APRENDRE A CONTROLAR L'IRA UNS SEGONS EVITA MOLTS DIES DE TRISTOR.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev... -
Amb fermesa , enllaçàrem les mirades i alçàrem les mans, orgullosos de mostrar-li al món aquesta certesa del sentir Cat... -
Per segon any consecutiu vam ser-hi, i tot i que no ha pogut ser vam tenir el premi de poder compartir la vetllada amb la cantireta, ... -
“ A voltes ho veig tot tan clar que tinc por de quedar encegat “ 2013©Joan abellaneda A la platja infinita em desperto ... -
Aquesta nit, cansat d’arrossegar pes, em vaig despullar davant la lluna, que veient els meus fatics, em parlà: - No t’adon...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
Suposo que és allò d'abans d'explotar, contar fins a deu...
ResponEliminaBon cap de setmana.
Jo controle l'ira però intente no deixar mai una ofensa sense respondre, això sí amb les mateixes coordenades que el que me les fa. I no he hagut encara de penedir-me, tot i que la gent pensa de seguida que ens partiran la cara, no qui respon normalment té la força de la raó, que és una gran força, no absoluta però sí importantíssima.
ResponEliminaPerò sí, té raó que deixar-se portar per l'ira dóna molts mals de cap.
Vicent
Amb diplomàcia, com diu l´amic Vicent, pots respondre a una ofensa. No cal cridar, ni arribar a les mans...i , de vegades,és suficient amb un somriure per desmontar a l´oponent.
ResponEliminaMolt bon dia, Joan!
Teniu molta raó els dos Vicent i sa lluna, sempre m'enriquiu amb els vostres comentaris
ResponEliminaabraçades a riuades !
joan