença de nou l’estiu.
Ens desfarem com el gelat
i lleparem el regalim dolç de la fruita.
Nedarem en la frescor dels capvespres
i a la cua dels estels que cauen del cel
seguirem enganxant els nostres somnis.
III
Avui no sóc jo qui fa el poema,
tan sols escric
el que voldria sentir.
Sigue pegado a tus sueños y sonríe aunque sea forzada que el animo te levante.
ResponEliminaUna feliz fiesta de Sant Joan y muchas felicidades.
Un abrazo
focs, misteri, nits, bruixes divertides,entremeliades..
ResponEliminaFelicitats, JOAN, pel sant i per tota la teva joia lluminosa, de foguera flamejant.., eterna i càlida (ui, que em cremo!!)
Que ho encenguis tot..., de joia i d'amistat..Sempre......uauuuuuu
FELICITAaaaaaaaaaaaaats.....
A la nit màgica i amb el foc,
ResponEliminapodrem cremar tot el que no volem
tot el que ens pesa
tot el que hem de callar
tot el que ens entristeix...
i començar amb ganes renovades
amb transparència en les paraules,
somriures ben amples i...
ens reinventerem
i amb l´aire renovat anirem
a la lluita que encara ens
queda per davant
Amic, FELICITATS!
Admire eixos capvespres estiuencs del meu barri o fins i tot de la platja de Les Arenes o de la Malva-rosa de la meua ciutat a l'estiu, jo també voldria sentir tothora aquesta imatge dels capvespres estiuencs però la vida ens ha de donar de tot per a que poguem fruir tot.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent
Avui no has escrit tu
ResponEliminanomés t'has limitat a posar les mans sobre el teclat i tot ha fluit
això és la poesia, company
És bonic veure els focs de Sant Joan, són una font per la imaginació...
ResponEliminaÉs una nit molt màgica amb moltes tradicions, a mi m'agrada la de saltar la foguera, que si o fan dos enamorats , sempre seran feliços...
Aquest any l'estiu comença amb força i als capvespres ens refrescarem amb gelats de colors i algunes nits, veurem les Llàgrimes de Sant Llorenç...
El poema és el reflex de les flames de la foguera...Hem de pensar un desig!
Bona revetlla.
Hola, Joan!!
ResponEliminaUn poema encantador, alegre i viu com els colors dels focs d'artifici que acompanyen la màgia d'aquesta nit. Una nit en la qual tu no hi faltes. Sense tu no hi hauria poema.
Moltes felicitats pel teu sant!!!!
Abraçades càlides com aquesta nit lluminosa.
Maria Teresa
Joan, que tinguis un dia del teu Sant ple de coses agradables que et facin sentir feliç.
ResponEliminaUna abraçada.
Joan, la nostra ànima ens dibuixa el traç del camí on les paraules deixen empremta dels nostres sentiments. Avui tots escrivim poemes fets de cendres i esperances.
ResponEliminaMés abraçades en el dia del teu Sant, amb esvoletecs de papallones estiuenques.
Tens una inspiració infinita, per tant és lògic pensar que de la teva plomateclat en surt poesia pura, tendre, corprenedora,...
ResponEliminaen fi, ja saps que per mi ets un mestre del vers Joan!!!
Sant Joan em va fer treure un tel dels ulls. I un Joan em va donar les rels que em faltaven...
ResponEliminaPotser anirem a Girona i tot!
Orxata i ombra!