BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

20 de jul. 2011

lliscant al cel







Allà on comença la carena de l’albada;
un raig primicer de sol,
la nit dissipa…

I lliscant pel blau del cel;
enfondint les passes del demà,
arrossega el dia , incansable,
aliè als fulls que moren
en la tardor perenne del temps.

… Espurnes daurades cauen al mar…


Cansat  ,en un badall que tanca els ulls,
l’horitzó s’empassa la immensa blavor
mentre grinyolen tramoies
al vell firmament.
La nit densa fa caure les parpelles de la raó
i els somnis s’esmunyen per les escletxes
en cerca de llibertat.

…Sobre el magne espill del mar
 llumets de plata fan pampallugues…

7 comentaris:

  1. Escolta'm, "tocayo", t'has de buscar un editor. O presentar-te a un concurs. O...Jo ja sabia que la paraula escrita era bona (no tant com el jabugo, per això) i que ens fa sentir millor i, si m'apures, ser millors persones. Per cert, perquè no tradueixes/graves el poema "De puntetes" al castellà? Aviam com queda! Una abraçada i bon estiu, Joan! Joan B.

    ResponElimina
  2. Anònim21/7/11

    Aquesta poesia fa entrar al món de les maravelles. Si manca la inspiració, nomès fa falta llegir-te per somiar de nou.

    Montserrat / Naiade

    ResponElimina
  3. Lliscant el cel
    fregant els somnis
    esmunyint-se
    entre els estels
    gaudi del mateix somni

    Una abraçadeta somiadora!

    ResponElimina
  4. Perfecte poema ple de nostàlgia i somnis, el somni del cel perdut o del cel que hem d'assolir.
    Una descripció de la lluna m'ha semblat sobre el mar o la mar, en la que els somnis disipen la raó i busquem descansar quan l'horabaixa cau sobre el nostre mar, la nostra consciència

    Un poema d'una perfecció que esgarrifa.



    Una forta abraçada

    Vicent.

    ResponElimina
  5. ¡¡¡ ai ai ai, aiii . . . Joaaann !!!

    "¡t'odiooooo !"

    que no sabs qué en penso de la poesia escrita?
    que no sabs que em poses en un compromís ?
    i ara qué? i si m'ha agradat, com ho justifico?.
    No no no, a mi no m'agrada la poesia ¡que consti en acta! GGGGGrrrrr. . .

    (punyétes!, si fins i tot mentre llegia, ja m'imaginava a mi mateixa sent un ocell volant entre el vespre i l'albada)

    ResponElimina
  6. Una poesia preciosa que t'arrosega fins a lliscar al cel.

    Una abraçada que no és un somni.

    ResponElimina
  7. Una poesia preciosa que t'arrosega fins a lliscar al cel.

    Una abraçada que no és un somni.

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Arxiu del blog

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....