I
Obro, de nou, la finestra del record
- a voltes s’obre sola, entre vents huracanats…-
i, avui, em recolzo serenament a l’ampit,
amb un somriure als ulls,
mentre una brisa suau m’acarona.
Allà hi és, com sempre, aquell nen lliure
corrents, il.lusionat, per camins estrets,
entre matolls ,
aliè al pas del temps, innocent…
Allà hi és, grimpant als vells garrofers,
jugant a fet I amagar rere les ombres de la nit,
entre pinedes i vinyes centenàries
que voregen el barri humil de cases blanques
i carrers costeruts de sorra.
El sol brilla dins els ulls blaus de la mare
que saluda des del portal de casa;
se la veu cansada però somriu, tendrament…
II
La brisa em llepa la cara,
tanco els ulls,
inspiro llargament per evocar les essències.
Ha plogut, no fa gaire,
la calor li arrenca les fragàncies
al terra humit…
M’arriba l’olor de fonoll, de cargols,
de pinassa, d’herba fresca,
de saba, de vida…
Ara mateix sóc a Teià, un poblet del Maresme
abraçat per turons mil.lenaris
que s’alcen de cara al mar.
Sóc a casa, allà on vaig néixer,
on aquell nen que corre , il.lusionat i lliure,
sempre hi és…
Molt bons records, ara mateix!.
ResponEliminaSaps el que m´agrada més?
Que el nen encara jugui il.lusionat i lliure ;)
Aferradeta, nin
En donde mejor que en tu tierra en donde naciste y en donde corren todo tipo de buenos olores.
ResponEliminaQue descanses y disfrutes de tus recuerdos. Besos
Encara t'hi veig. :o)
ResponEliminaMagnífic poema on expreses l'amor a la mare, i a la mare terra, aquella que ens ha donat la vida i ens ha vist nàixer, i a la que quan les coses van malament sempre hi torem, molt bo, en el sentit connotatiu de perfecció i en el denotatiu de comprensió per part del lector dels sentiments tan arrelats a la terra i a la mare que exposes, sentiments de vida del que solem en enrecordar-nos llançar unes xicotetes llàgrimes i els més forts fer-se-li un nus a la gola.
ResponEliminaVicent
Una finestra molt maca aquesta que has obert, Joan. De ben segur que les meves ales també reposen, de tant en tant, a l’ampit de la meva on, en tancar els ulls, les ales bateguen fins a llindars llunyans que el temps ensucra de records inesborrables.
ResponEliminaAbraçades dolces.
Hola Juan, con este precioso poema me has remontado a mi niñez, precioso, nunca olvidare mis raices y ese olor inolvidalble de mi tierra.
ResponEliminaMe llego Juan...me llego hondo.
Te dejo mi abrazo afectuoso como siempre y que tengas feliz domingo.
De tant en tant, va bé treure el nen o la nena, que portem dins i reviure aquelles vivències que ens feien sentir tan bé...Fas tota una descripció d'un nen trapella de poble que estima el lloc on viu, perquè com que és el seu, és el millor del món.
ResponEliminaAquests pobles del Maresme tenen un encant especial i segur que sempre que hi vas et ve a rebre aquell nen
i potser encara et venen ganes de jugar-hi...
Petons d'estiu.
Un poema preciós, viu, ple de records incrustats a l'ànima; sensible al pas del temps i aferrat a l'amor de la mare.
ResponEliminaEts un expert a fer vibrar els sentiments.
Una abraçada des d'un racó de Barcelona.