BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

29 d’oct. 2013

Que s'estovin les pedres !





Vinc de les entranyes de l’ànima
De les més fosques fondalades
De la desconeixença …
Vinc de la fredor de les cavernes
On he vagat sense rumb
Sol amb les meves pors
Allà he plorat, per dins,
Com les coves immenses
Buiden el plor
Allà m’he foradat la pell
Amb les pròpies urpes
I he vist la mort reflexada als bassals
Oferint-me grans menges.
Vinc del no-res tenebrós
Debilitat per l’angoixa
Però sóc aquí, ho veieu ?

Sóc aquí perquè he lluitat
Sense forces
I li he escopit a la cara a la compassió
Sóc aquí perquè vaig sentir veus fora
I vaig voler creure en elles
Sóc aquí indefens de nou
Temorenc de tornar a trepitjar els llots
De creure només  els meus ulls
D’embogir amb la veu incansable
Dels meus pensaments

Vinc de les entranyes
I sóc aquí
Per alliberar aquests versos.

Que ens facin companyia
Mentre s’estoven les pedres…



30 comentaris:

  1. Fantàstic poema, Joan. Les pedres, costarà una mica estovar-les, però a poc a poc...

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies maijo per la teva valoració ! ;-)

      Elimina
  2. ...la fe en la propia força estova les pedres. Molt maco!!! Bona tarda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies ginamel... la força interior, la fe en un mateix, l'autoestima... són temes importants a cuidar no hi ha dubte !

      salutacions i gràcies per la visita ! ;-)

      Elimina
  3. M'alegro que el protagonista del poema hagi tornat d'aquestes cavernes tan fosques i aprengui a lluitar contra les seves pors i les seves angoixes...Sembla que ha tingut la suficient força de voluntat per sortir-se'n, però encara està vorejant el precipici i si ha alliberat els versos, aquests li faran companyia i l'ajudaran a mantenir-se lluny dels llocs tenebrosos...
    Petonets, Joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies m roser ! un petonet ben gran ! ;-)

      Elimina
  4. Vens d'ací fos amb les pedres que són com una extensió del teu vers, com una extensió de la vida, quan la vida ens diu que hem d'escriure malgrat pesse a qui pesse. Tu fas poesia de la que expressa els sentiments més amagats i vius, forts i els fas viure com viu la pedra com es belluga la vida.

    Una abraçada

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies per aquest comentari tan i tan amable on valores tant els meus versos
      realment m'omples d'anims vicent ! una abraçada ben gran ! ;-)

      Elimina
  5. Un difícil i llarg viatge del qual es torna esgotat, però feliç d'haver tornat... Un poema intensíssim, Joan, de pell de gallina...

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies carme per la teva valoració !
      records ! ;-)

      Elimina
  6. Un poema intens i profund, molt ben escrit Joan. Es dels que fan reflexionar!
    Una abraçada.

    Gemma

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies gemma !
      una abraçada ;-)

      Elimina
  7. Un poema preciós que toca la part més sensible i més profunda: l'ànima.
    No cal que et digui, Joan, que ets un gran mestre i que no hi ha cap poema teu que passi de puntetes.
    M'agrada quan dius:
    "Sóc aquí perquè he lluitat", és el que ens cal: lluitar per vèncer.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. moltes gràcies maria teresa ! sí cal lluitar i lluitar i lluitar.... i descansar i seguir lluitant i lluitant...
      una abraçadeta ;-)

      Elimina
  8. Fantàstica alliberació. Uns versos potents i enriquidors.Continua estant escrivint. se't necesita.
    Abraçades

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies gabriel !! una forta abraçada ! ;-)

      Elimina
  9. "Sóc aquí perquè he lluitat/ Sense forces", com m'identifico amb aquests versos, amb tot el poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies helena pel teu comentari, és el que més voldria que els qui hem passat aquesta experiència sapiguem que no estem sols amb ella....
      records ! ;-)

      Elimina
    2. Jo també m'hi he vist en aquests versos. Com m'arriba! Felictats, Joan.

      Elimina
    3. moltes gràcies sílvia ! una abraçadeta ! ;-)

      Elimina
  10. Un poema, una confessió d’una gran victòria. Un exemple a seguir quan les boires ens enterboleixen la ment. Un llarg camí que si no cedim ens porta a esdevenir millors. Com tu gran poeta. Gràcies pel teu coment.
    Una abraçada
    Montserrat Lloret

    ResponElimina
  11. moltes gràcies a tu montse ! una abraçada !! ;-)

    ResponElimina
  12. Profundo, me llego al alma, un poema con fuerza y determinación.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gracias betty por tu valoración tan buena y amable
      abrazos ;-)

      Elimina
  13. Força, i alhora sensibilitat: un bon poema, Joan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies glòria !! ;-) records !

      Elimina
  14. Paso a saludarte amigo y a agradecer tu visita, es un honor tenerte en mi espacio.
    Te dejo mi abrazo con cariño, linda semana.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gracias Betty , buena semana para ti también ;-)

      Elimina
  15. Em sento molt identificada amb el teu poema, cal treure forces, encara que una cregui que ja no pot més i seguir lluitant contra tot el que ens destrueix.

    Aferradeta ben forta! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies sa lluna, una abraçada ben aferrada per a tu !! ;-)

      Elimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....