i sota la pluja d'espurnes
imagino il.lusions de colors
i somric...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev... -
Per segon any consecutiu vam ser-hi, i tot i que no ha pogut ser vam tenir el premi de poder compartir la vetllada amb la cantireta, ... -
Amb fermesa , enllaçàrem les mirades i alçàrem les mans, orgullosos de mostrar-li al món aquesta certesa del sentir Cat... -
“ A voltes ho veig tot tan clar que tinc por de quedar encegat “ 2013©Joan abellaneda A la platja infinita em desperto ... -
Aquesta nit, cansat d’arrossegar pes, em vaig despullar davant la lluna, que veient els meus fatics, em parlà: - No t’adon...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
:D :D :D :D :D :D :D :D :D :D :D :D :D :D :D :D
ResponEliminasí carme que quedava divertit i/o simpàtic només amb les boletes de colors però l'he volgut completar amb una imatge u un tros d'un antic poema meu...
Elimina:-)
M'ha recordat, en hivern i a casa aquells castells de focs o la nit del foc d'ací de la meua ciutat, quan era jove i hi anava amb els amics i fruïem d'allò que hui ja ho tinc una miqueta més apartat, però que encara conserve en la memòria.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent
els castells de focs sempre ens desperten records, tenen quelcom especial oi vicent ?
Elimina:-)
haha, he trigat un minut a entendre-ho. Molt xulo!
ResponEliminagràcies sílvia per buscar-li el significat, l'he completat perquè quedi això... més complet !
Elimina:-)
Perdona, el problema era meu. Ara he vist que ahir no se'm visualitzava bé! La compleció és molt bona, Joan!
Elimina:-) gràcies sílv !
EliminaPer un moment m'he pensat que ja s'havia acabat l'hivern, havíem gaudit de la primavera i ja era la nit de Sant Joan...
ResponEliminaUn post molt original i un trosset de poema molt bonic!
Petonets.
gràcies m roser, ja m'agradaria a mi que hagués arribat ja la primavera, aquesta època d'hivern se'm fa eterna a mi... sóc fredolic de mena !!
Eliminauna abraçadota !!
joan
Bon somriure, Joan, t'envio el meu per a tu i els que vulguin acompanyar-nos amb el rictus ben obert.
ResponEliminaUna abraçada.
clar gabriel, cal somriure i més sovint del que ho fem
Eliminagràcies per la companyia !!
joan
Sota la pluja d’espurnes, qui sap el que ens podem imaginar. Oi, Joan?
ResponEliminaBatecs de colors amb espetecs.
la imaginació és infinita, màgica i sovint imprevisible !
Eliminagràcies pels teus batecs blaus !!
una abraçadeta
joan