BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

3 de maig 2011

Tèbia primavera





Dolça i tèbia primavera,
espill únic de colors,
reflexe infinit del vers.

Prudent, no aixeques la veu
i plàcidament reconfortes.
Pinzelles als camps ses crineres,
despertes els rius emmandrits
i els arbres guarneixes amb flors
que brullen de ses tendres tiges.

Dolça i tèbia primavera,
regales el  bes de la brisa.
Arrenques calfreds a les pells
i desvetlles els sentits.

Vull sentir-te ben a prop…
Tancaré ben fort els ulls
per poder obrir l’esperit
i des del més pregon del ser
t’aniré assaborint.

Dolça i tèbia primavera,
et cercaré a cada albada
a l’horitzó del meu llenç
fins que l’omplis de colors.


6 comentaris:

  1. Dolça, tèbia, embriagadora... com el poema.
    Una abraçada... de primavera!

    ResponElimina
  2. Benvingut al món dels blocs, Joan, bona i càlida entrada.
    Molta sort!

    ResponElimina
  3. Un poema tèbi i dolç. Benvingut, això dels blogs és tot un món!

    Salutacions .

    ResponElimina
  4. Un poema amb un gran esperit primaverenc. La veritat és que ara apeteix molt viure la vida, sortir al carrer i disfrutar sense pensar en res.
    Gràcies per llegir els meus vidres trencats. Et segueixo.

    ResponElimina
  5. És un cant a la primavera, al reeixir de la vida mateixa. En cada primavera la natura es vesteix de nou.
    Felicitats
    Joan

    ResponElimina
  6. gràcies joan pels teus comentaris tan amables
    fins aviat
    joan

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Arxiu del blog

Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....