I
És per això que descluco portes
perquè els corrents netegin aires aviciats;
i faig córrer les cortines i les baldes
perquè vull veure-hi clar
i sentir-te de nou al meu costat,
obrint finestres,
com sempre feies.
II
Com sempre feies;
abans que la fera dispietada, immortal,
que sempre ens ronda
esquincés el teu cos,
engolint-se la teva veu
i el so de les teves passes;
deixant al terra vísceres de dolor.
III
Dolor punyent que em malferia tant
que em feia girar la mirada al teu retrat.
Dolor traïdor que et volia allunyar de mi;
pou de les ombres febles
on es perdien els teus aromes,
on queien les llàgrimes de la teva absència,
en silenci…
I entre les boires de les fredes tenebres
s’esvanien els teus somriures, la teva mirada,
els teus petons…
IV
És per això que ara obro finestres,
com tu feies,
perquè vull veure-hi clar
i sentir-te de nou al meu costat.
Abriendo ventanas, puertas que el aire entre en tu hogar, que la luz sea permanente en ti y que la felicidad te llene de placer.
ResponEliminaUn abrazo
He estado unos días por Calella y cada vez que cogía el tren para Barcelona pasaba por Manresa y me acordaba de ti.
Amic Joan, uns records tristos, et venen a visitar sovint, però no permetis que s'instal·lin còmodament, transforma'ls en agradables, recordant les coses boniques que vau compartir plegats i les petites quotidianitats, com les d'obrir les finestres i ventilar la casa, perquè
ResponEliminaentri aire amb polsim de sol i de lluna, que et porti el so de la seva veu i la remor dels seus passos...
Una abraçada.
Un cop passat el dol de no entendre,
ResponEliminade qüestionar els perquès,
cal obrir portes, finestres,
cor i records
i acaronar els moments compartits
...uns bessets, amic.
Els nostres romanen al cor. Ja he penjat la crònica de Sudanell.
ResponEliminaAbraçades!
Montse
Obrir finestres i tancar ferides, Joan. He estat a les dues bandes d’aquest dol.
ResponEliminaFaig esvoletecs perquè les meves ales siguin com ventalls, per renovar aquest aire que de vegades, a tots, ens manca.
Abraçades d’ales.
Un amor ben paït, un amor de veres és si no gairebé, per a sempre, i en la tornada després dels avatars dels seus camins trobem obrint les finestres a aires nous, i amb el mateix amor, la llum de la vida.
ResponEliminaUna abraçada
Vicent
Hola, Joan!
ResponEliminaFeia bastant que no entrava al teu bloc, un bloc que va canviant i convidant amb els seus colors a ser llegit; però resulta que jo ja et llegeixo al face i em transmets el teu contacte.
Obrint finestres: m'ha agradat molt el poema.Està molt bé obrir finestres i balcons i que l'aire net entri per treure la contaminació que sovint arrosseguem i alimenta els nostres sentiments.
Una abraçada ben ventilada,
Les finestres del nostre cor, són, aquestes
ResponEliminaPotser descobrirem, enmig de l'aroma del teus poemes, que no en tenim de finestres,ni parets, ni sostre..Sols un càlid recer fet de paraules flamejants..
Gràcies pel teu poema d'esperança, joan....Ets genial, tio!!!