BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

7 de febr. 2014

... en un sospir. El meu primer Poematge (*)


"VOLIAINA" 7, (mixta/paper)
( publicat amb el permís de l'autora. Gràcies , Elisenda ! :- )




… en un sospir


I
Agosarat de mi,
he mirat a l’horitzó.

_______________________________________________fins al final.
[ Sí, he alçat el cap! ]


Ho he vist tot tan clar...
que els blaus
no es confonien.
I el mar era mar,
el cel era cel
i l’horitzó, tan sols,
era anhel………………  [ irrenunciable, però ]



II
He tastat,
com fa un amant furtiu,
la felicitat efímera de l’existència.
Aquella tan pura i delicada
que només es mostra dins l’instant.
I mentre marxava,
                                                                                    [ sempre és ella que se’n va… ]
jo intentava retenir-la en un sospir.


Inabastable és el       l’aleteig ’’``´´          la ,,,..,,
                                                                                de’’´´           voliaina ‘´´´´´’




III
Irrenunciable és l’anhel…

2014@joan abellaneda


(*)N.A.- Experiments visuals amb la poesia. És com una barreja de cal.ligrama, imatges i poema convencional. L'he batejat com a "poematge", podria ser una paraula del Lapao modern,oi ?  ;-)

26 comentaris:

  1. Molt bé! Un altre poema que ens sedueix amb la sensibilitat i delicadesa del poeta: TU!

    Una abraçada,

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies maria teresa !! petonets ;-)

      Elimina
  2. Veig que has experimentat fins i tot amb el títol...M'agrada!
    Si mires l'horitzó amb ulls de poeta, segur que ets capaç de destriar els diferents blaus i així cadascun d'ells pertany on li toca, però si un dia els confons, és que la boirina se'ls ha fet seus perquè no vol que un blau sigui millor que l'altre...Però tan se val, tot passa sempre com en un sospir, fins i tot la felicitat, o els petits moments que dedico al teu poemari. Quan l'acabi , ja te'l comentaré.
    Petonets, Joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies m roser pel comentari i espero la teva crítica del poemari ! ;-)

      Elimina
  3. Molt original, aquesta combinació, Joan! I molt ben construït tipogràficament també. He vist l'aleteig de la papallona i tot. Com molt bé reflecteixes, no hauríem de renunciar mai a l'horitzó ni als anhels.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies sílvia !! records ;-)

      Elimina
  4. Verlo claro y no confuso es lo todo, esperando que todo vaya bien para ti, te dejo un saludo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. todo va bien mari, muchas gracias y hasta pronto ! ;-)

      Elimina
  5. Un poeta no hauria de deixar ser mai una frase inacabada que necessita sentir-se acollida en els sentits dels altres.
    Enhorabona Joan. M´agrada molt el poema .
    Enric

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies enric, t'agraeixo molt la visita i el comentari ! ;-)

      Elimina
  6. Molt bé Joan, felicitats i endavant!!!

    ResponElimina
  7. Jo de veres em lleve el barret, com pots arribar a no ser un escriptor famós dins de un o dos anys si no ho ets ja? tens un nivell i a mi no m'agrada en literatura ni en res parlar de nivells, però m'esborronen els teus versos.
    Aquesta vegada l'efímer de l'anhel i alhora la seua perdurabilitat en el record, l'haver arribat a la cimera de tot, al cel de la possibilitat humana o ni tan sols humana, gairebé divina. Molt, però que molt bo, i busca per la xarxa elogis o lloances com aquesta i que siguen meues, no hi trobaràs.

    Una forta abraçada i ànims i endavant.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies Vicent per aquest comentari tan amable, de debò m'has donat una injecció d'autoestima molt gran i jo ke la necessito tant no puc més que agraïr-t'ho infinitament !! una forta abraçada amic Vicent ! ;-)

      Elimina
  8. Amb quina subtil senzillesa et capaç d'expressar els sentiments d'el "inabastable"..., m'ha agradat molt....seguiré llegint.
    Estic contenta d'haver-te conegut, gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies Elisenda per la teva visita i el teu amable comentari, jo també estic content que t'hagi agradat i et torno a agraïr que m'hagis permès utilitzar un dibuix teu

      abraçades ! ;-)

      Elimina
  9. Respostes
    1. moltes gràcies Glòria ! ;-) records i ptons !

      Elimina
  10. La felicitat és efímera... les penes també.
    Fita

    ResponElimina
  11. una gran frase Xavier ! moltes gràcies per compartir-la amb mi

    salutacions ! ;-)

    ResponElimina
  12. Efímers i intensos instants molt difícils de portar al paper.
    Tu ho fas possible, magistralment senzill.

    Aferradetes i gràcies!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies a tu , sa lluna ! un petonàs ! ;-)

      Elimina
  13. Ets únic, Joan, aquest poematge és art en estat pur!
    M'encanta!
    Una abraçada fins a l'infinit
    Núria N. de RC

    ResponElimina
  14. moltíssimes gràcies , Núria ! Un petonet i una abraçada molt gran ! ;-)

    ResponElimina
  15. Verlo claro y estar en lo cierto no hay mas por esperar.
    Un feliz día Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. gracias mari, buen fin de semana !! ;-)

      Elimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....