I
Tan sols som patrimoni d’un sospir lliurat a l’infinit ;
i hem après ja, que no hi ha tija sense arrels
ni fruit sense calze.
Acceptem doncs, que som aire
i som aigua i som sòl ,
que som del tot
o no som res.
II
Acceptem que no vivim pas a la natura ;
som natura i , de la planta, som saba.
Que no vivim pas a l’univers,
som univers i , de la vida, som cabal ;
i som , de la mort, el que queda.
Acceptem-ho !
III
Tan sols som part d’una absurda meravella
i no ens queda més que riure i plorar.
Acceptem-ho, de la gran pregunta,
som el punt.
“ No esperis gaire d’una falsa promesa “ © joan abellaneda 2012
Aceptar tal como somos así que la vida presente, bonito escrito, un feliz fin de semana con cariño
ResponEliminaCert !.....perquè donar-hi més voltes, som el que som , es miri com es miri !!
ResponEliminaBon cap de setmana !!
La veritat és que aquest poema que no l'havia llegit del tot, quan me l'has posat per correu, en ell, ja et dic, he vist un nou registre, aquest més filosòfic com quan dius que som de la mort el que resta, jo pense que la vida és una errada en el principi de mort, i açò diu quelcom de semblant tot i que sense arrel no hi ha cap tija, ni podem estar-nos sense expressar-nos, tot el que ens conforma, tot el nostre símptoma, ànima o essència.
ResponEliminaM'ha agradat, i connotativament cada dia si cap, que jo crec que no hi cap més, et superes, de veres, és un plaer llegir-te Joan.
Vicent
És clar, si som natura, som aire , aigua, sòl...
ResponEliminaPenso que som part d'una meravella(sense absurda), i sí, riem i plorem...
D'una falsa promesa, jo no n'espero res!
Petons.
Al aceptarnos allanamos el camino.
ResponEliminaUna entrada con mucha sabiduria.
Un fuerte abrazo.
Poema de compromís, d'acceptació.
ResponEliminaSom vida i mort alhora, som tot,
i som tan insignificants com grans.
Preciós poema, Joan, per reflexionar i interioritzar. Sovint ens cal fer-ho, i si ho podem fer amb una bona poesia el sentiment és més pur i autèntic.
Una abraçada
Núria Niubó de RC
I és tan cert com savi el teu poema.
ResponEliminaGràcies Joan...uns bessets.