TotS elS MiRaLLs TrEncAré !!!

Trencaré tots els miralls

per barrar portes als fantasmes

d’antigues misèries.

Viuré sense prejudicis…

Vull descobrir-me a cada instant.

Trencaré tots els miralls

que em van dur a l’infern

i em llançaré de cap

a les aigües verges

d’una vida nova .

Ja en tinc prou de laments,

de records pesarosos,

de llàgrimes de planyença,

de fatics i de tristors.

Ja en tinc prou !

Sí, trencaré tots el miralls,

els faré miques.

Vull renéixer

abans de morir

i ,si és possible encara,

cercar la felicitat.

“ i penseu que no és pas el sol que surt,

ans són els núvols que se’n van. El sol sempre és allà “.  

 2013©joan abellaneda

Que s'estovin les pedres !

Vinc de les entranyes de l’ànima

De les més fosques fondalades

De la desconeixença …

Vinc de la fredor de les cavernes

On he vagat sense rumb

Sol amb les meves pors

Allà he plorat, per dins,

Com les coves immenses

Buiden el plor

Allà m’he foradat la pell

Amb les pròpies urpes

I he vist la mort reflexada als bassals

Oferint-me grans menges.

Vinc del no-res tenebrós

Debilitat per l’angoixa

Però sóc aquí, ho veieu ?

Sóc aquí perquè he lluitat

Sense forces

I li he escopit a la cara a la compassió

Sóc aquí perquè vaig sentir veus fora

I vaig voler creure en elles

Sóc aquí indefens de nou

Temorenc de tornar a trepitjar els llots

De creure només  els meus ulls

D’embogir amb la veu incansable

Dels meus pensaments

Vinc de les entranyes

I sóc aquí

Per alliberar aquests versos.

Que ens facin companyia

Mentre s’estoven les pedres…

In-de-100s…

"Hylas i les nimfes" John William Waterhouse

I els seus sexes s’entrellacen,

es besen, s’acaricien,

es llepen, s’acotxen…

entre boques

entreobertes que  vessen

paraules d’amor.

El desig desperta al món

dels plaers on les nimfes

descarades es masturben, on

no hi ha normes, ni

límits ni decència.

Cerquen l’èxtasi, viure

la vida prop dels espadats

on la infinitud i la mort s’uneixen

i  res no importa més enllà

del present mentre

l’orgasme el abraça

llargament…

“ I és que massa sovint el seny i  la prudència ens tornen tan apàtics que , fins i tot,  ens perdem en les seves amples avingudes.” 2013©joan abellaneda