BLOG DE POESIA I RELATS CURTS
- un espai de temps de joandemataro-


( MATARÓ) joan abellaneda i fernández © 2016

10 de maig 2013

Potser Penso Tant La Vida Que...



-Em meravella el batec diminut de la papallona…-

I ( jo ) no sé dir-t’ho més alt
si no és en el silenci d’una íntima abraçada…
És tan fràgil l’essència de l’amor
que una gota de pluja la pot esvanir.

I no sé dir-t’ho més clar
si no és amb un gest mesurat…
És tan delicada l’ànsia per sentir-se estimat
quan són tan grans les ferides dins el buit !

I no puc mostrar-me més nu
si no és rere el vel d’un tímid esguard…
( SÍ! ) , vull dir-te que t’EsTimO
però és que amb mots no t’ho sé dir.
… Les mancances m’aquieten.

I és que els covards no sempre saltem al buit…

“ Potser penso tant la vida
que m’oblido que és real… “





10 comentaris:

  1. Les mancances m'aquieten... és un vers inquietant... que em fa rumiar.

    També em fas "sentir" (més que pensar) que sovint fem ala majoria de gestos massa mesurats. No sé si és cert o no, perquè la gent som ben diferents. I hi ha de tot. Però hi ha molta gent que es mesura massa... Jo a vegades també, però procuro deixar de fer-ho sempre que puc.

    Bon cap de setmana reivindicatiu!!!



    ResponElimina
  2. Un poema molt sentit...I és que l'amor és tan fràgil, que fins i tot la gota de pluja el pot malbaratar...I els que no salten al buit, no sempre són covards, poden ser prudents...Pensar és bo, mentre no interfereixi en el viure!
    Petonets, Joan.

    ResponElimina
  3. M'agrada el que dius. Jo de vegades salto al buit quan no caldria...

    Un petonet.

    ResponElimina
  4. Cada u és com és. Sent com sent. L'amor és pot mostrar de moltes maneres. Amb gestos i amb mancances.
    Un poema per rellegir i reflexionar.

    ResponElimina
  5. "És tan fràgil l’essència de l’amor/ que una gota de pluja la pot esvanir": de debò???

    ResponElimina
  6. ( SÍ! ) , vull dir-te que t’EsTimO
    però és que amb mots no t’ho sé dir.

    I és que el mots, de vegades, són molt petits davant el que un sent .

    Aferrades.

    ResponElimina
  7. Un poema preciós, amic, ple de sentiment.
    Una abraçada, amic.

    ResponElimina
  8. Moltíssimes gràcies a tots i totes , de nou, per les vostres aportacions

    és un plaer compartir amb vosaltres, sou molt generosos/es

    abraçades
    joan

    ResponElimina
  9. Jo també m'oblido que la vida és real quan escric, Joan. I m'agrada molt!

    ResponElimina
  10. gràcies Sílvia per la visita i la valoració ! una abraçada !

    ResponElimina

MOLTES GRÀCIES.

Entrades populars

Total de visualitzacions de pàgina:

SALUTACIÓ

Les aferradetes de " Sa lluna"

COM ESTÀ EL MÓN ARA...

WHAT'S THE WEATHER LIKE ?

QUI HI HA ARA MATEIX...

lomqe

lomqe
així no es fan les coses senyor Wertgonya !!

plantilla



....