I
Hem encaixat les boques, entre llavis,
ens hem fos l’un en l’altre
i hem esdevingut solució,
barreja d’elixirs i desig,
de pors i mancances,
d’entrega i poder.
Llavis i llengües...
II
Hem encaixat els sexes, entre llavis,
com el bé i el mal encaixen,
com els pols juganers dels imants,
- tan oposats i tan atrets -
el cargol i la femella,
l’endoll que s’obre a la llum;
i, dins el caos,
hem esdevingut equilibri,
raó de viure.
III
Hem encaixat boques i sexes, entre llavis,
amb músiques d’harmònica i simbomba,
hem silenciat els crits
empassant-nos la saliva per no ofegar-nos
i ens hem fet còmplices
deixant signat als llençols
el nostre pacte secret
més enllà dels límits.
Llengües, llavis, sexes i boques...
Hermoso, intenso y sensual.
ResponEliminaAbrazos y feliz domingo.
Sensual explicació poètica de la unió dels contraris, de la unió de l'amor, el desig i el gaudi, en definitiva del que suposa la comunicació entre dues persones, més enllà dels límits, que ens els dóna el fet d'estimar.
ResponEliminaMolt bo.
Vicent
Generós
ResponEliminaMeravellada em deixes!!
ResponEliminaPassional, intens i delicat alhora.
Uns bessets.
gràcies a tots i totes
ResponEliminauna abraçadeta
joan
Si hi ha poesia en l'amor i de l'amor que ens fa emocionar i sentir, aquest poema eròtic fa sentir i vibrar.
ResponEliminaDonar-se i fondre's aquest és el missatge,
Molt, molt bo!
Com m'agradaria ser jove i viure-ho així!
Una abraçada estiuenca
núria niubó de RC
Senzillament m'has fet vibrar amb les teves paraules, ben escollides amb sensualitat, passió i desig. Et felicito!
ResponElimina