FORGES

Regalem-Nos El Temps...

Regalem-nos el temps de la pausa

i donem cabuda al més senzill,

tornem a les essències

-tan preuades, tan oblidades… -

I nus,

sense més vels que amaguin la imperfecció,

deixem que la mirada ens retrobi

i la carícia

i l’abraçada

i el petó…

Regalem-nos el temps dels somriures confidents

i tornem a l’alegria del present,

fem un dic per resisitir  el record

entrellaçant-nos en cos i paraula.

I amb els sexes deixatats

llancem avions de paper

que portin els nostres projectes

gravats a les ales,

cap el futur… Que ens esperi !

Regalem-nos el temps de la complicitat,

de la pau de les ànimes i els cors,

per poder somiar abraçats.

I  acotxats sota el cel dels estels,

tornem, somrients, a les essències del present…

On Vaig Perdre La il.lusió ?

I

On vaig perdre la il.lusió

que (jo) necessito tant ?

Potser la vaig espantar

perquè no és bo somiar tant ?

Potser, volent compartir,

algú me la va  estricar?

Està en joc la meva vida,

està en joc la meva sort !

II

On vaig perdre la il.lusió

que (jo) necessito tant ?

La vaig perdre entre tempestes

o em va voler abandonar ?

La vaig cobrir d’enyorances

sabent que mai tornaran ?

La vaig perdre a les entranyes

o me la van arrencar ?

Està en joc la meva vida,

està en joc la meva sort!

III

Com la flauta d’Hamelín,

que serveixi aquest lament

i com  dolça melodia

que s’escampi amb encanteris.

Jo ja he sortit a trenc d’alba

i he pujat al primer raig

però em torno a debilitar…

Ai, il.lusió, si m’escoltes

sisplau,  em vens a trobar ?

Dóna’m l’oportunitat,

està en joc la meva vida,

està en joc la meva  sort !