Vinc de les entranyes de l’ànima
De les més fosques fondalades
De la desconeixença …
Vinc de la fredor de les cavernes
On he vagat sense rumb
Sol amb les meves pors
Allà he plorat, per dins,
Com les coves immenses
Buiden el plor
Allà m’he foradat la
pell
Amb les pròpies urpes
I he vist la mort reflexada als bassals
Oferint-me grans menges.
Vinc del no-res tenebrós
Debilitat per l’angoixa
Però sóc aquí, ho veieu
?
Sóc aquí perquè he lluitat
Sense forces
I li he escopit a la
cara a la compassió
Sóc aquí perquè vaig
sentir veus fora
I vaig voler creure en
elles
Sóc aquí indefens de
nou
Temorenc de tornar a
trepitjar els llots
De creure només els meus ulls
D’embogir amb la veu
incansable
Dels meus pensaments
Vinc de les entranyes
I sóc aquí
Per alliberar aquests
versos.
Que ens facin companyia
Mentre s’estoven les
pedres…
Fantàstic poema, Joan. Les pedres, costarà una mica estovar-les, però a poc a poc...
ResponEliminamoltes gràcies maijo per la teva valoració ! ;-)
Elimina...la fe en la propia força estova les pedres. Molt maco!!! Bona tarda.
ResponEliminamoltes gràcies ginamel... la força interior, la fe en un mateix, l'autoestima... són temes importants a cuidar no hi ha dubte !
Eliminasalutacions i gràcies per la visita ! ;-)
M'alegro que el protagonista del poema hagi tornat d'aquestes cavernes tan fosques i aprengui a lluitar contra les seves pors i les seves angoixes...Sembla que ha tingut la suficient força de voluntat per sortir-se'n, però encara està vorejant el precipici i si ha alliberat els versos, aquests li faran companyia i l'ajudaran a mantenir-se lluny dels llocs tenebrosos...
ResponEliminaPetonets, Joan.
gràcies m roser ! un petonet ben gran ! ;-)
EliminaVens d'ací fos amb les pedres que són com una extensió del teu vers, com una extensió de la vida, quan la vida ens diu que hem d'escriure malgrat pesse a qui pesse. Tu fas poesia de la que expressa els sentiments més amagats i vius, forts i els fas viure com viu la pedra com es belluga la vida.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent
moltes gràcies per aquest comentari tan i tan amable on valores tant els meus versos
Eliminarealment m'omples d'anims vicent ! una abraçada ben gran ! ;-)
Un difícil i llarg viatge del qual es torna esgotat, però feliç d'haver tornat... Un poema intensíssim, Joan, de pell de gallina...
ResponEliminamoltes gràcies carme per la teva valoració !
Eliminarecords ! ;-)
Un poema intens i profund, molt ben escrit Joan. Es dels que fan reflexionar!
ResponEliminaUna abraçada.
Gemma
moltes gràcies gemma !
Eliminauna abraçada ;-)
Un poema preciós que toca la part més sensible i més profunda: l'ànima.
ResponEliminaNo cal que et digui, Joan, que ets un gran mestre i que no hi ha cap poema teu que passi de puntetes.
M'agrada quan dius:
"Sóc aquí perquè he lluitat", és el que ens cal: lluitar per vèncer.
Una abraçada
moltes gràcies maria teresa ! sí cal lluitar i lluitar i lluitar.... i descansar i seguir lluitant i lluitant...
Eliminauna abraçadeta ;-)
Fantàstica alliberació. Uns versos potents i enriquidors.Continua estant escrivint. se't necesita.
ResponEliminaAbraçades
gràcies gabriel !! una forta abraçada ! ;-)
Elimina"Sóc aquí perquè he lluitat/ Sense forces", com m'identifico amb aquests versos, amb tot el poema!
ResponEliminagràcies helena pel teu comentari, és el que més voldria que els qui hem passat aquesta experiència sapiguem que no estem sols amb ella....
Eliminarecords ! ;-)
Jo també m'hi he vist en aquests versos. Com m'arriba! Felictats, Joan.
Eliminamoltes gràcies sílvia ! una abraçadeta ! ;-)
EliminaUn poema, una confessió d’una gran victòria. Un exemple a seguir quan les boires ens enterboleixen la ment. Un llarg camí que si no cedim ens porta a esdevenir millors. Com tu gran poeta. Gràcies pel teu coment.
ResponEliminaUna abraçada
Montserrat Lloret
moltes gràcies a tu montse ! una abraçada !! ;-)
ResponEliminaProfundo, me llego al alma, un poema con fuerza y determinación.
ResponEliminaUn abrazo.
gracias betty por tu valoración tan buena y amable
Eliminaabrazos ;-)
Força, i alhora sensibilitat: un bon poema, Joan.
ResponEliminagràcies glòria !! ;-) records !
EliminaPaso a saludarte amigo y a agradecer tu visita, es un honor tenerte en mi espacio.
ResponEliminaTe dejo mi abrazo con cariño, linda semana.
gracias Betty , buena semana para ti también ;-)
EliminaEm sento molt identificada amb el teu poema, cal treure forces, encara que una cregui que ja no pot més i seguir lluitant contra tot el que ens destrueix.
ResponEliminaAferradeta ben forta! :)
gràcies sa lluna, una abraçada ben aferrada per a tu !! ;-)
Elimina