He ressorgit de l’infern
en cos de cendra.
I és des de l’evidència
que m’ha estat mostrada
en una coneixença
intensament viscuda i colpidora
que us puc dir,
sens cap mena de dubte,
que no hi ha foc allà baix
ans
és des del cor de l’ànima,
allà on s’allotgen les essències
pures de l’existència,
que crema la brasa,
que revifa el foc incontenible,
que consumeix el més pregon del ser.
I en veritat us dic
que allà baix tot és fred ,
densa foscúria
que immobilitza i aïlla.
És aquí dalt l’infern…
Nosaltres el fem eixir.
Hi estic d'acord, Joan. A vegades portam l'infern dintre i ens costa alliberar-nos.
ResponEliminaUna forta abraçada! Benvingut a la blogosfera!
Fantàstic, Joan!!! No pots imaginar-te com t'admiro. Tens una forma poètica clara i forta. Espresses els sentiments per camins plans i entenedors. La intel·ligència i el sentiment es donen la mà per mostrar l'ànima que niua dins teu.
ResponEliminaM'ha encantat "Cos de cendra".
Suposo que continuaràs penjant coses a relats en català. Et visitaré als dos llocs.
Una forta abraçada,
Maria Teresa
M'agrada el poema "Cos de cendra" reflecteix la sensibilitat a flor de pell.
ResponEliminaFelicitats, Joan
Estimat Joan, una vegada més m'emociono mentre et llegeixo! I aquesta vegada d'una manera especial. Em recordes l'au Fènix! Si et plau, segueix compartint el teu art!
ResponEliminaFELICITATS JOAN!
ResponEliminaHas encetat un bloc elegant amb un poema sublim.
Una abraçada d'una admiradora incondicional.
Núria Niubó
Joan felicitats pel teu nou blog i per haver resorgit de la cendra...
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge
Joan, sort en aquesta nova experiència.
ResponEliminaWebs i blocs que ajuden a compartir les nostres inquietuts.
Avant sempre avant.
Gràcies maria teresa com sempre tan amable amb els teus comentaris. Sí seguiré penjant poemes a RC i al meu blog, sempre m'agrada anar descobrint coses noves.
ResponEliminauna abraçada
joan