T’adoro amb les mans
com es pot adorar una espurna de naixença,
amb admiració i delicadesa;
envoltant la teva aurèola sense tocar-te
deixant engrandir el desig.
- és tan fràgil la perfecció!-
T’adoro amb els ulls
i dins la mirada, et busco.
M’hi capbusso al llac de la calma
deixant-me abraçar pels teus sentits.
- confiat, suspiro-
T’adoro amb el sexe
quan descobreixo el teu endins,
hi trobo la font de l’ardor
vessant per les esquerdes
i em deixo cremar, somrient,
com un bruixot a la foguera.
- per mi ; per tu i amb tu, em desfaig. –
T’adoro amb el plor als llavis,
amb el silenci del gest,
amb la melodia de la paraula,
amb el cor trencat,
amb l’ànima imperfecta del poeta...
- T’adoro.-
Diría que sí, sin chistar.
ResponEliminaAmb la melodia de la paraula, és una imatge molt bonica, la manera de dir que parles en ella.
ResponEliminaMolt bo
Vicent
Molt delicada ...
ResponEliminaem deixes sense paraules
Una aferrada, amic
Joan, m'encanta, què més puc dir...
ResponEliminaUn poema molt sensual, tractat amb una gran delicadesa...
ResponEliminaBon cap de setmana.
Senzillament preciós!
ResponEliminaUn plaer llegir i visitar el teu bloc.
M'encanta!
Una abraçada
núria
N.Niubó de RC
Immens Joan immens amb la sensació de que a vegades les paraules son gestos de tendresa.
ResponElimina