En el màgic espai d’un instant
de volguda solitud,
cerca l’enyorat silenci
on sent la veu de l’aurèola
que invocava cortesia
per guarir velles ferides.
En un munt de l’escullera
seuen ben arrapats
violinista i violí.
La lluna plena els enfoca,
les estrelles ja bateguen
I comença a voleiar
una dolça melodia.
Xiuxiuejos de secrets
que mai seran revelats.
El cor florejant al mar,
plàcidament ensonyat…
El violí amoixa el silenci
enmig de tanta quietud.
Benvolgut Joan:
ResponEliminaEnhorabona per iniciar aquest nou projecte en forma de bloc poètic i relataire. Et desitjo molta sort en aquesta nova aventura.
Espero anar-hi celebrant propers aniversaris d'Esquitxos d'una vida.
He llegit acompanyada d'un dolç violi aquest ben trobat poema.
ResponEliminaFELICITATS!!!
Una abraçada, GRAN joan!
Maria Teresa
Aquestes lletres no són resposta a cap poema teu, són resposta al disseny d'aquest bloc que t'ha quedat "xulíssim".
ResponEliminaUna altra abraçada, per a la col·lecció,
Maria Teresa
Un bloc ben bonic! Sí senyor! M'agrada! Enhorabona i gràcies per compartir-lo! Un petonet
ResponEliminaostres, t'has desbordat, joan!!!això és una eclosió en tota regla!!
ResponEliminabravo!!, això, aquest és, tal vegada, el teu camí..Si pogussis avançar per aquí, escrivint, trobaries el fil per descabdellar la troca sense traumes, la de la teva vida, joan...Hojalà!!
felicitats...
He quedat plena, inundada, per la bellesa dels teus poemes: endavaaaaant.............
gràcies teresa estimada per ser tan positiva i amable amb mi, com sempre
ResponEliminai per la teva visita al meu blog
un petonàs i una abraçada tot alhora
joan
Gràcies x deixar-nos gaudir de la teva inspiració
ResponElimina