Del cel descarreguen
les hores i jo vull sortir.
Si cal, esbotzaré
portes per alliberar-me de la pròpia pell.
Sortiré i evitaré
refugis, doncs vull quedar xop de temps
per trobar el sentit a
la vida, i encara no veig el far...
On el trobaré, Mestre ?
Potser en la rebuda d’un
somriure confident
sota uns ulls
cristal.lins, de mirada calma, que mostren el fons
mentre parlen d’amistats llaurades ?
O en l’amor de la
parella quan ,embriagats en l’Oasi de Paradís,
ens desinhibim,
insaciables, menjant fruits de passió
i en la ressaca,
sabent-nos febles, volem estimar-nos encara ?
Digueu-me , Mestre …
El trobaré en la
família ? I no parlo ja d’amor excels,
sinó del sentir de la
sang dinàstica que corre per les nostres vides
tot recordant-nos que
som hereus d’un miracle que cal preservar.
El trobaré en aquest batec ?
O en aquesta veu, que
em parla des de dins, incapaç de mentir,
que no vol perdre l’esperança
en mi i m’allarga la mà quan caic
i m’empenta a seguir
sense espolsar-me ni eixugar-me les llàgrimes ?
On el trobaré ? Doneu-me
llum !
Ja sé que la roca més
dura s’acaba esquerdant per deixar pas a la vida,
i, sé ,que tots patirem
la ferida del dolor etern mentre germinin llavors,
però em sento fràgil
quan noto la mel a la boca i em mullo de pol.len daurat.
I què els dic als meus fills, Mestre, si els he mentit ?
Si els he fet el llit amb plomes d’amor i els he acotxat amb cançons de
seda,
si ara descansen confiats…
si ara descansen confiats…
I demà trencarem junts els
miralls còncaus, plens de somnis d’infantesa.
Per molt que el vulguis ensenyar als teus fills el dolor, ells no et creuran fins que no ho visquin en carn pròpia. En aquell moment tu hi seràs per donar-lis la teva mà.
ResponEliminaPenso que el sentit de la vida el trobem dins nosaltres mateixos, tot i que a vegades es troba ben amagat.
Una abraçada de tardor des de les illes i bona setmana!
El mestre no respon, potser per què cal buscar respostes en un altre lloc o potser perquè són preguntes sense resposta.
ResponEliminabona setmana, company
Encontrar lo que buscas son mis deseos que tu vida se llene de buenas cosas y encuentre en cada momento la felicidad en ella.
ResponEliminaAbrazos
Tal vegada, la qüestió és el per què ens fem aquesta pregunta, oi ? No cal preguntes, la vida et dóna la resposta en tot moment. Només hem d’observar els senyals que ens marca a cada instant.
ResponEliminaSalutacions.
la poesia és una escala que, tram a tram, t'apropa a les estrelles d'una realitat inabastable que és la nostra realitat...humana tan divina.
ResponEliminaEl poeta escala el cel de les seves contradiccions i el paisatge que hi va descobrint, és tan meravellós, que queda fascinat i presoner per sempre.
gràcies, Joan, per compartir..la teva escala de meravelles....
Cadascun troba el seu camí, pense jo, i jo l'he trobat precísament en això, en el camí, abans que les metes de pensar un sentit o una finalitat, jo pense que hem de conformar la nostra realitat sent o estant conformes amb el què pensem o som o creiem que som, és a dir viure.
ResponEliminaViure és el camí que no la meta ni el sentit, i acceptant el major temps possible la realitat és on trobarem o jo trobe el meu benestar, ara el patiment sempre hi és.
El que passa és que els darrers temps ens han venut el gaudi de les metes, que és el mateix que l'instint de mort, l'utilitarisme i el self service ràpid. I no tan sols hi ha gaudi sinó també amor, desig i de tant en tant lluita, lluita pels nostres drets, però això més de tant en tant.
Bé aquesta és la meua medicina, però cadascun troba la seua.
Una abraçada de Vicent i no caigues gaire en la paradoxa to be or no to be? i només de tant en tant.
En quant al poema, molt bo, en la teua línia, on parles dels sense sentits de la vida que tu anomenes engany als teus fills o la paradoxa de tot allò que existeix, molt bo tot i que tu mateix et respons, la família, el viure dia a dia i amb il·lusió de l'amor, de les coses ben fetes...
ResponEliminaLes respostes són dins nostre i en els camnisn que compartim?, potser...
ResponEliminaLa vida està plena de preguntes, preguntes moltes vegades sense resposta, només cal viure plenament i assaborir cada instant, poc a poc aniràs trobant el teu raconet.
ResponEliminaFelicitats!!!
abraçades