APRENDRE A CONTROLAR L'IRA UNS SEGONS EVITA MOLTS DIES DE TRISTOR.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades populars
-
desig. Somio la maduixa dels teus llavis que a la boca se’m desfà. I somiant, de plaer, moro. Somio l’aroma de la tev... -
I On vaig perdre la il.lusió que (jo) necessito tant ? Potser la vaig espantar perquè no és bo somiar tant ? Potser, volent ... -
I tot plegat és un miratge - sense oasi - I tots ho sabem Però l’engany, aquest, és un pacte sagrat - l’autoengany - É... -
Què prodigiosos aquells batecs desbridats en què compartim el gaudi fent entrega de Tot el que som - Sense mesqui... -
Dibuix d' Elisenda Capdevila "VOLIAINA" 7, (mixta/paper) ( publicat amb el permís de l'autora. Gràcies , Elisenda ...
SALUTACIÓ
Les aferradetes de " Sa lluna"
lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!
plantilla
....
Suposo que és allò d'abans d'explotar, contar fins a deu...
ResponEliminaBon cap de setmana.
Jo controle l'ira però intente no deixar mai una ofensa sense respondre, això sí amb les mateixes coordenades que el que me les fa. I no he hagut encara de penedir-me, tot i que la gent pensa de seguida que ens partiran la cara, no qui respon normalment té la força de la raó, que és una gran força, no absoluta però sí importantíssima.
ResponEliminaPerò sí, té raó que deixar-se portar per l'ira dóna molts mals de cap.
Vicent
Amb diplomàcia, com diu l´amic Vicent, pots respondre a una ofensa. No cal cridar, ni arribar a les mans...i , de vegades,és suficient amb un somriure per desmontar a l´oponent.
ResponEliminaMolt bon dia, Joan!
Teniu molta raó els dos Vicent i sa lluna, sempre m'enriquiu amb els vostres comentaris
ResponEliminaabraçades a riuades !
joan