BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

6 de set. 2015

L'atzucac




Com assaborir la vida
si l’ara no és més
que un efímer present
que ve del futur
per formar part del passat?
Com degustar el moment
si és tan fràgil, delicat,
que a cada sospir se’n va?
Com aturar aquesta contínua pèrdua?
Quin turment és aquest, Déu!
I és tan esgotadora aquesta lluita,
aquesta veu malaltissa ,
impossible d’ignorar,
que et martelleja les entranyes
dia rere dia, rere dia…
No, no,no… Tot és no !
I t’adones que l’enemic és dins,
el pitjor lloc possible.
El pànic t’atrapa
i crides auxili als de fora.
Quin atzucac, tanmateix,
no saber viure la vida
i ser un esporuguit mortal!

2015©joanabellaneda

23 comentaris:

  1. L'enemic interior, el pitjor. Sort en tenim de la poesia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. sí Helena, la poesia és una gran eina per lluitar contra aquests fantasmes
      records ! ;-)

      Elimina
  2. Llarga vida
    Que fort patim
    Ni mai ens treguin

    ResponElimina
  3. Llarga vida
    Que fort patim
    Ni mai ens treguin

    ResponElimina
  4. Llarga vida
    Que fort patim
    Ni mai ens treguin

    ResponElimina
  5. Precisament perquè la vida és efímera, n'hem de gaudir cada instant...Ah, i sempre podem escalar la paret d'aquest carrer sense sortida i fer el sort a aquesta veu que no ens agrada!
    Bon diumenge, Joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies M Roser per la visita, els consells i els ànims ! petonets ! ;-)

      Elimina
  6. Hi ha efímers instants de la vida en que aquestes preguntes fan mal i els poetes de lo efímer tenim la sort de poder-ne fer un esclat.
    M'encanta Joan, i męs encara tornar a llegir els teus poemes. Jo em sento buida de paraules...
    Una gran i càlida abraçada
    Núria Niubó

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies Núria per la visita i el comentari. Espero poder llegir aviat nous poemes teus, segur que tornaran !
      un petó ben gran i records ! ;-)

      Elimina
  7. L'enemic és dins, quanta raó que tens... comencem a dir-nos que sí, i a respirar fons i a viure cada moment.

    Res no se'ns perd.
    Allò que ja hem viscut
    perdura als dins.

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies Carme pel teu suport i belles paraules. Records!! ;-)

      Elimina
  8. Anònim6/9/15

    Molt maca Joan.

    Toni

    ResponElimina
  9. L'eco diu: l'enemic és dins, l'enemic és dins...és dins...
    Un poema preciós que toca la fibra perquè ens trobem amb la realitat.
    Totalment d'acord amb el que dius: "Quin atzucac, tanmateix, no saber viure la vida i ser un esporuguit mortal!".
    Una abraçada molt forta i contenta de llegir-te.

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies M Teresa ! petonets ! ;-)

      Elimina
  10. Poderós enemic, el més aferrissat.
    Cal molta força i valor per vèncer. Perquè es pot vèncer.
    Un poema colpidor.

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....