Dibuix d' Elisenda Capdevila
"VOLIAINA" 7, (mixta/paper)
( publicat amb el permís de l'autora. Gràcies , Elisenda ! :- )
… en un sospir
I
Agosarat de mi,
he mirat a l’horitzó.
_______________________________________________fins
al final.
[ Sí, he alçat el cap! ]
Ho he vist tot tan clar...
que
els blaus
no
es confonien.
I
el mar era mar,
el
cel era cel
i
l’horitzó, tan sols,
era
anhel……………… [ irrenunciable, però ]
II
He tastat,
com
fa un amant furtiu,
la
felicitat efímera de l’existència.
Aquella
tan pura i delicada
que
només es mostra dins l’instant.
I
mentre marxava,
[
sempre és ella que se’n va… ]
jo
intentava retenir-la en un sospir.
Inabastable
és el l’aleteig ’’``´´ la ,,,..,,
de’’´´ voliaina ‘´´´´´’
III
Irrenunciable
és l’anhel…
2014@joan abellaneda
(*)N.A.- Experiments visuals amb la poesia. És com una barreja de cal.ligrama, imatges i poema convencional. L'he batejat com a "poematge", podria ser una paraula del Lapao modern,oi ? ;-)
Molt bé! Un altre poema que ens sedueix amb la sensibilitat i delicadesa del poeta: TU!
ResponEliminaUna abraçada,
moltes gràcies maria teresa !! petonets ;-)
EliminaVeig que has experimentat fins i tot amb el títol...M'agrada!
ResponEliminaSi mires l'horitzó amb ulls de poeta, segur que ets capaç de destriar els diferents blaus i així cadascun d'ells pertany on li toca, però si un dia els confons, és que la boirina se'ls ha fet seus perquè no vol que un blau sigui millor que l'altre...Però tan se val, tot passa sempre com en un sospir, fins i tot la felicitat, o els petits moments que dedico al teu poemari. Quan l'acabi , ja te'l comentaré.
Petonets, Joan.
gràcies m roser pel comentari i espero la teva crítica del poemari ! ;-)
EliminaMolt original, aquesta combinació, Joan! I molt ben construït tipogràficament també. He vist l'aleteig de la papallona i tot. Com molt bé reflecteixes, no hauríem de renunciar mai a l'horitzó ni als anhels.
ResponEliminagràcies sílvia !! records ;-)
EliminaVerlo claro y no confuso es lo todo, esperando que todo vaya bien para ti, te dejo un saludo.
ResponEliminatodo va bien mari, muchas gracias y hasta pronto ! ;-)
EliminaUn poeta no hauria de deixar ser mai una frase inacabada que necessita sentir-se acollida en els sentits dels altres.
ResponEliminaEnhorabona Joan. M´agrada molt el poema .
Enric
moltes gràcies enric, t'agraeixo molt la visita i el comentari ! ;-)
EliminaMolt bé Joan, felicitats i endavant!!!
ResponEliminagràcies gemma ! ;-)
EliminaJo de veres em lleve el barret, com pots arribar a no ser un escriptor famós dins de un o dos anys si no ho ets ja? tens un nivell i a mi no m'agrada en literatura ni en res parlar de nivells, però m'esborronen els teus versos.
ResponEliminaAquesta vegada l'efímer de l'anhel i alhora la seua perdurabilitat en el record, l'haver arribat a la cimera de tot, al cel de la possibilitat humana o ni tan sols humana, gairebé divina. Molt, però que molt bo, i busca per la xarxa elogis o lloances com aquesta i que siguen meues, no hi trobaràs.
Una forta abraçada i ànims i endavant.
Vicent
moltes gràcies Vicent per aquest comentari tan amable, de debò m'has donat una injecció d'autoestima molt gran i jo ke la necessito tant no puc més que agraïr-t'ho infinitament !! una forta abraçada amic Vicent ! ;-)
EliminaAmb quina subtil senzillesa et capaç d'expressar els sentiments d'el "inabastable"..., m'ha agradat molt....seguiré llegint.
ResponEliminaEstic contenta d'haver-te conegut, gràcies.
moltes gràcies Elisenda per la teva visita i el teu amable comentari, jo també estic content que t'hagi agradat i et torno a agraïr que m'hagis permès utilitzar un dibuix teu
Eliminaabraçades ! ;-)
Magnífic!
ResponEliminamoltes gràcies Glòria ! ;-) records i ptons !
EliminaLa felicitat és efímera... les penes també.
ResponEliminaFita
una gran frase Xavier ! moltes gràcies per compartir-la amb mi
ResponEliminasalutacions ! ;-)
Efímers i intensos instants molt difícils de portar al paper.
ResponEliminaTu ho fas possible, magistralment senzill.
Aferradetes i gràcies!! :)
moltes gràcies a tu , sa lluna ! un petonàs ! ;-)
EliminaEts únic, Joan, aquest poematge és art en estat pur!
ResponEliminaM'encanta!
Una abraçada fins a l'infinit
Núria N. de RC
moltíssimes gràcies , Núria ! Un petonet i una abraçada molt gran ! ;-)
ResponEliminaVerlo claro y estar en lo cierto no hay mas por esperar.
ResponEliminaUn feliz día Joan
gracias mari, buen fin de semana !! ;-)
EliminaUff,
ResponEliminaQuin poema i quins comentaris,
Gràcies per compartir aquest record, Joan.