I tan sols et puc somiar.

I

No puc dir-t’ho sense fer-te mal,

però et somio tan intensament

que em dessagno

sabent que no ets pas meva.

Sí, tan clara i  entregada et somio,

tan nua i perfecta,

que no dubto llepar-te

mentre et conformo amb mans primitives.

Sí, m’invento el teu cos

i alliso les dunes camí de l’oasi

que serva el teu sexe

preciós i suau.

II

No puc dir-t’ho sense fer-te mal

ja que tot canvia quan desperto

i et veig a través dels vels,

en aquesta comèdia del món real

on res no és el que sembla.

No puc dir-t’ho sense fer-me mal

però sento que et traeixo a cada somni

sabent que no ets pas meva.

Si sabessis com et somio !

III

Et somio tan feliç i desinhibida

resseguint impúdica el meu sexe,

refregant-lo perquè bulli la sang

abans no te l’empassis

com una vampiresa insaciable.

Sí, et somio tant

que a voltes, m’enganyo creient que ets real

i et faig l’amor i tu me’l fas, junts fem l’amor

mentre ens acollim inebriats de plaer.

Però no t’ho puc dir, no et vull fer mal.

I sabent que no ets pas meva

no goso mirar-te...

                                                                       I tan sols et puc somiar.