em vaig despullar davant la lluna,
que veient els meus fatics, em parlà:
- No t’adones que de mi t’atreu la llum
i la que veus no és pas meva,
és al Sol que has de buscar
doncs jo, tan sols, sóc el mirall
de les ànimes marfoses.
però em reconfortà i, tot picant-me l’ullet,
em va aviar, sense més.
A les pupil.les obertes dels meus ulls
ja no hi era la lluna.
No sé si es va girar o vaig ser jo
que vaig començar, nu, el camí del Sol.
És en trobar una nova revelació que tornem a eixir endavant com equips de futbol que després de dos partits sense guanyar es retroben amb el gol i guanyen, la vida és això, retrobaments, trobades, mals tràngols, i també encontres feliços.
ResponEliminaUna abraçada per la revelació del poema.
Vicent
Muy bonito desnudarte con la luna y dejar tu cansancio en ella.
ResponEliminaUn saludo Joan
uau!!! Preciós!!!......Plens de sol, quedem en llegir-te...Plens de la teva llum, també........Bravo!!!
ResponEliminaLa lluna, fugissera, se'ns escapa
ResponEliminatal i com se'ns escola la vida entre els dits
així, doncs, busquem el sol
la llum i la calor
bon cap de setmana
En trobar-nos amb una nova revelació ja deixem de ser els mateixos, sabràs, et vull dir, per a sempre, que estimes el sol més que la lluna.
ResponElimina;-)
Vicent
:)
ResponEliminaLa meua adreça electrònica és zenonwitzh@hotmail.com
ResponEliminaLa lluna sempre m'ha fascinat..., un bonic lloc per aturar.se, però és fugissera...
ResponEliminaSalutacions,
Beautiful image of the moon.
ResponEliminaThe lighting is gorgeous.