BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

21 de juny 2012

Castells de Sant Joan


I

Admiro castells de Sant Joan
i, sota la pluja d’espurnes,
imagino il.lusions de colors.

                                                - pessigolles divertides m’esquitxen-

Somric per la foto del record.
Fins i tot us diria
que no és forçat el somriure.
I no sóc jo qui fa el poema,
tans sols escric
el que la consciència em dicta.



II

Comença de nou l’estiu.
Ens desfarem com el gelat
i lleparem el regalim dolç de la fruita.
Nedarem en la frescor dels capvespres
i a la cua dels estels que cauen del cel
seguirem enganxant els nostres somnis.



III

        Avui no sóc jo qui fa el poema,
tan sols escric
el que voldria sentir.


Un video ben bonic que emociona fins i tot.

14 de juny 2012

T' AdoRo.



T’adoro amb les mans
com es pot adorar una espurna de naixença,
amb admiració i delicadesa;
envoltant la teva aurèola sense tocar-te
deixant engrandir el desig.
                                                  
-          és tan fràgil la perfecció!-


T’adoro amb els ulls
i dins la mirada, et busco.
M’hi capbusso al llac de la calma
deixant-me abraçar pels teus sentits.

-          confiat, suspiro-


T’adoro amb el sexe
quan descobreixo el teu endins,
hi trobo la font de l’ardor
vessant per les esquerdes
 i em deixo cremar, somrient,
com un bruixot a la foguera.

-          per mi ;  per tu i amb tu,  em desfaig. –


T’adoro amb el plor als llavis,
amb el silenci del gest,
amb la melodia de la paraula,
amb el cor trencat,
amb l’ànima imperfecta del poeta...

- T’adoro.-




11 de juny 2012

8 de juny 2012

3 RELATAIRES A SUDANELL... i el Marc

Després de llegir l'escrit de la cantireta ( SUDANELL FIL PER RANDA ) explicant la tarda que vam passar plegats a Sudanell em queda poc per dir, només que va ser inoblidable, que és un goig converir en realitat la vida virtual, sobre tot amb persones com la núria, la montse i el marc.






6 de juny 2012

Obrint finestres



I
És per això que descluco portes
perquè els corrents netegin aires aviciats;
i faig córrer les cortines i les baldes
perquè vull veure-hi clar
i sentir-te de nou al meu costat,
obrint finestres,
com sempre feies.

II
Com sempre feies;
abans que la fera dispietada, immortal,
que sempre ens ronda
esquincés el teu cos,
engolint-se la teva veu
i el so de les teves passes;
deixant al terra vísceres de dolor.

III
Dolor punyent que em malferia tant
que em feia girar la mirada al teu retrat.
Dolor traïdor que et volia allunyar de mi;
pou de les ombres febles
on es perdien els teus aromes,
on queien les llàgrimes de la teva absència,
en silenci…
I entre les boires de les fredes tenebres
s’esvanien els teus somriures, la teva mirada,
els teus petons…

IV
És per això que ara obro finestres,
com tu feies,
perquè vull veure-hi clar
i sentir-te de nou al meu costat.




Entrades populars

Curtmetratge : El circ de les papallones

Loading...

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

LA MÚSICA ALEGRA LES ÀNIMES ...

Loading...

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....