BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

11 d’abr. 2015

I és que a casa meva tots som importants!

POESIA PREVENTIVA







I és que a casa meva tots som importants!

I
La mare que escombra,
que endreça, que frega
mentre a la cuina
l’olla fa xup-xup.

                                                      I eL pARe….DeScaNSa.

La mare que planxa,
que plega la roba, que pensa
la llista del que cal comprar
                                               i en la rentadora que s'ha de posar.                                                                                                                                                                                          
                                                                                         I eL pARefA eSpOrT.

Ja no ploris més,
tranquil.la Marteta,
la mare ja ve!
Camí de la cambra
endreça sabates i peces de roba
 i pensa en la feina que queda per fer.

                                                                                        I eL pAReeS  RelAxa.                               

 I.2
Al quarto dels nens
dos germanets juguen
a pares i mares.
La nena que escombra,
que frega, que endreça
mentre a la cuineta
l’olla fa xup-xup.

                                                                  I El NeN ….qUe DeScaNSa


II
Deus estar de broma,
que això és del passat!
Doncs, a casa meva
si la mare escombra
qui frega és el pare.
I si els meus germans
junts fan l’amanida
jo faig tots els llits.

També parem taula,
dinem tots plegats,
xerrem i fem plans.
I és que a casa meva


TOTS SOM IMPORTANTS!



12 comentaris:

  1. Ja em començava a preocupar mentre llegia... ;) per sort que ha arribat la segona part!!!

    Per desgràcia no és tan passat com hauria de ser. Que parlo amb moltes mares joves... i.... casumdena, casa seva s'assembla més a la primera part que a la segona. També n'hi ha de les altres, no sé pas en quina proporció, això no...

    Una abraçada, Joan!

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies per la visita Carme, i la teva aportació
      una abraçada!
      joan

      Elimina
  2. Un bonito poema del que hay un poco de todo de la realidad.
    Me alegra de volverte a leer.
    Un feliz fin de semana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gracias Mari por tu visita , feliz semana también para ti
      joan

      Elimina
  3. Em sembla que encara n'hi ha que els podem descriure segons la primera part...Per sort sembla que les coses van canviant, però de vegades veus actituds en la mainada que et deixen força intranquil·la...A totes les llars hauria d'imperar la segona part!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sí M Roser és per això que dius de la mainada que el poema va dirigit especialment a ells !
      una abraçada ! ;-)

      Elimina
  4. És ben veritat, això que descriu el poema. Hi ha bones intencions, però al final tot s'ho carrega la mare.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sens dubte Helena, encara tenim una assignatura pendent molt important !
      records ! ;-)

      Elimina
  5. Repartint les tasques no és fa tan feixuga la feina de la casa, que és molta. I el menuts també han de col·laborar a la seva mesura, a vegades, com diu la Roser, els pares són massa permissius.
    M'ha agradat el poema!
    :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies Glòria per la teva aportació
      una abraçadeta ! ;-)

      Elimina
  6. És un poema preciós i que relata una trista realitat encara ara. Jo només conec la primera part.
    Felicitats, Joan, perquè has tornat i per aquest poema tan ben fet i real.
    Em meravella veure un home que se'n fa càrrec.
    Una abraçada ben forta,

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies M Teresa per la teva visita i comentari, un petonàs ben gran ! ;-)

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....