I em tempto de nou,
idealitzant-te
en cos i ànima.
És tot tan perfecte com irreal
i jo, que ho sé, segueixo
l’engany.
És tan gran el desig !
Dona perfecta de mirada amorosa,
de llavis molsuts, sabor a mel,
de cos diví, olor de rosa…
Els meus
dits llisquen per darrere
de les teves caderes
mentre inspiro el teu sexe.
I no puc ja obrir els ulls,
és tan gran el desig
que tot esdevé irrefrenable !
La meva propia mà em dóna plaer
i jo no li puc impedir…
I tu, miratge meu de dona
perfecta,
tornes a esvair-te quan obro els
ulls
i em
veig de genolls, davant l’espill,
amb les mans plenes de luxúria.
Ha estat fruit de l’ instint,
tan sols
plAeR , sense amor, pUr SeXe…
És per
això que els meus llavis
dibuixen
aquest somriure…
ÒH+...a!! WOW!
ResponEliminaQue el 2013 ens faci savis, i forts.
Ei company... has tornat amb força!!!
ResponEliminam´encanta aquest poema...les mans plenes de lúxuria.... Guau!