BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

1 de maig 2015

Es pot sentir la natura ? ( poesia per a infants)



I
He pujat dalt del turó,
-La natura em meravella!-
i aquella vista tan bella
m’ha omplert el  cor d’emoció
II
Volent parlar amb les muntanyes:
-          COM ESTEU?- he preguntat.
-COM ESTEU, COM esteu,
com esteu?
-          VOLEU PARLAR?
- PARLAR, PARlar, parlar ?

III
Cansat de semblar un babau,
m’he sentat, m’he relaxat
i la natura ha parlat
 en aquell moment de pau.

IV
Ho ha fet amb els seus colors,
amb el vent, que m’abraçava,
 amb el sol, que m’escalfava,
i amb l’aroma de les flors.


V
Aquest poema us vol dir
               que a la vida hi ha ocasions
                 en què els silencis són bons
                 i només són per sentir.



“Si els humans han nascut amb dos ulls, dues orelles i una sola llengua, 
és perquè s’ha d’escoltar i mirar dues vegades abans de xerrar.”

Madame de Sevigné,
1626 – 1696, escriptora francesa


“ La consciència és a l’ànima
el que el cor és al seu cos “

2015©Joan Abellaneda



11 comentaris:

  1. Quin poema més tendre!! Avui que tinc el dia trist, m'ha animat molt.
    Gràcies per aquest sentiment que saps transmetre, Joan!
    Una abraçada per haver-te retrobat i una altra pel teu poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. un petonet ben fort MTeresa ! Si aquest poema t'ha ajudat a sentir-te una miqueta millor ja he complert amb escreix totes les espectatives
      molts ànims ! ;-)

      Elimina
  2. I segur que l'eco també contestarà si cridem ben fort...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sí MRoser, l'eco és divertit i convida sempre a jugar
      petonets de tornada, com l'eco! ;-)

      Elimina
  3. Aquí, en aquest poema la consciencia és converteix en Consciencia i aquesta en Autoconsciencia.
    En aquesta germanor tan plena, sentida i viscuda la nostra vida transcendeix.


    Gracias.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies a vosaltres pel comentari tan enriquidor
      una abraçada
      joan

      Elimina
  4. bonic, bonic, bonic....

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies al cub, teresa !!
      petonets! ;-)

      Elimina
  5. La primavera no parla, crida en el teu poema.

    ResponElimina
  6. Anònim3/5/15

    Molt maco Joan.

    Toni

    ResponElimina
  7. La Natura parla en cada silenci. En cada silenci pots sentir el remoreig d'una fulla, el cant de l'ocell, el murmuri de la brisa. El silenci està ple de veus.

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....